Foto: Joanna Chichelnitzky
Ilya Pérdigo Kerrigan (Barcelona, 1980) és el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana des de juny de 2023. Agent literari, editor i fundador de l’Editorial Clandestina, va formar-se en Empresarials per la Universitat de Groningen i l’EAE Business School, però aviat va dirigir-se cap al món literari. A Cultura 21, Pérdigo analitza el sector, posa en valor els passos que s’estan fent cap a fer-lo gran i repassa els números de l’última edició de La Setmana del Llibre en Català.
Com ha estat el primer any com a president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana?
Quan vaig començar era una època difícil per a mi, i més per com es van donar les conseqüències que en Joan Abellà deixés el càrrec. Tot això li va afegir una mica de dificultat, però vaig rebre molta confiança per part de la junta directiva i tot el suport per part del sector; pensa que porto uns 15 anys, i això em va ajudar.
Vostè era el vicepresident primer, era el més ben col·locat.
Era el camí natural, però les circumstàncies en què s’acaba un mandat no ho eren. Aquest ha estat un primer any per complir tot el cicle amb els esdeveniments més importants per a l’associació, tot i que suposa molta feina. Estic molt content i convençut del que fem des de l’associació dins del sector del llibre català.
Què ha canviat de ser vicepresident a liderar l’associació?
Canvia molt. És més, durant molts anys jo havia format part de la junta directiva, i ara com a president vius el dia a dia de l’associació de manera molt diferent. Aquest canvi de rol canvia moltíssim, té un punt de pressió afegit. Ho veig com una responsabilitat, però també com una oportunitat. És un privilegi ser el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
“El Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya és molt necessari”
Quin llegat li va deixar Joan Abellà com a president?
Tant ell com la Montse Ayats i en Joan Sala em van deixar un molt bon llegat. L’associació gaudeix de molt bona salut, el sector del llibre en català té solidesa des del punt de vista editorial i de publicació, però la feina que ha fet l’associació els darrers 15 anys és bestial. En certa manera, hi he participat, però he heretat tot aquest treball. El llegat és que deixa l’associació en un moment on es fa valdre, té un pes important i influència en el sector del llibre en català.
La Setmana del Llibre en Català 2024 s’ha celebrat enguany als peus de l’Arc de Triomf. Com us preníeu aquest canvi d’ubicació?
Ens ho agafàvem com una oportunitat, però teníem la incertesa de com aniria. Tornar al centre de la ciutat era un repte, la ubicació és un lloc imponent i fer-ho coincidir amb les festes de la Mercè era tot un al·licient.
La Setmana ha estat tot un èxit.
Sí, a posteriori podem dir que sí. Però era tot nou, no ho teníem tan clar, i veníem d’estar molt contents al Moll de la Fusta, on també vam fer rècord i creixement de facturació. Realment, tot ha superat les expectatives.
Foto: Joanna Chichelnitzky
S’ha tancat amb més de 100.000 visitants i un augment del 20% de la facturació. Quins motius expliquen aquest creixement?
Primer, perquè tenim un públic lector base i militant que aniria allà on la celebréssim. Al Moll de la Fusta gaudíem d’un espai on tot estava alineat i de mica en mica vam créixer en facturació, però va deixar una mica de banda el passavolant.
I això que significa?
Vam sortir del Moll de la Fusta i vam aterrar a l’Arc de Triomf, on també hem tingut públic que es podia trobar amb La Setmana del Llibre, tot i que no vingués per això. El passeig de Sant Joan de Barcelona és un espai que s’ha recuperat i hem aconseguit que vingués molt públic castellanoparlant, persones jubilades que hi passegen habitualment.
L’any que ve es tornarà a celebrar La Setmana del Llibre en Català al passeig Lluís Companys?
Encara hem de digerir les dades, també les de vendes, però tot fa preveure que repetirem la ubicació. De moment, l’Ajuntament de Barcelona s’hi ha posat molt de cara i està predisposat a parlar-ne. Així i tot, hem perdut una mica d’espai i tot compta per tal de convertir-la en un festival, com els espais de descans o els escenaris.
“Tot fa preveure que La Setmana del Llibre en Català repetirà la ubicació al passeig Lluís Companys”
Va dir que des de l’associació volien desenvolupar La Setmana com a concepte. Es refereix a això quan parla de festival?
Sí, aquest canvi ja el vam fer al Moll de la Fusta, vam passar de fira a festival. Som molt conscients que són deu dies de cultura en català, no només del llibre, i es tracta d’una programació transversal. Crec que la programació ha millorat molt al voltant d’un tema que uneixi les activitats, s’entreguen els premis i tots els elements fan de La Setmana una experiència. Hem passat de ser una fira de venda de llibres a convertir-la en un esdeveniment cultural transversal amb el llibre com a pedra angular.
Pilarín Bayés ha rebut el Premi Trajectòria, què suposa entregar-li?
És meravellós [somriu]. Pilarín Bayés és un mite, una dona amb molt entusiasme i alegria. Ella forma part de moltes generacions que hem crescut amb els seus llibres, i les seves il·lustracions encara són reconeixibles avui en dia.
Quan va arribar a la presidència parlava de diferents objectius. Dos d’ells són fomentar el creixement de l’associació i tenir la màxima representativitat en el sector del llibre en català. Com es pot fer?
Hem de posar en valor tot el que tenim i d’on venim, perquè és nostre, que ningú s’ho faci seu. La solidesa que ha guanyat l’associació, i els acords a què ha arribat amb les administracions per tenir tot tipus de suport, és importantíssim. Actualment tenim 105 editorials que publiquen en català, i és un molt bon número. Tenim molta força, i quan parlo de créixer em refereixo a la solidesa, com més creixem més veu i altaveu tindrem.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin paper té l’associació en el sector?
Som una part molt important en tota la cadena de valor del llibre. De fet, som el tercer gremi editorial de tot l’Estat espanyol, només per darrere de Madrid.
Creu que lideren el sector a Catalunya?
Des d’un punt de vista de facturació som molt forts, però no busquem trobar qui és el més fort, sinó que ens adonem que el 80% dels objectius són els mateixos, i això no ha estat sempre així. Tenint en compte com ha estat el sector en altres èpoques, estem en un punt on hi ha comprensió, empatia, solidaritat i força conjunta.
Què suposa per al sector el Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya?
És un pla molt necessari i té un consens molt ampli. Està dissenyat per tot el sector, compta amb el Departament d’Educació i el Departament de Cultura, com no podia ser d’una altra manera, i totes les mesures que s’han dissenyat estan consensuades. Moltes d’aquestes mesures s’han iniciat, però ens fan patir les que depenen d’Educació, perquè encara no s’han aplicat i són diners que no es podran recuperar.
Per què és important que des de l’associació es faci seguiment d’aquest pla?
Perquè hem de veure com es van aplicant totes les mesures i, entenent que Cultura i Educació funcionen diferent i estan aprenent a coordinar-se, hem d’insistir per tal que es compleixin els terminis. És una qüestió vital.
“L’associació, en un moment on es fa valdre, té un pes i influència important en el sector del llibre en català”
Creu que el sector editorial té coses a dir quant al coneixement i l’ús del català?
Sí, perquè els nens de les aules són els futurs lectors. El sector del llibre gaudeix de molt bona salut, però alhora tenim el debat sobre l’ús social del català, i és cert que mai abans hi havia hagut tants llibres en català. Això és una notícia meravellosa, i des del 2016 hem passat del 26 al 34% les persones que trien el català per llegir. Hem crescut quant a lectors i tenim marge per millorar aquesta dada.
Aleshores, quin problema hi ha?
Que hem de crear lectors, es pot fer de moltes maneres, però cal fer-ho des de la base, a l’escola. Extraient-ho del punt de vista editorial, si parlem de llegir parlem de parlar, d’aprendre a pensar, d’aprendre a conèixer-se a un mateix i a reconèixer els altres, i ens estalviaríem moltes guerres si la gent sabés expressar el que sent, i això t’ho dona la lectura.
Creu que l’activitat literària de Catalunya està molt concentrada en Barcelona?
Que hi existeix una concentració és evident, perquè Barcelona aglutina gran part de les editorials i les empreses. Però em venen al cap molts noms d’editorials de Lleida, Girona o Terres de l’Ebre, així que existeix la diversitat. Durant La Setmana no només és Barcelona, hi ha activitats que surten d’aquestes quatre parets i durant aquests deu dies és la tercera o quarta setmana de més facturació del llibre en català a Catalunya.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Sobre la internacionalització de la literatura catalana, quina és la seva presència a l’exterior?
Des de l’associació hi treballem i he de mencionar la importància de l’Institut Ramon Llull per aconseguir la internacionalització. Aviat anirem a Frankfurt i també a Guadalajara [Mèxic], s’està fent una bona feina, hi ha hagut una gran evolució. És importantíssim que un país com Catalunya, amb el seu potencial de creixement, exporti literatura.
Fa uns mesos li preguntàvem a l’escriptor Jaume Clotet sobre la literatura catalana i els seus trets d’identitat comuns. Creu que en té?
No en té gaire, i en certa manera ho veig positiu. Potser se’ns podria reconèixer per un tipus de literatura, però no és així. Estem introduint clàssics i contemporanis, així que benvingut sigui, perquè dona molta riquesa i més oportunitats en altres mercats.
En què s’enfocarà, a curt termini, l’associació?
La feina a fer és mantenir l’excel·lència quant a les nostres relacions amb les administracions, seguir treballant perquè La Setmana del Llibre en Català creixi com a festival, treballi per al territori, i donar les eines d’informació i gestió a les editorials que publiquen en català. I hi afegiria la línia de territori, col·laborant amb la Institució de les Lletres Catalanes.
