Foto: Quim Miró
Marisol López (Barcelona, 1963) és la directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat. Gestora cultural, s’ha especialitzat en cultura digital, però la seva formació passa per la filologia catalana, les tècniques editorials, les polítiques culturals i les relacions internacionals. López lidera des dels inicis la direcció general d’Innovació i Cultura Digital, nascuda el 2021. Anteriorment havia treballat a l’Institut Català de les Empreses Culturals com a directora de l’àrea de cultura digital (2013-2021) i directora de l’àrea de promoció internacional (2005-2013). Marisol López atén Cultura 21 a tocar de la Foneria, un dels projectes estrella del Departament. La cultura, la irrupció de la tecnologia i el futur a curt termini són alguns dels temes que tracta en aquesta conversa.
El concepte de cultura digital què significa?
Quan parlem de cultura digital diem que és tota aquella creació o expressió cultural que no existiria sense la tecnologia. Això implica que la tecnologia sigui una part fonamental d’aquesta creació i producció cultural.
Què abasta, doncs?
Abasta tot el que es fa amb intel·ligència artificial, el sector dels videojocs, el metavers i tots els moments en què la tecnologia provoca una creació que és diferent a tot el que es faria sense aquesta eina.
Estem parlant de tecnologies com la intel·ligència artificial, però n’hi ha d’altres que també ajudin?
Sí, podem parlar de mappings i les eines digitals que requereixen, així com les tecnologies que es veuen implicades en els videojocs.
“Els creadors culturals veuen que la tecnologia no és una eina més, sinó que a partir d’ella obriran portes diferents”
Quin paper juga la IA en la cultura digital?
Fins ara, quan la IA generativa ha aparegut com un tsunami, la cultura digital ja existia i molta gent estava creant cultura digital. Però és evident que la IA ha provocat un moviment tectònic, i no només en la cultura.
Fa uns deu anys, costava entendre que els àmbits de la cultura i la tecnologia poguessin anar de la mà?
Al Departament de Cultura vam començar a treballar en cultura digital fa uns deu anys i aleshores ja era estrany, costava entendre-ho, perquè la tecnologia no era tan present com és ara i costava molt explicar de què es tractava. En aquell moment, moltes creacions ens venien de fora i vèiem propostes que ara ja hem superat, així que és evident que tot s’ha generalitzat. Els mateixos creadors culturals veuen que la tecnologia no és una eina més, sinó que la poden dominar i que a partir d’ella s’obriran portes diferents.
Catalunya va decidir sumar-se al corrent de la cultura digital. Com es va viure el pas d’acollir creadors digitals de fora a, actualment, exportar-ne?
Va ser un camí d’esglaons, anàvem pujant-ne uns quants i després ens estabilitzàvem. Aquella pujada la vam fer amb creadors que ja existien i que no eren reconeguts per la seva especialització tecnològica. Ara hem tornat a fer el salt amb els espais immersius o els mappings artístics que creen obres culturals, així que hem arribat al moment en què ja no hi ha dubte del que tenim entre mans.
Foto: Quim Miró
Quin paper juga Catalunya en l’escenari internacional de la creació digital?
Crec que, fins fa uns anys, els creadors catalans es movien en espais molt específics que començaven a existir. Ara s’ha fet un canvi, perquè aquests espais eren molt puntuals i han començat a agafar més volada, però és veritat que les institucions tenen una mirada més general i entenen que cal ajudar.
Abans no es feia?
Sí, però d’una manera molt més tímida. L’Institut Ramon Llull hi està començant a treballar ara, l’Institut Català de les Empreses Culturals està duent a terme diferents projectes, i tot això ens fa veure que ja no som nosaltres, des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, els únics que hi estem posats, sinó que hi ha un reconeixement global. I des d’Europa es reconeix la creativitat digital catalana i això anirà creixent.
Per què ho creu?
Perquè el món de la cultura digital s’està estructurant. Fa un any vam crear el Pla de Cultura Digital i no vam voler-lo fer sols, sinó que vam demanar la col·laboració i la mirada de qui hi està treballant, i ens vam trobar que aquestes persones no es coneixen entre elles.
“Seria molt arriscat dir que hi ha una mirada molt específica a Catalunya sobre la creativitat digital”
I això els va sobtar?
Sí, perquè vam adonar-nos que aquest ecosistema no existia. Aquestes persones treballaven de manera aïllada i ens calia unir-les, traçar línies entre elles. Per això, hem començat a crear aquesta xarxa, perquè aquest teixit multiplica les possibilitats.
Afegir actes o festivals centrats en cultura digital dins les grans programacions culturals és un pas que ajuda?
Sí, ajuda. Pel que fa a la resposta del públic, hi ha una gran part que no ho troba estrany ni suposa un trencament, sinó que suposa una evolució natural. Estem veient que una part del públic que assisteix a actes i festivals de cultura digital no hi està especialitzada. En general, no hi ha prejudicis davant d’aquestes propostes.
A Catalunya es fa cultura digital amb unes característiques molt definides?
Crec que és aviat per dir-ho, estem en un punt on s’estan fent moltes proves. Ja fa uns anys que existeixen formacions específiques en art digital i això vol dir que surt gent amb aquest coneixement. Seria molt arriscat dir que hi ha una mirada molt específica a Catalunya sobre la creativitat digital.
Foto: Quim Miró
Des de la direcció han explicat que el sector cultural necessita fer el canvi digital. Quin és aquest canvi?
Penso que encara queden sectors que podrien intentar fer-lo. Hem fet bastants intents amb les arts escèniques i crec que ens hi tornarem a posar, sabem que hi ha països que ja ho estan treballant i estaria molt bé que fóssim capaces d’entrar en aquests mons.
Vostè va ser la primera dona directora general d’Innovació i Cultura Digital, una direcció que es va crear la legislatura passada. Què va suposar rebre aquest encàrrec?
D’una banda vaig tenir la sensació que allò pel qual portava lluitant uns anys realment interessa, perquè obre un camí per treballar i arriscar. El més important és que puguis arriscar i equivocar-te, i ens agrada molt iniciar projectes que semblin interessants i obrir camí. La clau és que vam poder posar en marxa propostes diferents que no s’havien fet mai des de l’Administració pública.
I què suposa?
Nosaltres tenim una relació horitzontal amb tots els actors d’aquest ecosistema, i necessitem estar dins d’aquesta onada i avançar conjuntament, així que aquestes persones ens han acollit perfectament.
Què va significar afegir la direcció general d’Innovació i Cultura Digital dins del Departament de Cultura?
Crec que hem aconseguit que la resta d’unitats del Departament també vegin que podrien fer altres coses i d’una manera diferent, i ens demanen col·laboració per tirar endavant junts alguns projectes.
“La IA ha provocat un moviment tectònic, i no només en la cultura”
Vostè té formació en Filologia Catalana, tècniques editorials, gestió de polítiques culturals i relacions culturals internacionals i comunicació. Com posa tot aquest bagatge en la direcció?
Durant 20 anys em vaig dedicar a la internacionalització, i tenir aquesta mirada és clau. També tinc experiència en comunicació i m’ajuda, perquè és molt important que tinguem la manera d’explicar-nos. Tot plegat acaba sumant, però el més important és ser curiós i no quedar-se enrere, no deixar de veure què està passant i per on van les coses. I, a més, hi afegim que jugo a videojocs des dels anys 80, així que quan va haver la possibilitat de treballar-hi jo ja hi tenia experiència.
El sector del videojoc de Catalunya, com d’important és?
Ho és i molt. La meitat del finançament i els treballadors a l’Estat espanyol estan aquí, a Catalunya tenim seus de companyies internacionals, s’han creat moltes empreses catalanes i s’han format milers d’estudiants. Hem de ser capaços de reconèixer tota aquesta feina, i costa que el públic ho faci.
Per què?
Perquè no acabem d’entendre d’on són els videojocs als quals juguem, no es creuen que siguin catalans. Ser conscient d’això és un repte, però encara ens costa bastant, perquè existeix el prejudici que són coses de nens. Ja hem assumit que es tracta de cultura, però hem de ser conscients del potencial de creació que tenim.
Foto: Quim Miró
Els videojocs i la creativitat digital són els màxims exponents de la cultura digital a Catalunya?
Sí, rotundament. Estem treballant molt amb els videojocs perquè feia molta falta, i quant a la creativitat digital també, perquè s’estan creant nous espais d’art.
Quant al Pla de Cultura Digital, el presentaven dient que cal posar la cultura digital en primera fila de les prioritats en les polítiques públiques culturals del país. Què suposa?
Que quan estem fent polítiques culturals, també hem de pensar en tots els creadors que treballaven sense mirar-se massa l’Administració. Hem de ser capaços d’acompanyar-los perquè siguin vistos i reconeguts com a cultura i creació.
Estaven en una capa per sota, aquests creadors?
Sí, volem posar-los a la mateixa alçada on estan la resta de sectors culturals i de creació cultural.
El Pla de Cultura Digital a qui implica?
Nosaltres hem creat un pla que ens serveixi a nosaltres com a full de ruta. Ara per ara, és el primer que fem des de la Direcció General i a partir de la segona meitat del 2025 ja començarem a treballar en el següent. No el podem fer a llarg termini, perquè la vida digital funciona a curt termini.
“Ja hem assumit que els videojocs són cultura, però hem de ser conscients del potencial de creació que tenim”
Tenen països referents en els quals es fixen?
Per una banda hi ha els obvis, com el Regne Unit i Alemanya, però de l’altra està Turquia, des d’on s’està fent molta creació digital, i el Canadà com a lloc d’espais i de mappings.
Com explicaria el projecte de la Foneria – Centre de Cultura Digital de Catalunya?
Va ser una suma de ganes i oportunitats. Per una banda, teníem un edifici tancat des del segle passat que no és gaire conegut i al qual volíem donar-li vida; i de l’altra, hi havia la necessitat de posar en marxa un espai on s’ensenyi tot el que s’està fent quant a creativitat digital.
Què s’ha previst amb aquest edifici?
Hi haurà un espai expositiu d’art digital amb una part experimental i de testos, i un altre que s’enfocarà al públic perquè descobreixi tot el que estem fent. També volem comptar amb espais des d’on s’ajudi a la creació, on se celebrin tallers i formacions, i ser més oberts al barri i que tinguem relació amb altres espais de Catalunya. Alhora, volem fer un acompanyament als ajuntaments i als espais de creació. La previsió és que les obres estiguin acabades el 2027.
És el projecte més ambiciós de la direcció?
Per a nosaltres, sí. I ens fa pensar molt, perquè d’ençà la nostra participació en la creació del Catalunya Media City, vam adonar-nos que no volíem un projecte gravat en pedra, sinó un projecte que evolucioni. Ara hem d’aconseguir que la Foneria vagi evolucionant amb la resta de projectes que estan sorgint a la ciutat i a Catalunya.
Foto: Quim Miró
