Foto: Joanna Chichelnitzky
Joaquim Roqué (Barcelona, 1973) és el president de la Catalunya Film Festivals, una associació que enguany ha superat els 20 anys com a aglutinadora dels festivals i les mostres de cinema del país. Fill de Ribes de Freser, enginyer de telecomunicacions i llicenciat en Comunicació Audiovisual, amb postgrau en Producció de Documentals, Roqué explica a Cultura 21 quines són les reivindicacions de la Catalunya Film Festivals, quin ha de ser el seu paper i com es relaciona dins del món de la cultura amb altres agents implicats.
La Catalunya Film Festival celebra 20 anys, com hi arribeu?
L’associació es troba en un moment molt bo, amb 53 socis, i els 20 anys ens serveixen com a reivindicació del nostre sector.
Una reivindicació? Per què?
Perquè creiem que tothom coneix els festivals, d’un en un, però el moviment de festivals de Catalunya és el que ens fa diferents respecte d’altres llocs d’Espanya i el món. La majoria de festivals de l’Estat espanyol es concentren a Catalunya i l’ecosistema que es genera és molt ric, quant a tipus, mides, temàtiques i la manera de fer festivals. Per això, la Catalunya Film Festivals ha establert eines i formació i suport que han fet que els festivals associats tinguin un nivell de qualitat i d’estandardització molt alts.
Què indiquen, aquests nivells?
Aquests nivells fan que els festivals catalans siguin reconeguts arreu, perquè tenen uns procediments molt excel·lents.
El fet de ser festivals diversos, és un tret d’identitat històric a Catalunya?
No, penso que, a l’inici, la nostra tasca era la d’exercir com a lobby, i ara aquesta pressió que podíem fer també la traslladem a les nostres maneres internes i d’autocontrol. Això ens ha ajudat a professionalitzar-nos, i és important destacar que som festivals que trepitgem el territori, tenim seus en més de 170 municipis de Catalunya, així que la nostra capil·laritat és més alta que la dels cinemes.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Què porteu al territori i us diferencia de les sales de cinemes?
Nosaltres exercim de pont entre el talent, les pel·lícules, els directors emergents i el públic. Som la plataforma perquè nous i noves cineastes puguin provar i ensenyar les seves creacions. I també creiem en la feina que fem per subtitular films en català.
Per què ho destaques?
Perquè quan parlem d’això, ens aturem en les pel·lícules subtitulades en català que trobem a les plataformes, però ens hem de preguntar quines són.
I quines són?
Les pel·lícules hipercomercials o les que tenen un perfil molt clar per acabar allà. Què passa amb la resta de films? Que només les podem veure en català en els festivals. I per altra banda, també tractem l’accessibilitat a les pel·lícules.
“Catalunya té el lideratge del sector de cinema, tot i que no només és mèrit del sector, sinó que va amb el tarannà dels catalans”
Què implica?
El fet de poder accedir a uns subtítols en català per a persones sordes o amb interpretació de signes en presentacions a fòrums. Hem creat una agenda amb accessibilitat a films i trobades, establim polítiques de gènere i incorporem la sensibilitat envers una programació equilibrada i que les persones que en formen part siguin diverses quant a gènere, origen i manera de veure la vida. Quants cinemes fan això?
Amb el temps, heu creat una xarxa molt important. Com s’hi treballa, des de dins?
Ens movem en diferents línies. Per una banda, una formació continuada sobre temàtiques variades; de l’altra, tenim projectes com el FFLASH o Contraplà; i també parlem amb les administracions públiques perquè amb les seves polítiques puguin ajudar a créixer la xarxa i la indústria.
Tenint en compte la relació que teniu amb les administracions públiques, sou optimistes quant a pensar que es poden canviar aspectes del sector que us preocupen?
Sí, som optimistes. La resposta que estem rebent és bona, perquè som proactius en positiu, som conscients dels problemes que pot tenir l’Administració i per això ens oferim a buscar solucions.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Hi ha dos projectes, el FFLASH-HUB (Film Festivals Learning and Sharing Hub) i l’Acció Cinema, a través dels quals mireu a l’exterior. Què suposa, superar fronteres des de Catalunya Film Festivals?
És cert que hi ha festivals que tenen més marcada la seva intenció de transformació social i hem d’entendre que l’audiovisual és una eina potentíssima de transformació social, perquè pots enviar missatges més ràpidament i d’una manera més entenedora. Si això ho posem al servei de la transmissió de valors, utilitzem el poder del cinema per transformar la societat. I fer-ho a l’exterior ens permet obrir-nos a altres cinematografies, perquè ens aportarà diferents maneres de veure les coses.
Quins són els reptes que teniu com a associació i que té l’ecosistema audiovisual a curt termini?
El primer repte seria que les lleis et tractin justament de la mateixa manera que a la resta d’actors de la cultura. Hem de reivindicar el sector com a sector important i l’única manera de fer-ho és actuar conjuntament, ha de ser global. I l’altre repte, en aquest cas com a associació, és el d’actualitzar els estatuts i codis deontològics.
I en què s’enfocaran?
S’enfocaran perquè estiguin integrats en l’associació d’una manera més natural, serà tot un procés i l’objectiu és que l’entitat es modernitzi. I també volem consolidar l’associació com a referent de festivals del país, som la més antiga de l’Estat.
“Volem consolidar la Catalunya Film Festivals com a referent del país”
Des de Catalunya es té el lideratge del sector?
Sí, tot i que no només és mèrit del sector, sinó que va amb el tarannà dels catalans. El nostre poder i teixit social és molt més fort i treballat que en altres llocs, històricament.
Què vols dir?
La Guerra Civil va mostrar la capacitat d’associacionisme, sobretot en el bàndol republicà, això es va cuinar en els governs republicans i de principis del segle XX, i això s’ha mantingut en la societat catalana al llarg del temps i en tots els àmbits socials, independentment dels ideals polítics de cadascú. Els catalans dediquem moltes hores a activitats en què no guanyem diners, però on fem créixer la societat, i això ha traspassat a tots els àmbits, sobretot en la cultura.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Anna Guitart: “Arreu del món molta gent connecta amb la cultura catalana a través de Barcelona”
