Un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha demostrat que el teatre pot millorar el benestar emocional de persones amb malaltia de Parkinson. L’estudi Efficacy of a theatre-based intervention in patients with Parkinson’s disease (2025), publicat en accés obert en la revista Arts & Health, ha avaluat per primera vegada els efectes combinats de la participació activa i passiva en activitats teatrals sobre la salut emocional i cognitiva i la qualitat de vida d’aquests pacients. Els investigadors també han rebut el suport del Teatre Lliure.
En la intervenció van participar 34 persones amb pàrkinson d’entre 50 i 75 anys, dividides en dos grups: un grup va assistir a una programació teatral de tres mesos al Teatre Lliure de Barcelona que incloïa funcions, tallers pràctics i una visita guiada; l’altre va dur a terme exercicis d’estimulació cognitiva a casa. Tots dos grups van ser avaluats abans i després del programa mitjançant proves neuropsicològiques validades i qüestionaris sobre estat d’ànim, qualitat de vida i percepció de canvis.
Els resultats són concloents en el pla emocional. Els pacients que van participar en la intervenció teatral van experimentar una millora en el benestar emocional, mesurada amb el qüestionari de qualitat de vida en la malaltia de Parkinson, conegut com a qüestionari PDQ-39. Aquesta millora no es va observar en el grup que va fer estimulació cognitiva a casa. A més, tant els participants del grup teatral com els del grup d’estimulació cognitiva van reduir els nivells de depressió i d’ansietat, la qual cosa suggereix que totes dues activitats contribueixen a millorar la simptomatologia de l’estat d’ànim, encara que per vies diferents.
L’impacte més immediat es va observar en els qui van assistir als tallers teatrals grupals: segons les escales administrades abans i després de cada sessió, la càrrega emocional va disminuir significativament després de cada taller, fet que reforça el valor del teatre com a eina per canalitzar emocions.
Les conclusions de la recerca indiquen que “les activitats grupals poden ajudar a reduir la sensació d’aïllament, fomentar connexions emocionals entre els participants i incrementar l’empatia en reconèixer que altres persones comparteixen experiències similars a l’hora d’afrontar els reptes de la malaltia”. En aquesta mateixa línia, “la majoria dels participants va informar que treballar en grup va augmentar la seva sensació de suport social com a pacients”.
Tallers per treballar l’expressió emocional i la consciència corporal
El programa teatral constava de cinc representacions acompanyades de sessions de preparació i cinc tallers liderats per professionals de les arts escèniques. En aquests darrers, es van treballar aspectes físics i emocionals a través de dinàmiques de grup, exploració del cos i l’espai, improvisació i narració col·lectiva. Segons els investigadors, l’impacte emocional s’explica per dos factors clau: l’expressió emocional explícita que exigeix el teatre i l’entorn grupal, que reforça l’empatia i el sentiment de pertinença.
Cada taller, dirigit per una persona professional del teatre, incloïa activitats específiques com escalfament corporal, exploració de l’espai escènic, exercicis basats en l’emoció, narració grupal i improvisació. Aquesta combinació de tècniques pretenia treballar l’expressió emocional i la consciència corporal, elements que l’estudi associa amb els beneficis observats en el benestar dels pacients. Tots els instruments emprats per mesurar l’impacte del programa, tant en el pla cognitiu com emocional, van ser qüestionaris i tests clínicament validats, amb versions específiques en castellà i dades normatives per a la població local, la qual cosa garanteix la fiabilitat dels resultats.
Encara que no es van observar millores significatives en els tests cognitius objectius, sí que es va registrar una millora en la percepció subjectiva de la capacitat cognitiva diària. Aquesta millora subjectiva es pot traduir en més confiança a l’hora de tirar endavant tasques quotidianes.
La valoració dels participants també va ser aclaparadorament positiva: els tallers teatrals van obtenir una puntuació mitjana de 4,5 sobre 5; les representacions teatrals, un 4,4, i la visita guiada al teatre, un 4,8.
L’article ha estat elaborat pels professors dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadors de la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar de la UOC; Marco Calabria i Francesco Ciongoli, del grup Neuro ADaS Lab, i Salvador Macip, investigador del grup epi4health. Entre els autors de l’estudi, també hi ha Carmen García-Sánchez, Berta Pascual Sedano i Jaume Kulisevsky, de la Unitat de Trastorns del Moviment de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona); Caterina del Mar Bonnin, de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau, i Teresa Fèrriz Roure, consultora independent de Barcelona. La intervenció va rebre el suport del Teatre Lliure i ha estat finançada per la Fundació “La Caixa” i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Aquest estudi clínic aporta noves evidències a la literatura científica sobre els beneficis de les arts en la salut de les persones amb pàrkinson. Fins ara, només dos estudis previs havien analitzat l’ús del teatre en persones amb pàrkinson, que mostraven resultats prometedors, però no replicats. Aquest nou treball aplica una metodologia rigorosa i planteja línies clares per a recerques futures: augmentar la durada del programa, integrar mesures més ecològiques, que avaluïn com se’n surten les persones en la seva vida quotidiana, i estudiar a fons els mecanismes subjacents a aquests beneficis. És a dir, es proposa millorar l’avaluació per captar canvis subtils en la cognició.
Segons l’article, les activitats artístiques, i especialment les teatrals, representen una eina prometedora com a complement als tractaments farmacològics, difícilment efectius en cas de símptomes com l’apatia, l’anhedonia o l’aïllament emocional. La recerca segueix la línia marcada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que des del 2019 recomana les arts com a part de les “receptes socials” per millorar la salut i el benestar.
Cada any, unes 10.000 persones són diagnosticades a Espanya de la malaltia de Parkinson, el trastorn neurodegeneratiu motor més freqüent entre la població. Una xifra que, segons la Societat Espanyola de Neurologia, creixerà els anys vinents i arribarà a duplicar el nombre de malalts, que actualment se situa entre 120.000 i 150.000 només a Espanya. Per això, conèixer-ne les claus per poder millorar la qualitat de vida dels pacients és un repte per a la comunitat científica.
Article publicat a UOC News.
Del subsol al museu: el lucratiu camí del patrimoni cultural robat
