Foto: Joanna Chichelnitzky
Judith Colell Pallarès és la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català des de 2021. Directora, guionista i docent, és responsable de nou llargmetratges, entre els quals destaca Elisa K., Dones, 53 dies d’hivern i 15 horas. Ha obtingut el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. Ha estat nominada als Premis Gaudí i Goya en diverses ocasions. És directora del Grau en Comunicació Audiovisual a la Facultat Blanquerna – Universitat Ramon Llull i cofundadora de CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals). A Cultura 21, Colell passa balanç en el tram final del seu mandat.
Com han viscut des de l’Acadèmia els Premis Gaudí?
A mi em van agradar, crec que van estar molt ben repartits, la major part de les pel·lícules nominades es van endur premi i crec que això està bé, perquè tothom en pot treure profit.
Com creu que va ser el 2023 per al cinema català, per quin estat de salut passa?
Va ser un any molt brillant, perquè continuem tenint molta presència en festivals, seguim guanyant premis, tenim més pel·lícules en català que mai, això és fantàstic, i està havent-hi un fenomen molt bo, que és que el públic està connectant amb les nostres pel·lícules. Penso que és molt important que seguim guanyant premis arreu, però que alhora tinguem aquesta connexió amb el públic.
Costava tenir aquesta connexió amb el públic?
Costava i costa. Quant a festivals i premis, el 2023 va ser un any molt bo, però amb el públic segueix costant, per tradició sempre ha passat. En aquest sentit, m’agradaria que fóssim una mica més francesos i més xovinistes, que valoréssim el nostre audiovisual, que és molt bo. Evidentment, té coses bones, boníssimes, mediocres i dolentes, però és normal, però m’agradaria que els catalans connectessin amb el seu cinema, encara més.
Vol dir francesos perquè s’estimen molt allò que és seu?
Sí, hauríem d’estar més orgullosos de nosaltres, els francesos ho fan. De fet, quan vas a França, una de les pel·lícules més vistes és francesa, els encanta el seu cinema i el van a veure, independentment de les que hi hagi a la cartellera. A Catalunya això no ens passa, i quan estava a l’Acadèmia espanyola pensava que no tant, que érem més francesos, però no és així, no valorem allò que és nostre.
L’efecte Bayona ha estat espectacular als Premis Goya. Com ho veuen des de Catalunya?
Estem molt contents, perquè tot i que no sigui una pel·lícula de producció catalana, està plena de talent català, format i nascut aquí, i estic molt contenta, me n’alegro molt.
“El Departament contra els abusos era absolutament necessari. És pioner a l’Estat i a Europa”
A més, va haver molta presència catalana, com David Verdaguer o les pel·lícules 20.000 espècies d’abelles o Robot Dreams.
I tant, tenim en David Verdaguer a la junta amb nosaltres i ens l’estimem moltíssim! [riu] Robot Dreams és una pel·lícula preciosa feta per Arcàdia i 20.000 espècies d’abelles és de producció catalana, així que en traiem molt pit.
Què significa que la indústria catalana hagi tingut aquest paper als Premis Goya?
Que estem guanyant molt pes i que la indústria està creixent. Cada vegada té més múscul, estem en un bon moment en què sembla que la presència de la indústria catalana a l’Estat és molt forta. Això ho havíem perdut i ho estem recuperant, demano que no ho tornem a perdre.
Des de quan s’està recuperant aquest pes?
Des de fa un parell o tres d’anys, coincidint amb Alcarràs i amb un moment en què la feina de la consellera Natàlia Garriga i la que va fer l’Institut Català de les Empreses Culturals es nota. No m’agrada parlar dels polítics, però es nota molt quan algú coneix el sector, com és el cas de la consellera Garriga, i penso que les institucions s’estan posant les piles. Això es tradueix en més cinema i en un millor cinema.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Sempre es parla de les subvencions públiques. Com és aquesta relació des del cinema català?
No existeix cap cinema al món que no estigui subvencionat. Aquesta cantarella de les subvencions cansa molt, ho hem explicat de moltes maneres, fins i tot Pedro Almodóvar ho va explicar durant els Premis Goya. El cinema retorna molt més del que se li dona, i genera molts llocs de treball, és una indústria. Com que ja ho hem explicat, la gent que no té ganes de saber-ne més es queda amb això de les subvencions, però qui sí que ho vol entendre ja ho ha fet.
Fa pocs dies hem sabut les dades de l’ICEC, que indiquen que només el 2,8% de les sessions en prime time són en català. És un número molt baix, els preocupa?
Sí, moltíssim, perquè si no s’augmenta la presència del català, la gent jove no s’acostumarà a consumir oci en català i l’associarà al castellà o l’anglès. Tot això farà que el català quedi relegat a un àmbit molt domèstic, i això és un problema gravíssim, a la llarga pot fer que la llengua catalana se’n ressenti. És la nostra llengua, és preciosa, amb una cultura al darrere impressionant i crec que hem de lluitar-hi.
Com es pot revertir?
Això ja no depèn de nosaltres, aniria en funció de les majors, dels exhibidors, de les plataformes… Nosaltres lluitem molt, però no depèn només d’un actor, però hem de seguir fent força entre tots, crec que ho aconseguirem.
Les plataformes de RTVE i 3Cat tenen catàlegs amplis de pel·lícules en català. Com creuen que això ajuda?
Ajuda moltíssim, i tant de bo la resta de plataformes tinguessin aquests catàlegs.
“Si no s’augmenta la presència del català, la gent jove associarà l’oci al castellà o l’anglès. És un problema gravíssim”
Pel que fa Premis Gaudí, en l’anterior edició es van incorporar noves categories professionals. Què suposa, aquesta ampliació?
El primer any vam adonar-nos que faltaven algunes categories, que faria que els premis estiguessin més repartits i d’una manera més justa. Feia falta una categoria més per fer justícia a les magnífiques interpretacions que es fan i als directors i directores que tenim. Després de fer un estudi, vam considerar que els guionistes mereixien una categoria sòlida.
És a dir, que són canvis que s’adapten a les circumstàncies actuals de la indústria.
Sí, totalment. I es tracta que el màxim de pel·lícules i de gent possible en tregui benefici dels premis, perquè guanyen visibilitat i donen l’oportunitat que més públic vagi a veure les pel·lícules. També ens plantegem si hi ha premis que ja no tenen gaire sentit, fa dos anys que ho pensem amb el premi a la pel·lícula per televisió, potser l’ampliem, però ho discutirem amb la junta i amb tota l’assemblea.
S’ha posat en marxa la tercera edició de la Residència de Guions, un projecte que porten des de l’Acadèmia. Quin pes té aquest projecte?
És un projecte que m’agrada moltíssim, i era un dels tres més importants a crear des de zero. Pel que fa a la Residència de Guions, crèiem que era important que hi hagués una ajuda al desenvolupament i als guionistes per crear noves i bones pel·lícules. El segon era el Departament contra els abusos, i el tercer era aconseguir algun acord sobre educació i audiovisual, unint-los sota el mateix paraigua institucional perquè arribés a totes les aules.
Parlem, doncs, del Departament contra els abusos. Era necessari impulsar-lo?
Sí, i a més és pioner a l’Estat i a Europa, així ens ho han reconegut. Era absolutament necessari, cada vegada estan sortint més casos d’assetjament i hem de dir prou. Esperem que amb la presència dels protocols i els espais per a les víctimes puguin sentir-se segures. També és molt important per avisar els agressors i que sàpiguen que no podran fer el que els doni la gana, que s’ha acabat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vostè va rellevar Isona Passola a la presidència de l’Acadèmia de Cinema Català fa dos anys i mig. Quin record té d’aquell moment?
No en tinc gaire bon record, perquè vaig descobrir una cosa que no m’agrada, les eleccions, mai podré ser política. No em va agradar massa, perquè m’havia d’enfrontar a algú a qui estimava. El que sí que recordo com bonic és quan vam començar a actuar i a fer coses.
Quin llegat li va deixar Passola?
Ella feia molta feina i va deixar moltes coses magnífiques, com fer créixer l’Acadèmia, i el Cicle Gaudí, una joia de la qual estic molt contenta d’haver fet créixer. Ara ja són més de 100 sales, l’estem internacionalitzant, i va ser una feina que perdura i té molt èxit.
Pel que fa al seu mandat, com afronta el darrer any i escaig?
Bé, per a mi amb molta feina, perquè haig de rodar una pel·lícula al setembre [somriu]. Serà un any on ens intentarem posar les piles amb l’educació, la Residència està consolidada i el Departament contra els abusos també, i això em fa molt feliç. Tenim un altre projecte, el Catalyst for Talent, que és una trobada entre actors i actrius i agents de càsting internacional. Volem fer-lo créixer més i m’agradaria crear més coses per donar servei als acadèmics i acadèmiques, tinc idees que he anat agafant d’aquí i d’allà.
“No existeix cap cinema al món que no estigui subvencionat”
Quines oportunitats té un jove que vulgui estudiar cinema a Catalunya?
No podria dir-te quin és el centre de referència, perquè jo soc la directora del grau a la Universitat Ramon Llull [somriu]. Hi ha uns centres magnífics, per no dir que tenim una de les millors escoles de cinema del món, l’ESCAC, i universitats d’excel·lència. El nivell d’estudis audiovisuals que s’ofereix a Catalunya és molt bo. Surten professionals molt ben preparats.
Catalunya també exporta talent en aquest sector?
I tant, d’una manera exageradíssima, no és una pregunta, és una afirmació! Marxa molta gent a Madrid, però també arreu del món. De fet, vam haver d’eliminar la categoria de talent català dels premis, perquè era impossible detectar la quantitat de talent que hi havia arreu, no teníem les eines per detectar-lo.
És la directora del Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Ramon Llull. Com ho combina amb la direcció de l’Acadèmia?
Ho porto bé, aquesta és la meva feina, i la direcció de l’Acadèmia és voluntària. Treballo molt, dono classes i soc directora de cinema.
Li queden hores per arribar a tot?
Me’n queden poques, la veritat és que m’agradaria tenir una mica més de temps per a mi. La meva feina és un hobby per a mi, i si arribo cansadíssima a classe, veig els estudiants i la connexió que hi tinc és magnífica.
