Manel va anunciar el març de 2023 que aturava la seva activitat “fins a nova ordre”.
Comiat provisional, aturada momentània o adeu temporal és un lèxic en auge a la indústria musical catalana. Els punts i seguit en les carreres artístiques de les bandes ha passant de ser una excepció a esdevenir la norma. Els últims anys, el nombre de grups que anuncien aturades s’ha multiplicat. En són exemple els Stay Homas, Manel, Catarres, Doctor Prats, Love of Lesbian, Rigoberta Bandini, Cesk Freixas, Xavi Sarrià o Da Souza, entre d’altres. Experts musicals, responsables de segells i periodistes atribueixen la situació a una estratègia a cavall del context sorgit de xarxes socials i el màrqueting. Així, fa menys d’una dècada, desaparèixer dos anys per preparar disc i iniciar gira s’entenia com a “normal” i ara cal justificar-ho.
Una de les primeres vegades que es va utilitzar el terme “aturada indefinida” a Catalunya va ser el 2016, durant el final de gira d’Els Catarres L’últim adéu, que commemorava el 15è aniversari de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). Es van concebre set actuacions en set sales barcelonines en dos caps de setmana i es plantejava com set adeus. El grup no volia condicionar el seu retorn a una data i entreveia que necessitaria temps per enregistrar el que seria el seu següent disc, Tots els meus principis, que van publicar dos anys més tard.
Més recent és el cas d’Stay Homas, que el novembre passat va anunciar que farien una parada indefinida i s’acomiadarien amb un concert un any i mig després de fer-ho públic, el 25 de gener del 2025 al Poble Espanyol. També al novembre Love of Lesbian va precisar un comiat provisional de temps indefinit després del proper disc, si bé el seu líder, Santi Balmes, ja advertia que era “molt difícil un adeu definitiu”. El mateix mes, Jaume Pla –conegut popularment com a Mazoni– va anunciar una pausa “per oxigenar”, que va negar que esdevingués un comiat definitiu.
En una línia similar es va pronunciar Doctor Prats, que va anunciar recentment una aturada temporal i revelava que oferiria quatre concerts aquest desembre per acomiadar-se fins a la primavera del 2025, que és quan preveuen treure un nou disc. Rigoberta Bandini també ha deixat en compàs d’espera les seves aparicions en públic.
Cesk Freixas va anunciar al desembre una gira de comiat que començarà el 2024 i s’allargarà fins a part del 2025. Posteriorment publicarà un disc que recollirà la gira, el desè de la seva carrera i el primer en directe. Freixas afirma al text que després de l’hivern del 2025 dirà “adeu”, però matisa que no serà un “adeu per sempre” sinó un “fins aviat”. L’artista de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) assegura que no sap quan tornarà, però subratlla que s’atura perquè ho necessita.
Da Souza rubrica el seu comiat i programa dos últims concerts a Palma i Barcelona, als quals hi afegeix una petita gira aquest estiu després de deu anys als escenaris, mentre que els igualadins Marialluïsa publiquen l’EP Tinc al cor el que no trobo al cap per acomiadar-se dels escenaris.
Manel, un grup “en pausa”
Si alguna aturada artística ha ressonat amb força els últims mesos, però, ha estat la del grup Manel, que al març passat baixava dels escenaris i aturava la seva activitat “fins a nova ordre i més temps de l’habitual”. Ho feia després de la gira de presentació del seu cinquè disc, Per la bona gent. Els quatre membres de la banda –Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé– han continuat treballant en els seus projectes personals i el líder del grup publicarà un disc en solitari i ha anunciat una gira de concerts.
Amb tot, al novembre, Gisbert va precisar que hi hauria nous discos de la banda en un futur i va negar que això es pogués entendre com a un retorn. Creu que el grup està en una “pausa” i lamenta que hagin “fracassat” en l’intent que ningú entengui l’aturada com una estratègia per vendre entrades en un futur. “No volíem jugar a falsificar emocions, ens volíem estalviar el mercadeig”, va detallar. Per això, li sap greu que, quan tornin a fer concerts, algú senti la “decepció” de pensar que ho fan “per les peles”.
Retorns també “indefinits”
No només les aturades són indefinides, sinó que alguns retorns, com els de Sopa de Cabra o Antònia Font, també han vingut per quedar-se als escenaris per un temps indeterminat.
Totes dues bandes van anunciar que tornaven a la càrrega puntualment després de peticions reiterades dels seus fans, i s’hi han acabat quedant més temps del previst inicialment. Al costat, hi ha casos com els d’Standstill o Gossos, que es podran tornar a sentir en directe properament després d’anys allunyats dels escenaris.
Txarango, Serrat o Zoo, adeus definitius
Els artistes que sí que sembla que hagin tancat etapa són Joan Manuel Serrat, Txarango o Maria Arnal i Marcel Bagés, que han dit adeu dels escenaris de manera més definitiva. A aquests, s’hi afegeix un cas recent, el del grup valencià Zoo, que ha fet bona la promesa que va llançar l’estiu passat i ha anunciat que es retira el 2024. El conjunt de Gandia format per Toni Sánchez ‘Panxo’, Arnau Giménez, Marcos Úbeda, Hèctor Galan, Natxo Císcar i Toni Fort ‘Pollet’, es va constituir el 2014 i s’ha popularitzat arreu dels Països Catalans gràcies a èxits com Estiu, Vull, Ventiladors o Tobogan.
Comunicar-se amb el públic o màrqueting musical?
Segons el codirector del segell discogràfic Halley Records, Marc Isern, els músics del país s’han guanyat “a pols” prendre les decisions que considerin adequades. A falta d’unes condicions laborals dignes que sí que tenen els artistes de països propers com França, la “travessia del desert” per la qual circulen quan acaben una gira i no comencen la següent és “molt dura”, detalla a l’ACN. Les bandes que canten en català tenen com a territori “natural” principalment Catalunya, un fet que suposa un handicap perquè la “territorialitat tan marcada obliga, en part, a parar de tant en tant”.
En aquest context, qualifica de “normal” que els músics defineixin el seu futur professional fent ús de la paraula “indefinit”, que percep com “la més realista”. “Històricament no recordo que un final de gira vingui acompanyat de la data de tornada. Potser els i les artistes que no expliquen quan tornen, és perquè ningú els ho pregunta”, detalla Marc Isern. Així, assegura que cap artista té un “botó per activar la seva inspiració i menys si sent la pressió d’haver de complir amb un calendari marcat des de molt abans”. Alhora, també creu que hi té a veure la dictadura “de l’algoritme de les xarxes socials i d’Spotify”, que els obliga a estar pujant contingut constantment. “L’art no funciona així, els artistes no són fàbriques de cotxes”, afegeix. Per a Isern, és importantíssim que es puguin “aturar, oxigenar-se, inspirar-se sense pressió”.
El codirector de Halley Records elimina el component pejoratiu davant l’eventual incentiu econòmic que pugui generar l’anunci d’una aturada sense temps concret. “En el context de final de gira, on solen tenir menys concerts i, per tant, es venen menys entrades, per què no ho poden compensar venent els catxets o les entrades més cares? Què passa si un artista, que per la idiosincràsia de la seva professió sovint no cotitza prou per cobrar atur, aprofita que s’acomiada fins a no sap quan, per intentar estalviar el màxim de diners? Al cap i a la fi és normal que avisi a la seva fanbase que tardaran en tornar-lo a veure. Els i les artistes són material sensible i com a tal se’ls hauria de tractar, particularment l’administració”, detalla a l’ACN.
En una línia similar s’expressa el cap de cultura del diari Ara, Xavier Cervantes, que explica que darrere del concepte d’‘aturada indefinida’ hi ha una sèrie de necessitats. D’una banda, la de comunicar-se amb el públic, que necessita saber “constantment” què està fent l’artista o el grup en qüestió. “Anunciant una aturada indefinida ja li estàs comunicant alguna cosa i deixes tranquil el públic, perquè l’avises d’allò que passarà”, detalla a l’ACN. També hi ha la necessitat del grup o artista de treure’s de sobre “certa pressió”. Per a Cervantes, hi ha un moment en què és possible que un grup no tingui ni el temps ni eines per generar nova música. En aquests casos, assevera, és millor avisar que s’estarà un temps sense publicar res i, si surt nova música, el grup la pot publicar perquè no traeix res d’allò que ha dit.
Amb tot, no oblida que hi ha també la necessitat de generar “expectatives”, en el que es pot interpretar com una estratègia de màrqueting. “No és el mateix anunciar una gira normal que anunciar una gira on al final hi haurà una aturada indefinida, que no vol dir que sigui definitiva”, adverteix. En casos com el segon, es genera una expectativa amb el públic i des del departament de màrqueting es creu que el públic adquirirà aquelles entrades “per por de quedar-se sense veure l’última gira del grup que tan li agrada”. Cervantes li treu càrrega negativa: “no em sembla especialment sinistre ni malvat, perquè els músics viuen de vendre tiquets i és legítim que facin servir aquestes eines. No em sembla greu, però els mitjans no han de perdre el cap amb això”.
En una línia similar s’expressa Xavi Canet, cap de comunicació i premsa de la discogràfica U98 Music, que reconeix que els artistes anuncien més aturades o pauses en les seves carreres, que també atribueix a la irrupció de les xarxes socials, on els seguidors necessiten saber i els artistes comunicar “tot el que envolta i tot el que els passa”. “Hi ha hagut un canvi d’hàbits i a l’artista se li demana que cada mes presenti una cançó nova, tot és molt més immediat”, detalla. Per a Canet, aquesta circumstància fa que els músics sentin un cert desgast i els calgui aquesta “pausa” per agafar perspectiva, no repetir-se i sentir una “empenta nova” per a projectes de futur.
El també responsable de comunicació de segell Microscopi, Carles Moreno, creu que els grups que diuen que s’aturen temporalment ho fan per dos motius: l’esgotament davant la necessitat d’estar creant música i fent gires, i pel benefici econòmic que té. “A l’anunciar que és l’última gira tot puja, els preus de les entrades i el cost de les contractacions”, descriu. I passa el mateix quan els grups tornen. La indústria, alhora, també se n’afavoreix, de manera que s’ha acabat convertint en una “moda”. “Fan una parada temporal de dos anys, que seria el que pararien d’una forma normal, però s’anuncia com a fórmula per vendre, és el màrqueting transportat a la música”, precisa Moreno a l’ACN.
