Entre febrer i abril del 2012 a Barcelona es van estrenar 92 pel·lícules, de les quals 77 (83,7%) tenien únicament versió en castellà, mentre que només 15 (16,3%) disposaven de versió en català: tres en versió original, una subtitulada i 13 doblades al català.
Però de les pel·lícules estrenades amb còpia en llengua catalana, d’un total de 1.969 sessions 1.683 van ser en castellà (el 85,47%) i 286 en català (14,53%).
Sobre el total de sessions de les 92 pel·lícules estrenades de febrer a abril a Barcelona (és a dir, amb i sense còpia en català), el percentatge de sessions de films en llengua catalana es redueix al 2,4%.
Així ho indica l’estudi Anàlisi de l’oferta de pel·lícules amb còpia en català als cinemes de Barcelona de la Plataforma per la Llengua presentat la setmana passada.
El 18,41% de sales projecten la versió catalana
L’informe també mostra que, dels 27 cinemes de Barcelona que van estrenar algun film amb còpia en català, 13 (el 48,15%) només van projectar la seva versió en castellà. Per sales, de les 592 que van passar alguna de les 15 pel·lícules que tenien còpia en català, 492 (el 83,11%) van projectar la còpia en castellà, i 109 (18,41%) van passar la versió catalana.
Pel que fa a la durada, l’estudi indica que, en la majoria dels films que es van estrenar entre febrer i abril, es va mantenir més temps en cartellera la versió castellana que la catalana. Quant als horaris, s’observa una oferta en castellà per sobre de la mitjana en les sessions matinals, mentre que a les sessions golfes és l’oferta en català la que es situa per sobre de la mitjana.
Oferta “insuficient i inadequada”
Plataforma per la Llengua considera que l’oferta de cinema en català no només és “molt inferior” a la de cinema en castellà, sinó que presenta “greus mancances” pel que fa a la seva distribució i exhibició, tant pel que fa al nombre de sessions i sales com als horaris i la durada en cartellera.
Per a l’entitat, es tracta d’una oferta “totalment insuficient i inadequada” tenint en compte el potencial d’espectadors que tenen els films en català, i dedueix que l’oportunitat de negoci del cinema en llengua catalana “encara està lluny d’arribar al seu sostre, ja que fins ara la demanda s’ha ajustat a l’oferta”.
Millor que al 2010 i el 2011
La Plataforma reconeix, però, que la situació general del cinema en català és més favorable que a finals del 2010 i “possiblement” que el primer semestre del 2011. Aquesta millora, assegura, seria conseqüència de l’acord del passat setembre entre el Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya (GECC) i la Federació de Distribuïdores Cinematogràfiques (FEDICINE), el qual considera que va suposar “un pas endavant” respecte la situació d’estancament que hi havia fins aleshores, amb la negativa de les majors a doblar i subtitular pel·lícules al català des de l’agost del 2010.
Amb tot, l’organització considera que els resultats de l’informe “són indicatius que la situació ha de millorar molt encara” i que el procés cap a la paritat lingüística als cinemes de Catalunya “s’ha d’accelerar de manera urgent”. Aquest procés, segons la Plataforma per la Llengua, no només ha d’afectar al nombre de còpies, sinó també a la distribució i l’exhibició.
