Realitat virtual, arqueologia i història: el patrimoni com no l’havies vist mai

Si t’agrada la història i eres dels que jugaven –o juguen!– als mítics Age of Empires o Sim City, videojocs d’estratègia en temps real i de construcció de ciutats, sovint basats en fets històrics, aquest és el teu reportatge. Si no és el cas, i prefereixes l’assossec d’una revista de divulgació en comptes de la campana que contínuament t’avisava d’atacs enemics a l’Age, aquestes línies tampoc et decebran. Perquè qui no ha somiat poder passejar per castells, cases o monestirs antics en solitari, descobrint racons que han trepitjat milers de persones al llarg dels segles? Aquesta és, precisament, la proposta que posa sobre la taula el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM), que marida realitat virtual amb arqueologia i història.

Aquesta entitat treballa des de fa temps en un projecte patrimonial que se centra en el monestir de Sant Genís de Rocafort, objecte els últims anys d’excavacions i estudis que només se solen moure en els cercles acadèmics. Per trencar la dinàmica dels historiadors com a erudits tancats en una torre de marfil i promoure la divulgació dels últims estudis historiogràfics i arqueològics, el CEM va presentar fa dies una proposta que permet visitar l’esmentat monestir a través d’unes ulleres de realitat virtual.

Esther Travé és la investigadora que lidera el projecte, amb la col·laboració d’Isidre Ot, desenvolupador del programa i responsable de Virtual Past 3D, que s’encarrega de digitalitzar i presentar en tres dimensions monuments com el Pont del Diable i altres d’arreu del país i del món. Ells dos van ser els encarregats d’explicar el projecte en un acte a la Caserna de Martorell. Allà, els assistents van descobrir què és el que s’entén com el “bessó digital” d’un monument. “És una reproducció a través de realitat virtual”, aclareix Alfred Mauri, vicepresident del CEM. És a dir, que han creat una reproducció virtual del famós monestir martorellenc perquè es pugui visitar a través d’unes ulleres virtuals, tal com van demostrar Travé i Ot in situ.

“Instrument fonamental”

Ara bé, aquest “bessó digital” no es limita només a l’església, sinó a tot el conjunt del turó que ocupava el monestir en el seu moment de màxima esplendor, explica Mauri, que considera que aquesta eina és un “instrument fonamental” en l’àmbit de la recerca històrica i de la difusió entre el gran públic. “Dona a conèixer aquest monument i el fa accessible a persones que no hi poden anar”, afegeix Mauri. Segons expliquen des del CEM, aviat serà possible descarregar l’aplicació de realitat virtual per poder-la fer servir amb unes ulleres específiques.

L’aplicatiu, a més, permetrà visitar una sala d’exposicions creada ex profeso, on hi ha elements i troballes del jaciment, amanida amb informació sobre el monestir. Tota una proposta de realitat virtual immersiva per explicar de manera diferent la història. “Es pot conèixer l’espai com si fóssim allà, aspecte que ajuda molt, per exemple, en el cas de persones de mobilitat reduïda”, destaca, en aquest sentit, Mauri.

Mentrestant, els interessats a fer un petit tast del projecte poden entrar al web del centre d’estudis –cemartorellencs.com– i trastejar el navegador 3D habilitat per visitar el monestir. Es tracta d’una versió molt acurada de l’edifici que permet accedir-hi i veure l’indret des de tots els angles possibles. Té un elevat grau de detall, ja que, fins i tot, es poden contemplar els estralls del temps o alguns esgrafiats a les parets del temple.

Amb tot, és una nova manera de veure i d’explicar la història que suposa una transformació radical del coneixement que es tenia del monument i un exemple pràctic de com l’aplicació de les noves tecnologies és un element innovador que contribueix a la tasca dels arqueòlegs. De fet, la feina que el CEM hi fa des del 2018 ha permès descobrir la totalitat de les restes del monestir. Si fa poc semblava que només es conservaven les parets de l’església, una cisterna i alguns fragments de la muralla, avui dia sabem que les restes ocupen tot el turó de Rocafort, on s’han descobert dependències de servei, l’espai on hi havia el claustre i la necròpoli.

Aquest projecte compta amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Martorell.

 

Article publicat a Línia.