Foto: Maria Cerezuela
El periodista i escriptor Xavier Bosch (Barcelona, 1967) ens atén al seu despatx a Sant Cugat del Vallès, un espai que està ple de referències a les seves novel·les, al periodisme i al Barça. A la taula, un ordinador i dos diaris de paper: Mundo Deportivo i l’Ara, els dos mitjans amb els quals Bosch practica el periodisme. Compta amb una llibreria farcida de llibres. Ens explica que hi ha totes les seves novel·les, i també les edicions que han estat traduïdes en altres llengües. És proper, directe i parla sense embuts mentre ens avança que ja ha fet la primera pinzellada de la seva pròxima novel·la. Mentrestant, continua assaborint l’èxit de 32 de març (Columna, 2023), el llibre més venut per Sant Jordi.
Actualment ets més escriptor que periodista, o les dues coses?
Soc periodista i escriptor, els dos oficis amb els quals em guanyo la vida. Periodista és una vocació que no se’n deixa mai de ser, i després de publicar nou novel·les i dotze llibres, i tenir la sort que em fan els lectors del país, també em considero escriptor.
El passat 23 d’abril, en diumenge, va generar molt debat en el món editorial. És millor en dia laborable o festiu?
Sant Jordi cau quan cau. Hi ha hagut anys que ha estat en diumenge o per Setmana Santa i, fent el símil futbolístic, cada partit s’ha de jugar diferent. Aquest Sant Jordi va ser una bogeria, perquè no només es van vendre llibres dissabte i diumenge, sinó que els propis llibreters em diuen que el divendres van vendre moltíssim. Així que ha estat espectacular.
Què simbolitza Sant Jordi?
Sant Jordi és el gran anunci de Catalunya, és el millor espot. Una iniciativa transversal, bonica i positiva que hem d’enfortir cada any. Així i tot, els llibreters m’expliquen que, el dia de Reis, els pastissers venen el tortell al preu més car, i en canvi, per Sant Jordi, els llibreters apliquen un descompte d’un 10%. Hi ha coses que es poden repensar i millorar.
I Barcelona, que concentra majoritàriament la venta de llibres?
Està molt bé fer-ho entre passeig de Gràcia i plaça Catalunya. Enguany ha estat molt més ben muntat que l’any anterior. Així i tot, hi ha uns grans col·lapses entre el carrer Aragó i passeig de Gràcia que són perillosos. Algun any pot haver-hi alguna desgràcia.
“La literatura catalana viu el seu millor moment, per quantitat de vendes i, sobretot, per qualitat”
32 de març està sent l’èxit de vendes que esperaves?
[Somriu] Està anant molt bé quant a vendes, crítiques i repercussió internacional. Fins ara les meves novel·les s’han traduït en nou llengües diferents, i amb 32 de març s’han fet les primeres gestions perquè es tradueixi en països on fins ara no havia arribat mai, tot i que no puc avançar res més. Fins que es concreta l’oferta dels drets i s’edita la traducció poden passar uns anys.
Després de presentar la teva darrera novel·la i viure l’èxit de vendes, quin recorregut té 32 de març?
Jo he d’anar abandonant les novel·les a mesura que els lectors se la fan seva. Jo he conviscut amb els personatges durant els dos anys de creació, però després d’haver presentat l’obra i d’una gira per Catalunya, la història és de qui l’ha comprat i l’ha volgut llegir. L’escriptor americà John Cheever deia que “la literatura és com un petó, que necessites dues persones perquè existeixi”. Jo no em puc fer un petó a mi mateix. La meva novel·la o la de qualsevol escriptor, si l’escrivim i no la llegeix ningú, no existeix. Per tant, necessitem una altra persona. I és a partir que el lector es crea la seva pròpia història que té sentit.
Foto: Maria Cerezuela
Cada cop es publiquen més llibres en català. Actualment hi ha més competència que mai per atraure els lectors?
Jo no competeixo contra Sílvia Soler, Irene Solà o Eva Baltasar. Jo escric la història que vull i per sort tinc un grapat de lectors fidels i d’altres passavolants que la volen llegir. El truc és que te la jugues en cada novel·la. Si agrada l’última novel·la, et faran confiança per a la següent. És un peix que es mossega la cua.
Tens l’avantatge, a més, de ser un escriptor mediàtic?
No me’n considero. Soc periodista, però no formo part de les tertúlies als mitjans. Un escriptor mediàtic és algú que surt a televisió i després escriu un llibre. No és el meu cas.
El teu 32 de març va ser el llibre més venut per Sant Jordi, tot i que aquella mateixa nit es va dir que era Les nostres mares de Gemma Ruiz.
La venda d’un llibre i l’altre va anar molt frec a frec. Sempre havia coincidit el número u de vendes inicial que determinen les vendes a les llibreries amb el recompte final que es fa uns dies més tard, amb les dades definitives. Així i tot, no és una competició. A Gemma Ruiz li va anar molt bé, i a mi, també. Va ser un Sant Jordi collonut per a tothom.
Acostumes a llegir altres llibres?
Sí, però reivindico el dret a deixar els llibres a mitges. La vida és massa curta per llegir llibres que no ens agraden, per veure partits de futbol que ens avorreixen o per anar a restaurants on no mengem bé. Per tant, aprofitem-ho. Sí que faig una altra cosa.
Quina?
Obrir un llibre en un punt determinat i llegir aquell capítol. Ho faig per adonar-me que hi ha altres històries, altres maneres de narrar i que n’hi robaries frases. Aquest procés em ressitua.
“El repte de la literatura catalana és trobar històries magnífiques per captivar els lectors per eixamplar la base”
Actualment hi ha una munió d’escriptores catalanes que són traduïdes arreu del món. Creus que la literatura catalana es troba en un moment emergent?
La literatura catalana viu el seu millor moment, per quantitat de vendes i, sobretot, per qualitat, que és un aspecte que m’interessa molt més. Hi ha gent que fa coses molt diverses, amb gèneres diferents i que narra històries apassionants, que agraden a l’estranger quan es tradueixen. I això que hi ha autors que han marxat abans d’hora, com Jesús Montcada, que fa uns anys vaig tenir el plaer de conèixer-lo i convidar-lo a veure un partit del Barça al Camp Nou.
Quins són els reptes que té actualment l’edició de llibres en català?
El repte és trobar històries magnífiques per captivar els lectors per eixamplar la base. Que la gent retorni a la passió per llegir com va passar durant la pandèmia. Les sèries i les pel·lícules les podem compartir amb família, però llegir una novel·la és un viatge que fas tu sol i que t’ho pots arribar a passar molt bé.
Has començat a escriure la teva propera novel·la?
[Somriu] Començaré a escriure-la a partir del setembre. Ara estic rumiant i pensant la trama i els personatges, però he d’admetre que, per por a no recordar-me’n, he escrit una part del primer capítol.
Xavier Bosch: “El periodisme ha estat massa a prop del poder i s’ha anat allunyant dels ciutadans”
