Des de fa 8 anys, Mary Ann Newman és la comissària de Sant Jordi a Nova York. Ho fa a través de l’associació Farragut Fund for Catalan Culture in the US. Després d’una edició virtual espectacular l’any passat –amb més de 7.000 visites repartides en una cinquantena de països–, els Estats Units han tornat a escenificar la passió per Sant Jordi amb el suport del Catalan Institute of America. Més enllà de Sant Jordi, Newman analitza el moment dolç de les traduccions en català i reclama que es millori la distribució de llibres en paper a l’estranger.
Quina valoració fa de l’edició de Sant Jordi d’enguany?
N’estem molt contents. Sense deixar d’acollir una gamma àmplia de llengües i literatures, també hem ofert focus específics que han estructurat el festival. Encara no n’hem analitzat les dades, però vam acollir lectures de més de 50 autors i traductors, de novetats de gran interès. I tot amb un atractiu suport audiovisual, musical, i fins i tot un joc de realitat augmentada. Crec que és una aposta elegant, que s’adiu al suport virtual i l’aprofita.
La pandèmia va provocar un canvi de rumb i l’aposta per una programació completament digital va acabar sent un èxit?
Així és. Teníem previst una programació a peu de carrer distribuïda en cinc barris de Nova York, que és una cosa preciosa i friso per tornar-ho a fer. Però la pandèmia ens va obligar a repensar-ho tot i en molt poc temps. Puc assegurar que el Sant Jordi a Nova York mai més tornarà a ser únicament presencial. I ho dic perquè presencialment els actes a Nova York arribarien a 500 persones a molt estirar. En canvi, amb el format virtual vam superar les 7.000 visites amb persones d’arreu del món. I van creixent perquè no és efímer.
La programació d’enguany va anar molt lligada a la gastronomia catalana.
Així és. Als Estats Units hi ha afició per la dieta mediterrània, però deslligada de les arrels culturals que la sustenten. Els grans xefs catalans n’expliquen els elements bàsics: Ferran Adrià, l’oli d’oliva; Fina Puigdevall i Martina Puigvert, les verdures; Mateu Casañas, la gamba; Marc-Puig Pey, els llegums; Christian Escribà, les postres, i Josep Roca, el vi. I a més vam redescobrir el Mercat de la Boqueria, amb el guiatge d’Amanda Laporte. Tot això amb la col·laboració del Diplocat.
“A banda de fomentar les traduccions al català, cal que es dediquin més esforços a posar en context els textos”
La gastronomia va ser el fil conductor sense perdre de vista la literatura.
A partir d’aquest seguit de converses vam poder fer referència a la literatura mediterrània, sobretot la catalana. Així vam comptar amb lectures breus en anglès de clàssics catalans, com ara Eiximenis, Martorell, Alcover, Sagarra, Carner, Marçal i Abelló, una aportació del PEN Català. Gaudit aquest ‘àpat’ –l’aperitu dels xefs, les postres del PEN– la programació internacional va comptar amb autors i traductors d’arreu que van generar molt d’interès.
Quins?
Des de la presentació en primícia d’Inseparable, una novel·la desconeguda de Simone de Beauvoir, traduïda per Sandra Smith, fins a una conversa amb Nika Pfeifer, l’autora de Violante, una narrativa innovadora sobre el feminicidi de Violante de Cardona situada a la Roma del s. XVI i en el temps actual (traducció d’Alta L. Price). O des d’una nova traducció de la clàssica novel·la brasilera de Machado de Assis, The Posthumous Memoirs of Brás Cubas (traducció de Flora Thomson-DeVeaux) fins el llançament de Permafrost, la traducció a l’anglès de la novel·la d’Eva Baltasar, per Julia Sanches, que ha despertat moltes expectatives aquí.
Com a referent de la traducció a l’exterior, és un moment dolç per a les traduccions en llengua catalana?
Sí, és un molt bon moment per a l’edició i cal agrair la tasca que fa l’Institut Ramon Llull. Hi ha editorials molt petites que hi estan ajudant moltíssim. És el cas de Fum d’Estampa Press o Open Letter Books, que també han participat en el Sant Jordi a Nova York d’enguany explicant el seu testimoni. A banda de fomentar les traduccions al català, cal que es dediquin més esforços a posar en context els textos. Hem de donar eines als crítics i lectors estrangers perquè coneguin a quina època de la literatura catalana pertany el llibre, i quin és el seu context internacional. Els lectors necessiten aquest rerefons per fer-los entenedora la lectura.
La distribució de llibres per enfortir una llengua al món és essencial. S’han de dedicar més esforços?
Sí, crec que per enfortir la venda de llibres en català als Estats Units cal millorar-ne la distribució. Som molts els qui voldríem consumir llibres en català sobre paper; estem tips de les pantalles. Però els hem d’encarregar per a tauleta perquè un llibre en paper en català costa més del doble com a despesa per l’enviament! Desconec com s’hauria de fer, però hauria de ser una prioritat.
Entrevista publicada a Exterior.cat.
