Foto: Joanna Chichelnitzky
Gemma Recoder és la directora del festival Canet Rock, una cita ineludible que dona la benvinguda a l’estiu amb 12 hores de música ininterrompudes. Com a líder de la promotora SunMusic, ha posat la seva experiència en el món de la música al servei de cites com el Canet Rock i altres actuacions com el Concert per la Llibertat. A Cultura 21, Recoder repassa els onze anys del Canet Rock, fa un cop d’ull al panorama musical català i avança alguns detalls de l’edició 2025 del festival que acompanya el públic a veure el sol des de fa onze estius.
A menys de dos mesos per al Canet Rock 2025, què ens pot avançar d’aquesta edició?
Ens trobarem amb el Canet Rock de sempre però millorat, perquè cada any intentem millorar-lo i que el públic se senti més còmode. Intentem que hi hagi canvis, però que l’esperit del festival sigui el mateix.
Quin és, aquest esperit?
És un esperit de gran festa de més de 12 hores de música de forma ininterrompuda.
La passada edició, la desena, va suposar un abans i un després?
Penso que no. Van ser els deu anys del “nostre” Canet Rock, i el 2025 es compleixen 50 anys del primer, però nosaltres no els podem celebrar com un mèrit nostre, perquè només vam recollir el relleu d’un festival molt important, que era l’únic d’aquella època. El 2024 ho vam celebrar amb la Banda Canet Rock, i el que sí que et puc assegurar és que al Canet Rock 2025 passaran coses.
“Intentem que hi hagi canvis, però que l’esperit del festival sigui el mateix”
Quins seran els plats forts del Canet Rock 2025?
Et podria dir que seran els Figa Flawas, oferiran una actuació brutal, i tancaran el festival. Obrirem amb Mama Dousha, vindrà la Mushkaa per primer any, The Tyets, Julieta i Buhos seran moments molt potents, així com 31 Fam, La Fúmiga i la Suu. Ens agrada estar al dia de les tendències musicals actuals, però mantenint actuacions com la dels Catarres, que són l’essència Canet Rock. Això ens porta a unir diferents generacions de famílies durant el festival, si arribes a casa amb veu és perquè no l’has viscut del tot [riu].
Com són les bambolines d’un festival com aquest?
Hi ha artistes que no hi actuen però que ens demanen ser al darrere, per gaudir-lo i compartir-lo amb la resta d’artistes.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quins són els trets d’identitat del Canet Rock?
El Canet Rock va néixer amb la voluntat de ser un aparador de la música que es fa als Països Catalans, independentment de la llengua. Per poder actuar-hi has de pertànyer als Països Catalans, un fet que implica moltes altres coses.
Quines?
Una ideologia en concret, un espai on el públic es pugui sentir lliure, des d’on es reivindiquin totes les llibertats i una gran festa. És una festa bestial, alguns artistes com Els Amics de les Arts l’han qualificat com la “festa major de Catalunya”, tot i que jo no ho veig així de gros [somriu] i s’ha convertit en la gran festa de l’estiu.
Què han après al llarg dels anys?
Hem après a fer ràpids els canvis d’artistes, a què el públic no se n’adoni quan acaba un concert i en comença un altre, i hem fet del festival una festa que no s’atura.
S’esperaven, quan van començar, la volada que ha agafat el Canet Rock?
El primer any dèiem que en faríem un i va anar relativament bé, tot i que van fallar moltes coses, fruit de la nostra inexperiència.
“Ens agradaria afegir més dones al Canet Rock, però hem de fer un cartell que pugui atraure 25.000 persones”
Quines són les dificultats que hi ha a l’hora de preparar un festival com aquest?
El més difícil és treballar amb un sol escenari, tot i que ens han demanat que en posem més, però això suposaria perdre l’essència. Els canvis d’artistes, amb escenografies pròpies, es fan en un temps d’entre 5 i 15 minuts, i això implica la feina de moltes persones que tenen molt de coneixement. Tenim un equip brutal, i el sumem a l’hostaleria que oferim durant les 12 hores de festival.
I la resposta del públic?
Hi tenim feedback, i el que més ens demana són artistes, ens pregunten per què venen uns i no els altres. En general, el públic està content i volem que el cap de cartell del Canet Rock sigui el mateix Canet Rock.
Què suposa que s’exhaurissin les entrades abans de conèixer-se el cartell complet?
Vol dir que el públic confia en nosaltres i que sap que no el decebrem, però ens obliga a tenir una responsabilitat molt alta, no podem fallar. De fet, la mateixa nit del Canet Rock traiem unes quantes entrades a la venda a un preu molt baix, però quan venem un nombre determinat d’entrades hem de parar, perquè n’hem de treure un rendiment, ja que hem de pagar els artistes i tothom que hi treballa. La voluntat de Canet Rock no és fer-nos rics, sinó fer un gran festival per guanyar-nos la vida.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Els artistes preparen actuacions especials només per al Canet Rock?
Molts d’ells sí que ho fan, perquè tenen un temps d’uns 55 minuts i els han d’omplir amb hits i festa. De fet, abans de saltar a l’escenari s’escalfen com si fossin els jugadors del Barça. El primer cop que ho vaig veure va ser amb Txarango, es preparaven d’una manera especial i física per a la seva actuació.
Encara hi ha poca presència d’artistes dones que actuen al Canet Rock.
Es parla molt dels artistes, però molt poc del que hi ha al darrere, i el Canet Rock és un festival organitzat per dones. La direcció artística, la financera, la de premsa i la general, per exemple, estan liderades per dones, i d’això se’n parla poc. Ens agradaria afegir més dones al Canet Rock, però hem de fer un cartell que pugui atraure 25.000 persones.
I les dones, no les atrauen?
Les dones fan una música meravellosa, però no és una festa tan de l’estil del Canet Rock, tan festivalera. Hi ha molts artistes que ens encanten, però que no els podem afegir a la festa del Canet Rock. Cada cop hi ha més dones i n’hi haurà més. De fet, la cap de cartell d’aquest any podria ser la Mushkaa, i és evident que volem reivindicar-les, però no podem deixar escapar actuacions com les dels Figa Flawas o The Tyets.
“Al Canet Rock no tenim punt lila, sinó que tot el festival ho és”
Creu que algun dia veurem un cartell del Canet Rock amb més artistes dones que homes?
Crec que sí, ara ho veig més a prop. De dones, sempre n’hi hagut d’artistes fantàstiques, i a Catalunya cada cop en són més i el públic les escolta. I et diré una cosa més: quan hem de contractar el personal per treballar al Canet Rock, en les mateixes condicions triarem una dona, fem discriminació positiva, perquè hi treballem molt a gust i perquè se n’ha fet de negativa durant molts anys.
Fa sis anys es va signar un protocol d’actuació amb la Conselleria d’Interior que comprometia els treballadors i les treballadores a actuar contra violències sexuals en l’àmbit de l’oci. Per què era important?
Nosaltres no tenim punt lila, sinó que tot el festival ho és. Tothom que hi treballa sabrà com respondre davant d’aquest tipus d’actituds, i creiem que és molt important que el Canet Rock sigui un espai de llibertat molt còmode des d’on el públic es pugui expressar de la manera que vulgui.
El Canet Rock és un festival per on han passat molts artistes, sempre han tingut llibertat per part de l’organització a l’hora d’expressar els missatges que creguessin?
Evidentment, mai els hem tallat les ales, i no comptaríem amb cap artista que tingués unes idees contràries a les del festival. Nosaltres sempre ens hem posicionat a favor de la llibertat, ens vam sumar al concert del Volem acollir, i mai contractarem cap artista que tingui una ideologia contrària a aquesta.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com creu que està avui el panorama dels festivals de música a Catalunya?
Fa onze anys hi havia molt pocs festivals que tinguessin el nostre perfil. Ara n’hi ha moltíssims més i això ens demostra que la música que es fa al nostre país passa per un moment de salut excel·lent, perquè el públic vol veure els nostres artistes en escenaris molt grans, això abans no passava. Crec que és un pas endavant important i estem molt contents.
I molts d’ells, fent música en català…
Sí, la gran majoria d’ells. Això és molt bo per a la llengua en un moment on està tan maltractada, així que convido aquells que diuen que està tot perdut a venir al Canet Rock, perquè els demostrarem que no és així.
Ha estat la directora de les últimes onze edicions del Canet Rock. No se’n cansa?
No! Jo soc la directora del festival, però la nostra manera de treballar és molt democràtica, som un equip que prenem decisions entre tots, som una família molt ben avinguda. Tothom se sent seu el Canet Rock. Soc la directora perquè soc la primera que va anar a buscar les persones perquè formessin part de l’equip, però la direcció queda molt repartida, i que per molts anys segueixi sent així.
