Els diferents mètodes que segueix Netflix a l’hora d’estrenar els continguts afavoreixen la repercussió internacional de pel·lícules originals de producció local i, al mateix temps, serveixen de xarxa de seguretat per a aquests llargmetratges en una indústria audiovisual en evolució permanent.

Un estudi fet pels investigadors Antoni Roig, Judith Clares i Jordi Sánchez, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i publicat en la revista d’accés obert Communication & Society, ha analitzat els diferents sistemes i planificacions que ha seguit la plataforma d’entreteniment nord-americana els darrers anys en relació amb els seus llargmetratges originals, i que li han permès convertir-se en líder del sector de la distribució de continguts audiovisuals a la carta.

Segons els autors, els enfocaments utilitzats per Netflix formen part d’un pla global d’expansió per consolidar-se com a referent principal en el mercat de plataformes de servei de vídeo a la carta. “Netflix ha elaborat una estratègia molt més diversa i global del que aparentava en un començament en les estrenes de les seves produccions originals”, explica Antoni Roig, investigador del grup Mediaccions, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i autor principal d’aquest estudi.

En concret, l’estratègia d’estrenes de les pel·lícules originals s’ha fomentat en la conjunció de diferents mètodes com l’estrena en sales, la presència en festivals de cinema, petits experiments basats en l’assaig-error i la producció local als països que disposen del servei d’streaming o reproducció en continu. “La producció pròpia és essencial per poder oferir contingut nou i original als subscriptors en la lluita per mantenir-se com a líder del sector i diferenciar-se de la resta de plataformes de visionament a la carta i streaming”, detalla Judith Clares, investigadora del grup GAME, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i una de les autores d’aquesta investigació.

Un dels objectius principals de l’estratègia de Netflix ha estat cercar el reconeixement de la indústria cinematogràfica per legitimar les seves produccions audiovisuals com a peces culturals d’alta qualitat i no únicament com a cinema de consum ràpid. D’aquesta manera, una de les estratègies adoptades per la plataforma és apostar per participar en festivals internacionals de cinema i produir pel·lícules de directors reconeguts i de prestigi.

De fet, aquesta estratègia va tenir els seus fruits amb la pel·lícula Roma, produïda per Netflix i dirigida pel cineasta mexicà Alfonso Cuarón. Aquest llargmetratge va guanyar tres estatuetes a la gala dels Oscar del 2019, entre les quals hi ha el guardó a la millor pel·lícula de parla no anglesa i millor direcció. “Roma, per exemple, pertany a un esforç ben calculat per donar suport al cinema per part de Netflix. Aquesta plataforma, aparentment, està molt dirigida a la producció o cinema comercial, però també ha anat invertint en aquest tipus de productes més especialitzats i de més rellevància cultural”, apunta Roig.

D’altra banda, Netflix ha augmentat la inversió en la producció i la distribució de pel·lícules originals per oferir llargmetratges inèdits als seus subscriptors i diferenciar-se d’altres plataformes del sector. També ha apostat per estrenar pel·lícules en línia abans que a les sales de cinema. “Aquestes empreses busquen la manera de reinventar-se i poder tenir contingut nou perquè els seus usuaris puguin gaudir-ne abans de passar per les sales de cinema i tot”, explica Clares.

Augment de la producció

Un dels resultats d’aquesta estratègia ha estat l’increment del nombre de produccions audiovisuals originals de Netflix, que ha passat d’estrenar dues pel·lícules amb l’anglès com a idioma principal el 2015 a llançar més de 70 llargmetratges en una desena d’idiomes el 2018. “Netflix no ha actuat d’una sola manera, sinó que està molt atent a com produir en un determinat territori que li resulta interessant”, subratlla Roig.

En aquest sentit, aquesta plataforma ha aconseguit un augment de les produccions en francès o espanyol, que han passat de no tenir cap producció original de Netflix el 2015 a tenir sis i set peces respectivament. “Les pel·lícules de parla no anglesa, encara que minoritàries, són cada vegada més significatives, i el 2018 ja representaven el 35% del total. Aquest fet apunta la importància de destacar el que és local als diferents països. No solament es dona visibilitat a les produccions més taquilleres i populars a escala global, sinó també a produccions locals que ajuden Netflix a presentar-se com una marca global-local, o com una marca transnacional”, asseguren els autors.

Repercussió internacional

Des del moment de l’estrena (première), les produccions pròpies de Netflix parteixen d’un nombre elevat d’espectadors potencials. Així ho demostra l’èxit internacional de pel·lícules com El hoyo o Bajo cero. “Les plataformes de visionament a la carta permeten que aquest tipus de llargmetratges s’exposin gairebé simultàniament arreu del món, de manera que l’impacte mediàtic és més gran, afavorit també per l’ús de les xarxes socials”, recalca Clares.

Així mateix, cal tenir en compte que, gràcies a la distribució oferta per plataformes com Netflix, es minimitzen els riscos de les produccions locals en un sector tan volàtil i en evolució permanent com és la indústria cinematogràfica. “Aquest tipus de plataformes actuen com una xarxa de seguretat per a produccions de diferents gèneres, idiomes, audiències i mercats geogràfics que podrien tenir dificultats en un entorn potencialment hostil afectat per una crisi profunda”, conclouen els investigadors.

En aquest aspecte, l’estratègia d’estrenes de Netflix es basa en la combinació de grans produccions, com els èxits de taquilla (blockbusters) adreçats a un públic massiu, i produccions adreçades a públics especialitzats, com és el cas de cinema de culte, independent o el cinema de terror.

 

Article publicat a UOC News.