Una exposició al Palau Robert repassa la trajectòria de Núria Feliu [foto: Guillem Roset / ACN].
L’origen de l’admiració de Dalmau per l’artista ve de lluny. “Vaig estudiar amb la seva neboda i quan tenia 14 anys ja m’agradava el que feia”, explica en declaracions al diari Línia. Però no va ser fins als “vintillargs” que no es van conèixer. “A mi m’agrada molt el jazz i de cop vaig sentir la seva veu en un disc i vaig trucar a l’Eulàlia, la neboda, i em va passar directament el telèfon de la Núria Feliu perquè li digués com de bé ho feia”, relata Dalmau.
Va ser en aquell mateix moment quan Feliu el va convidar a casa seva perquè es coneguessin i a recollir tots els discos de jazz que volgués. “Em va deixar una maleta perquè no tenia com endur-me’ls”, recorda Dalmau. Des d’aquell moment van travar una forta amistat, que va durar fins que l’artista va morir el juliol del 2022. Ara li ret homenatge amb l’exposició.
Sants com a protagonista
L’exposició es va inaugurar el passat 13 de febrer i fa un repàs dels 50 anys de carrera musical de Feliu, a més de trencar amb la imatge que era “la tieta de Catalunya”. Per al comunicador ha estat tota una “responsabilitat” haver de fer-la. “La por que tenia és que mai havia comissariat cap exposició, però m’han ajudat molt”, diu. En aquest sentit, Dalmau explica que va estudiar Comunicació Audiovisual i que a l’hora de fer-la es va adonar que preparar una exposició és això mateix. “Té de tot: àudios, fotos, projeccions i material inèdit”, detalla el presentador del programa La competència de RAC1.
Més enllà del repàs de la carrera de la figura de Núria Feliu, la mostra també fa moltes referències al seu vincle vital amb Sants. De fet, la geganta que representa la seva figura, i que normalment dorm al Centre Cívic Cotxeres de Sants, es troba ben col·locada a l’entrada de l’exposició.
Un cop a dins, l’espectador veu una primera sala dedicada als orígens santsencs de l’artista amb una foto d’ella treballant a la botiga de llegums de la seva família. “El mercat va ser el seu primer escenari, segons ella explicava, perquè sa mare li deia que sempre havia de somriure, es maquillava per estar bé de cara al públic, i perquè ja tenia els focus sobre d’ella”, explica Dalmau. Durant el recorregut també s’expliquen altres aspectes de la seva vida, com ara la plaça on va néixer, la d’Osca, o quan va estudiar piano al mateix barri de Sants.
D’altra banda, una de les imatges inèdites més curioses relacionades amb Sants són les d’un concert a l’antiga plaça de Sants el 1971, extretes de l’arxiu de Televisió Espanyola, i que pràcticament no les ha vist ningú que no fos allà aquell dia.
Una figura mundial
L’exposició recorre totes les facetes que va tenir Feliu. Des de la seva època al teatre, fins a la seva reivindicació de la llengua catalana. I és que l’artista va forjar la seva identitat a partir de l’ambició artística i la visió universal, però també a través del catalanisme i el Barça. Una Feliu que es va convertir en una gran dama del jazz traduint els grans èxits internacionals del gènere al català.
I cal no oblidar que l’artista santsenca, que era coneguda a tot l’Estat, va participar molt sovint als mitjans, com ara Televisió Espanyola, que li va dedicar un monogràfic durant el franquisme tot i que cantava en català.
