Foto: Joanna Chichelnitzky
Maite Esteve (Girona, 1975) és la directora de la Fundació Catalunya Cultura des del 2018. Llicenciada en Dret i especialitzada en Direcció i Gestió d’Associacions i Fundacions, economia social i solidària i cooperatives, va arribar a la Fundació procedent de l’àmbit empresarial. El 2018, en un moment en què tant el país com la Fundació començaven a aixecar el cap després de la crisi econòmica de feia deu anys, va assumir el rol de directora amb l’objectiu d’enfortir les sinèrgies entre les empreses i la cultura. A Cultura 21, explica com es troba al capdavant de la Fundació Catalunya Cultura, que enguany celebra deu anys de vida.
Expliqui’ns els orígens de la Fundació Catalunya Cultura, ara fa deu anys.
La Fundació Catalunya Cultura va néixer a finals de 2014 perquè la Generalitat de Catalunya va fer una crida a empresaris del món de la cultura que van exposar una problemàtica: els diners públics de suport al món cultural s’estaven enretirant. Ens trobàvem en la segona fase de la crisi financera i econòmicament tot anava en retrocés, així que hi havia el problema que Catalunya tenia talent, però sense recursos no podia desenvolupar-se. Això podia provocar una fuga de talents o una minva, així que, per evitar que passés, va néixer aquesta fundació, la qual és privada.
Qui l’integra la Fundació?
La formen empreses, amb dos òrgans de govern, els quals són el patronat –els fundadors i qui aporta recursos en major grau– i el consell de mecenatge –són petites i mitjanes empreses del país–. Ambdós marquen les línies d’actuació de la Fundació, i existeix un equip que és qui implementa el que es marca.
Què ha aportat com a directora de la Fundació?
Hem viscut dues etapes. Del 2014 al 2018, amb un perfil de direcció més política amb Gemma Sendra, qui va aconseguir una massa d’empresaris que creguessin en el projecte. I a partir del 2018 hi havia la necessitat d’aterrar, així que jo, des que vaig entrar com a directora i Eloi Planes n’era el president, he tingut la sort de tenir la seva confiança. A partir de les idees que existien, s’havien de tangibilitzar.
I què van fer?
Ens definim com la fundació que tendeix ponts entre l’empresa i la cultura com a binomi, però també ens centrem en el sector públic. De les coses més potents que fem és el lobby per canviar el sistema legislatiu en pro del mecenatge, així com els actes, les aliances i la comunicació. Tot això vam traduir-ho en diferents accions.
En l’àmbit de la cultura, quines són?
El programa Impulsa Cultura, que és el més important de la Fundació. Ens plantejàvem com podíem ajudar els empresaris del món cultural i, amb la meva arribada, vam ensenyar-los a pescar en lloc de donar-los directament el peix. Per això vam desenvolupar un programa en quatre fases que incloïa, entre altres coses, formació sobre la gestió de les propostes culturals i un pla d’empresa enfocat en el món cultural.
“A Catalunya som mecenes de creença, però no ho som legislativament”
Semblen allunyats, els àmbits de la cultura i el de l’empresa, però ho estan?
Molta part de la cultura renega de l’empresa, però si tu no et gestiones, si no preveus com exposaràs el teu fet cultural, no tindràs futur. Per això, la nostra missió és que aquest talent es pugui replicar, creixi i es desenvolupi, i això necessita d’una gestió.
Des de la Fundació Catalunya Cultura, per quines condicions lluiten?
Per la sostenibilitat, perquè les empreses culturals siguin sostenibles per sí mateixes, i contra la precarietat. Per què tolerem la precarietat, com a societat, en aquest sector? Nosaltres busquem que s’inverteixi en cultura, costa molt que passi.
Per què costa tant?
Perquè el retorn del món cultural no és tangible, l’empresari treballa amb un compte de resultats i el retorn és immediat quan posa la seva marca en segons quins àmbits. Però quan hibrides cultura i empresa, els retorns es mesuren en felicitat, en captació de talent i en retenció de talent, com ho tradueixes en un compte de resultats?
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com va néixer el Catàleg Impulsa?
Com que el nostre ecosistema és format per empreses, ens demanaven els contactes per cobrir les necessitats que tenien, així que ara ho hem professionalitzat a través del Catàleg Impulsa. A partir d’aquí, i coincidint amb el nostre desè aniversari, oferim accions de qualitat i fetes a mida per a les necessitats de cada empresa.
Són només necessitats de serveis?
No, també ens demanen ponents o formacions, i a través del Catàleg Impulsa hi poden accedir.
Això també evita la precarització?
Totalment, perquè l’empresa tindrà la garantia que aquest servei serà excel·lent, i nosaltres la garantia que els preus són de mercat.
Què creuen que li fa falta al món de l’empresa perquè s’inverteixi en cultura?
Nosaltres volíem tenir l’opció de certificar que les empreses donen suport a la cultura, però no hi estàvem qualificats, així que vam recórrer a la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Universitat de Girona, i són els qui han posat els criteris per avaluar el que aporten les empreses. Així, nosaltres podem atorgar els Segells Cultura i el Premi Empresa Cultura.
Per què van decidir atorgar aquests reconeixements?
Perquè volíem visibilitzar exemples d’empreses que fan coses amb la cultura, que tenen un retorn i que serveix. Volem convèncer el món de l’empresa a l’hora d’invertir en cultura, que no ho vegin com una despesa.
“La proposta de llei que vam impulsar des de la Fundació Catalunya Cultura serà un dels llegats que deixarem”
Ha dit que són un lobby, què significa això?
Nosaltres som pioners en la creació d’una mirada cap al mecenatge que s’alimenta molt de com s’estan fent les coses a França, i per això hem creat una plataforma per al mecenatge. Què té de bo? Que no només contempla la cultura, sinó que es tracta dels àmbits cultural, social i de recerca, els tres grans beneficiaris del mecenatge, i aquí sí que lluitem contra moltes etiquetes.
Com quines?
Com la que diu que el mecenatge són persones grans amb molts diners que no saben què fer amb ells, o que el mecenatge són diners que serveixen per desgravar-nos. Hem aconseguit la reforma de la llei espanyola de mecenatge i el gener de 2024 es va aconseguir que la llei trenqués la immobilitat en mecenatge a Espanya.
En clau catalana, com és el mecenatge?
A Catalunya som pioners, des del segle XIX, en el mecenatge, vivim del llegat que ens va deixar la burgesia, la qual va creure en els artistes d’aquella època. Com pot ser que Catalunya no tingui una llei pròpia? Som mecenes de creença, però no ho som legislativament.
I què fa falta?
Cal aportar el marc legislatiu que empari la virtut dels catalans com a mecenes. En la passada legislatura, la proposta de llei que vam impulsar des de la Fundació Catalunya Cultura estava molt avançada.
Foto: Joanna Chichelnitzky
És un dels orgulls de la Fundació, l’impuls d’aquesta proposta de llei?
Sí, fins i tot serà un dels llegats que deixarem, perquè a nosaltres no ens importa posar-nos la medalla, sinó els llegats que deixem. Si aconseguim que la cultura comprengui que la seva sostenibilitat i que entendre’s com a microempresàries és la base, i podem deixar el llegat que l’empresa comprengui que la cultura és cosa de tots i de país, així com el marc legislatiu que acompanyi aquestes visions, estarem satisfets.
Creu que el món de la cultura té el reconeixement que mereix?
No, pensa que nosaltres sempre anem per darrere del món social o de la recerca, sempre som els últims, i no s’hi dona la transcendència que té. La cultura té quatre poders transformadors, que són el social, l’intel·lectual, l’econòmic i el territorial. Com que l’hem tingut sempre en una quantitat tan alta i amb un nivell tan bo, no la valorem, no fem justícia a la cultura.
Catalunya exporta talent, en clau cultural?
Sí, però el risc és que no torni, que es quedi fora.
I està passant?
Sí, no et puc dir que no. Madrid té tot l’Ibex i això dona molts recursos a la cultura, i a Madrid es viu la cultura d’una manera molt diferent.
En quin sentit?
A Catalunya, quan donem suport a la cultura, ho fem discretament. Altres zones en treuen pit i en senten orgull, com a França, i nosaltres hauríem de fer-ho.
Això suposaria un canvi molt radical, no?
Sí, però ho hem fet amb altres temes, com la recerca o les empreses biotech i el sector audiovisual. Per què no ho fem amb la cultura en general?
“Com que l’hem tingut sempre en una quantitat tan alta i amb un nivell tan bo, no valorem la cultura”
La Nit de l’Empresa i la Cultura és l’acte on posen en comú tot el que s’ha fet durant l’any. Què podrem veure enguany?
S’entregarà el Premi Impulsa Cultura, i quan vaig arribar jo, que venia del món de l’empresa, vam crear la Nit de l’Empresa i la Cultura, un acte on posem en escena tot el que fem durant l’any i dirigit a un públic empresarial i de l’Administració, els mostrem la cultura emergent que nosaltres hem format durant l’any.
Deu anys després del seu naixement, per quin moment passa la Fundació Catalunya Cultura?
La Fundació és un referent en l’àmbit legislatiu, es comença a conèixer i ara no cal que expliquem tant què fem. Però encara ens queda camí.
Cap a on va, aquest camí?
Fins al dia que tot el talent cultural de Catalunya no tingui suport públic o privat, ens queda molt camí per recórrer.
És al capdavant de la Fundació des del 2018, com es troba?
Bé, el fet és que anem a contracorrent i sempre anem contra el tsunami, però a mi em van els reptes. Tinc energia i passió, i he de creure en el que faig, i hi crec. Si miro enrere i veig tot el que hem fet, sento orgull. Evidentment, queda molt per fer i hem d’anar pas a pas, a per més i millor, i que em coneguin per la feina que faig.
