Les xifres a vegades són molt significatives, com aquest cas: més de 12.000 subscriptors al seu canal de YouTube i més de 90 noms en el llistat de localitats (del País Valencià, Catalunya, Balears i Catalunya Nord) que han visitat. Les dades de l’Associació Cultural Botafocs no són gens habituals entre les entitats de cultura popular, a les quals se les sol retreure no adreçar-se suficientment als joves i per mirar-se massa el melic. A punt de complir 30 anys, l’entitat ha estat la responsable d’impulsar, renovar i consolidar un calendari festiu que gaudeix de gran popularitat a la Plana Alta. El seu president i fundador, Rafel Pérez Sorlí, reivindica la cultura feta des de la base i la col·laboració entre entitats.
Heu estat guardonat amb el Premi Previsora General pel vostre programa Botafocs, fem cultura popular. En què consisteix aquest programa?
Botafocs va néixer des del col·legi municipal Elcano del Grau de Castelló, on es va crear un ball de dimonis, per vincular escola i entorn. El projecte va tenir molt èxit i va anar creixent i arribant més enllà. El ressò popular va permetre que en fer els 10 anys ens plantegéssim actualitzar les figures del bestiari: vam crear primer els dracs bessons, després la víbria, seguidament els sis elements del bestiari infantil, finalment l’haca i l’any 2013 els cabuts.
Tot això ha permès consolidar algunes diades tradicionals o bé crear nous actes de cultura popular, tot dintre del programa Botafocs fem cultura popular. Així, en aquests anys hem incorporat nous actes de cultura popular com el porquet a Sant Antoni, pel Carnaval fem els versots i l’enterrament de la sardina, a les festes de la Magdalena hem introduït el correfoc i el bestiari… Hem fet també la trobada de bèsties de foc (ara va per la 20a edició), on participen un centenar de peces de bestiari tant de Catalunya com del País Valencià, una trobada de dimonis per Sant Joan i Sant Pere (19a edició), cada any fem una exposició anual de cultura popular… a més dels intercanvis amb entitats d’Ontinyent, Paiporta, Girona, Barcelona…
En la concessió del premi el jurat va valorar la vostra tasca en crear una gran xarxa amb diferents persones i entitats. És important que les entitats treballin en xarxa?
Per una banda, nosaltres sempre hem fugit de les activitats monolítiques. Quan fem una activitat de bestiari no participa només el bestiari, també van altres elements de cultura popular: dimonis, gegants, cabuts, colles castelleres, muixerangues… Procurem que les entitats convidades no repeteixen a curt termini, i això fa que cada any hagis de contactar amb molta gent d’arreu del territori.
I per una altra banda potenciem els intercanvis de cultura popular. Ara hem fet una publicació dels 20 anys de l’activitat i allà hi surten totes les localitats que hem visitat o que ens han visitat: són més de 90, des de les comarques de Girona a les comarques d’Alacant. No hem parat d’anar amunt i avall.
A més, la nostra no és una entitat aïllada –estem dintre de la Federació de Colles de Dimonis i Diables del País Valencià, la Federació Valenciana de Gegants i Cabuts, l’Agrupació del Bestiari Festiu–, estem connectats amb altres entitats per potenciar la cultura popular en xarxa.
En una societat dominada per les tecnologies i pràctiques individualistes, com feu perquè la gent surti al carrer i participi en la cultura popular?
L’estratègia ancestral és la novetat. Quan vam néixer tot era molt nou, no existia res a la nostra ciutat i les nostres comarques, i això ens donava un gran avantatge per incorporar nous integrants. Després, també ajuda molt el fet de poder anar de festa amb la cultura popular arreu. Fer un correfoc no és complicat, i en aquell moment la normativa no era tan complexa com ara. I nosaltres també vam encertar incorporant els instruments de percussió i les dolçaines, ja que això ampliava la quantitat de persones que podien participar en Botafocs.
Un cop passada la novetat, com s’aconsegueix créixer?
Primer, proposant sempre nous reptes: al ball de dimonis inicial es van sumar els dracs, que eren nou repte; al cap de quatre anys, la víbria, seguidament el bestiari infantil, l’haca… i finalment els cabuts, que es van estar elaborant durant tot un any, la gent del grup va preparar la música, el vestuari… La clau està en fer moltes coses i en diversificar, donant opcions a què tothom dintre del grup pugui participar d’una manera o d’una altra.
En segon lloc, unir-se i fer una bona gestió econòmica perquè les activitats siguin gratuïtes. Estem en un espai públic, no paguem un lloguer, això abarateix les despeses fixes. Totes les activitats han de ser autofinançades perquè ningú hagi de quedar-se fora per raons econòmiques.
Per una altra banda, nosaltres sempre hem dit que som una entitat oberta. Recentment hem fet una jornada de portes obertes, on la gent ha pogut venir i conèixer qui som i què fem, i això els anima a apuntar-se. No és tan fàcil trobar l’ocasió de posar-te sota un drac i treure’l a passejar, vestir-te de dimoni i provar de cremar pirotècnia, o unir-te a un grup de música i provar els instruments. Nosaltres ho facilitem.
Finalment, som també una entitat molt variada, on caben totes les edats –tenim des de xiquets de 9 o 10 anys fins a persones de més de 60 anys– i totes les ideologies. Hem apostat per ser una entitat molt familiar. Tot això ens ha ajudat a seguir existint i anar creixent.
El jurat del premi va valorar la vostra tasca en favor de la conservació de la llengua catalana. Quina és la situació del català en la cultura popular al País Valencià?
La nostra llengua està minoritzada. En el moment de crear l’entitat, l’àmbit del català era molt restringit. Es parlava en àmbits escolars i formals però no en el lleure. A l’escola els nois i noies estudiaven català però quan sortien al carrer no tenien cap lloc on parlar-lo. Per això des dels inicis de Botafocs vam decidir que en les converses internes tothom podia parlar en la seva llengua habitual mentre que, de cara a l’exterior, totes les nostres activitats, publicacions, pàgina web, etc., serien en valencià.
La cultura popular ajuda molt en la cohesió social. Quant més contextos normalitzats existeixin, més fàcil serà que la nostra llengua tingui un grau de normalitat. L’entitat està integrada a la plataforma Castelló per la Llengua, perquè encara ara cal reivindicar la normalització lingüística en molts àmbits.
Hi ha qui encara mira la cultura popular amb prejudicis?
La cultura popular feta des de baix sempre es veu amb un cert menyspreu. És a dir, a les comarques de Castelló, no existia bestiari ni ball de dimonis, i ho va fer la gent del poble. Mentre que ‘l’altra cultura’ –com les gaiates de la Magdalena– la feia la burgesia. I aquesta no mira amb el mateix rang el que fa la gent del poble, ho considera com de segona categoria. Els premis que ens donen serveixen per prestigiar la cultura popular.
El concepte de classe social està molt arrelat a Castelló. Hi ha gent que no ve perquè sap que som gent de poble, no som burgesos, som classe mitja, que estem fent dimonis i bestiari, i això no dona prou prestigi social. Hi ha grups de ball o de gaiaters que es gasten molts diners perquè els xiquets i les xiquetes surtin vestits de forma tradicional a ballar. O gent que es compra o lloga un vestit per poder-los lluir a les desfilades de moros i cristians davant tot el públic. Molta gent s’apunta a aquelles activitats perquè llueix la seva persona. En un ball de dimonis tu no saps qui està a sota dels vestits de dimonis i del foc. Jo crec que la cultura important, i la que perdura i és sostenible, és la de baix. Per mi és fonamental que la cultura popular pugui partir de la base, de la participació popular.
És diferent la situació a Catalunya i al País Valencià?
A Catalunya hi ha més tradició associativa que a les comarques de Castelló i València. Les entitats aquí són més tancades i el fet d’apostar per ser una entitat oberta, on la gent pugui participar sense cost i fer coses de prestigi i reconegudes, trenca molts esquemes.
A les festes de la Magdalena, que són festes fundacionals, nosaltres hem estat durant 15 anys sense participar, sense que ningú de la Junta Municipal de Festes ens avisés per participar-hi. T’imagines la Mercè, o Santa Tecla, sense bestiari, dimonis, gegants ni cabuts? Doncs Castelló, fins fa tres anys era l’única localitat on a la Magdalena no sortia cap element de la cultura popular. Aquesta quedava marginada per la burgesia castellonenca. Vam fer veure aquesta contradicció: que eren elements propis de la ciutat, que estaven ja en actiu, que no tenien el seu espai propi. I vam fer una proposta al IV Congrés Magdalener i la van acceptar. I ara s’hi fa un correfoc conjunt amb tres colles de dimonis que van néixer a partir de Botafocs, dilluns un cercavila amb tots els elements de cultura popular de la ciutat i el darrer diumenge un correfoc amb el nostre bestiari.
Quins són els vostres reptes i projectes de futur?
Un gran projecte que tenim és trobar un espai expositiu on poder mostrar tots els elements de cultura popular que ara estan emmagatzemats i no es poden visitar. Una mena de casa de la festa, com és la Casa dels Entremesos de Barcelona o com tenen a Tarragona, a Granollers, etc. Ja estem fent gestions per tirar-ho endavant, en cooperació amb altres entitats locals.
Un altre repte té a veure amb fomentar la participació i la integració de més persones. Si hem aconseguit reeixir 30 anys és perquè la gent ha vingut i ha participat. Això també va lligat al tema del relleu generacional. Jo soc fundador, però cal buscar la continuïtat i això és molt complex.
I el tercer repte és continuar potenciar la creació de noves figures de bestiari. Estem considerant fer elements de gegants o, ja que estem ubicats al districte marítim, alguna figura relacionada amb l’aigua. Cada 4 o 5 anys hem fet una figura nova, ara ja toca.
Text: Elena Calzada / Ens de comunicació / AMIC
