Foto: Joanna Chichelnitzky
Anna Alavedra (Terrassa, 1966) és la presidenta de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i dirigeix una entitat que, des de fa més de dues dècades, lluita per donar valor al circ. Fundadora de la Companyia Anna Confetti, s’ha especialitzat en malabars i clown i ha creat espectacles de circ de carrer i de sala. Com una de les branques que integra les arts escèniques i la cultura, el circ clama per fugir de la precarietat, dels prejudicis i demana pas. A Cultura 21, Anna Alavedra explica les especificitats d’aquest àmbit cultural.
Ets la primera dona a presidir l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya. Quin valor té per a tu?
Va venir així, no era una fita per a mi. Però el que sí que tenia clar era que volia entrar en l’associació, perquè fa 39 anys que em dedico al circ i és la meva vida, i ara volia tornar-li tot allò que m’ha donat, encara que només sigui una mica. La meva missió és treballar per millorar el sector del circ.
Ara que et mires el circ també des de la vessant de direcció, com és aquesta feina?
És una feina agraïda, i el més difícil és haver de venir a Barcelona, però per la resta la faig contenta, tenim un equip de tres persones a l’APCC molt eficient i ben coordinat. Vull aportar tot el que pugui, perquè crec que el circ ha de tenir presència a molts altres llocs, demanem que se’ns tingui en compte i nosaltres també hem de participar en els actes institucionals i les reunions.
“El gran problema del circ a Catalunya és la precarietat”
Des del sector del circ, quines són les grans demandes que feu?
El circ ha estat més reconegut i s’ha deixat de banda la visió que es tenia, de deixada, però encara ens queden moltes coses per reivindicar. I la principal és la precarietat que vivim.
És el gran problema del circ?
Sí, ho és. A Catalunya hi ha molta creativitat, més que a l’Estat espanyol i en altres països, però costa molt viure només del circ. Existeixen moltes companyies, però la majoria són petites i no tenim un circuit per a grans espectacles. Per altra banda, fa uns anys es va subvencionar molt la creació des de l’Administració, i per al circ és impensable dur a terme produccions cada any.
Què ha provocat, això?
Hem arribat a una situació d’un tap, perquè hi ha moltes companyies que fan bones produccions, però no tenen un circuit tan gran com per donar-hi sortida. Així, seria bàsic millorar els circuits, perquè el que més es programa és el circ al carrer, més que el circ de sala i de teatre. Per això, una de les fites que ens hem establert és el de demanar espais d’exhibició estables, és un dels nostres objectius a llarg termini.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En teniu d’altres?
Sí, ens agradaria que els estudis superiors de circ continuessin. Ara només existeix l’escola Rogelio Rivel, però els estudiants han de marxar a fora per seguir-se formant, i no són uns estudis que es puguin convalidar.
Com es percep el circ a Catalunya?
Penso que al públic li agrada molt, perquè hi ha molta qualitat tècnica i creativa.
Es poden identificar trets d’identitat propis?
Crec que al circ de carrer, sí, i és reconegut a Europa, per això en fomentem la seva internacionalització.
Per què?
El circ té l’avantatge que molts espectacles no tenen text i són molt visuals. Catalunya és un país petit i, ja que no pots produir un espectacle cada any, sortim a fora i li donem més vida.
“No m’ofèn que em diguin pallassa, el que sí que em molesta és que facin servir el nom de pallassa a qui no ho és”
Com es treballa la internacionalització del circ?
Intentem tenir vincles amb altres associacions de circ, ja sigui a l’Estat com en altres països europeus, i assistim a fires internacionals de circ. Treballem fent trobades de sector, amb programadors i programadores de fora, hi tenim molt bona relació; també comptem amb el segon Pla d’Impuls del Circ, que té unes mesures concretes per ajudar a la creació, la producció i l’exhibició. Una d’aquestes mesures és la internacionalització, i dins l’associació tenim una comissió dedicada a això. L’últim any hem treballat estretament amb Portugal i el pròxim any serà amb Alemanya, ja estem començant a fer-hi contactes.
A Europa hi ha algun país que sigui referència pel circ que crea?
França, sens dubte. Hi ha moltes escoles de circ i molts espectacles, i des del Govern s’hi ha donat molt de suport, tot i que ara està canviant, perquè s’està retallant en cultura. I a més, penso que al centre d’Europa s’han tornat molt proteccionistes, han tancat les possibilitats que hi anem companyies d’altres països.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com ha evolucionat el circ al llarg dels anys?
S’ha hibridat amb altres arts, hi ha espectacles que tenen circ, dansa, música i teatre, i crec que en uns anys parlarem d’arts escèniques i que tot estarà molt barrejat. De fet, a l’APCC tenim persones que venen del circ contemporani, del circ clàssic, altres que comencen o alguns que fa molts anys que s’hi dediquen. Al capdavall, volem que tothom s’hi senti representat.
Si parlem de tu, portes més de 30 anys dedicant-te al circ. Et molesta que et diguin pallassa?
Ni molt menys, no m’ofèn, el que sí que em molesta és que facin servir el nom de pallassa a qui no ho és, si m’ho diuen a mi em fa molt contenta. Amb el temps, m’he especialitzat en malabars i en clown, és on m’he trobat més a gust i m’he pogut comunicar millor amb el públic. Per mi, és la millor feina del món.
Després de tants anys, encara tens idees per fer nous espectacles?
Sí, i tant. Tinc moltes idees al cap i tinc moltes ganes de fer-les.
Què t’ha donat el circ i actualment et segueix donant?
Ha sigut el meu ofici, m’hi he dedicat i m’ha aportat moltes coses en clau econòmica i en clau emocional. El circ és un espai molt ampli que et permet tot, pots barrejar-hi totes les arts i és on m’he pogut expressar tal i com soc.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Marta Esteve: “Hem de deixar de dessacralitzar els espais culturals”
