A vegades, els periodistes abusem de l’adjectiu “únic” per emfatitzar la importància d’un esdeveniment. Dit això, no és exagerat referir-nos al 31è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat entre el 27 de juny i el 8 de juliol en el marc de l’Smithsonian Folklife Festival de Washington, en aquests termes. Mai abans el folklore català havia tingut una projecció internacional tan destacada en un dels llocs probablement més emblemàtics del planeta, com és el National Mall de la capital americana. La delegació catalana, encapçalada pel president Quim Torra i la consellera Laura Borràs, presents en l’acte d’inauguració, ha pogut demostrar abastament l’atractiu i bellesa de les nostres tradicions.

La participació en l’Smithsonian ha estat el punt àlgid del programa Amazing Catalonia, amb el qual el Departament de Cultura de la Generalitat ha desitjat estrènyer els llaços entre els agents culturals d’Estats Units i Catalunya. A diferència de les trenta edicions anteriors, l’Aplec de Washington tenia un marcat component teòric. No debades, el festival és una filial de l’Smithsonian Institution, considerat un dels complexos culturals més potents de tot el món. Fidel a aquest substrat, el patrimoni cultural immaterial català hi ha estat explicat en totes les seves vessants. Expositiva, gràcies a la confecció d’un espai destinat a ensenyar la riquesa i diversitat del nostre patrimoni etnològic; reflexiva, a través dels debats i taules rodones organitzades en l’espai “Ateneu”; i també divulgativa, mitjançant l’organització de tallers, especialment sobre tècniques artesanes, que han gaudit d’una gran afluència de públic.

Que ningú pensi, tanmateix, que els col·lectius de cultura popular van assistir a un congrés acadèmic. Com el seu nom evidencia, l’Smithsonian és un festival folklòric. Això significa, un espai d’actuacions en directe. En aquest sentit, el públic va poder contemplar una gran gamma del patrimoni festiu català: geganters, imatgeria festiva, diables, falles, esbarts, bastoners, sardanes, catifaires, i molta música tradicional. Tots ells van tenir el seu moment de protagonisme en l’escenari central –recreat a imitació d’una Plaça Major– i als espais adjacents. El president d’Adifolk Ivan Besora destaca “l’extraordinària participació” de les jornades i la complicitat que els organitzadors han rebut per part del Casal Català de Washington, “que els han fet sentir com a casa”.

Dues setmanes de convivència i activitats poden fer miracles. Vicenta Pallarès destaca el doble potencial de l’Smithsonian, tant en la projecció exterior del folklore català com en la cohesió i coneixement intern dels diferents grups participants: “L’art efímer –destaca la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires– ha sorprès molt a Washington perquè no era una expressió gaire coneguda. A més, durant els quinze dies de convivència, s’ha creat una complicitat recíproca entre tots els grups. Gent que es pensava que les catifes són una manifestació puntual, executades només per Corpus, van fer a Washington una gran descoberta”.

Repercussions de l’Smithsonian

L’Smithsonian Folklife Festival és l’esdeveniment cultural més multitudinari de Washington. S’estima que cada any hi assisteixen un milió de visitants. Més enllà de la possibilitat de presentar les pròpies tradicions en un aparador únic, esdevé una gran eina de promoció turística per a les cultures que hi són convidades.

En el cas específic català, a més, el viatge a Washington ha servit per denunciar l’empresonament dels presos polítics catalans. Amb el Capitoli com a paisatge de fons, les dues colles castelleres de Valls van aixecar diferents concentracions per a demanar-ne l’alliberament. Les imatges han estat recollides per capçaleres tant influents com el Washington Post.