La davallada de visitants als museus de Barcelona és un dels efectes colaterals de la crisi del coronavirus i no és exclusiva dels que tenen més dependència del públic estranger, ara absent. Des del final del confinament i fins a l’octubre no han remuntat, i l’afluència respecte al mateix període del 2019 és fins a un 90% inferior al Museu Picasso, un 75% al MNAC, un 80% al MACBA i un 68% al CCCB. Tot i que ara s’han salvat del tancament de l’activitat cultural ordenat pel Govern, ni això ni el confinament perimetral de la ciutat dels caps de setmana semblen haver-los afavorit. Però segueixen oberts. I mentre esperen que la crisi sanitària remeti per començar a refer-se, alguns han vist clar que cal treballar per atreure més públic local.
El mes de juliol del 2019 van passar pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc, 92.126 persones. Un any després, el nombre queia fins als 15.212 visitants. L’exemple il·lustra la situació dels museus barcelonins i catalans durant aquesta pandèmia: després de tres mesos tancats pel confinament, el públic no ha tornat massivament als centres d’art.
No ho ha fet –per raons òbvies– en museus que viuen fortament del públic estranger (cas del Museu Picasso, la Fundació Joan Miró o els tres museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí a Girona), però tampoc s’han salvat de la crisi els que reben més visites locals, com poden ser el CCCB (–65% de públic des del juny) o el MNAC (–75% de públic des del juny).
Les circumstàncies de la pandèmia i la “psicologia de l’ambient” –en expressió del director del MNAC, Pepe Serra– han contribuït al fet que tampoc el públic local, habitual o no, fos suficient per remuntar. Serra creu que ara “toca aguantar” i pensar que “per poc que millori” la situació sanitària “s’haurà de notar una resposta”. “Clar que voldríem que el nombre de visitants fos molt superior a l’actual, però és important seguir oberts, fer projectes i participar del debat que es produeix a nivell local i global sobre el sentit i el rol dels museus”, sosté.
Apuntalar el públic local
En tot cas, el mateix MNAC i també el Museu Picasso han après lliçons d’aquesta crisi, i una té a veure amb el públic al qual es dirigeixen. “La situació avui és per descomptat excepcional i diferent d’un any normal al museu, que té molt públic internacional”, assumeix el director del Museu Picasso, Emmanuel Guignon. Destaca que han doblat el nombre de visitants barcelonins durant aquests mesos, i assenyala que això els “convé” i molt. De fet, l’any vinent i fins al 2023 –quan se celebrarà el 50è aniversari de la mort del pintor malagueny–, el museu treballarà “més que mai” sobre la seva pròpia col·lecció i específicament en la presència de Picasso a Barcelona i les relacions entre l’artista i la seva ciutat d’adopció, i viceversa.
El mateix MNAC, que ja parteix d’un percentatge molt més elevat de visitants barcelonins i catalans, prepara un 2021 “molt finalista, amb projectes molt concrets i un sentit social i cultural molt clar”, segons Pepe Serra.
El MACBA tampoc s’ha escapat d’aquesta situació, i la caiguda de visitants s’enfila fins al 80%. A tall d’exemple, l’agost del 2019 van passar pel cèntric museu barceloní gairebé 30.000 persones, i el mateix mes d’aquest any no han arribat a les 5.000. En conjunt, des de la reobertura al juny i fins a final d’octubre, han visitat l’equipament 23.300 persones, molt lluny de les gairebé 111.000 que ho van fer l’any passat en aquest període.
Altres centres d’art han notat menys l’impacte de la crisi del coronavirus en el balanç de visitants. Sigui perquè partien d’afluències de visitants menors, sigui perquè el seu és un públic “mol local i molt fidel”, sales privades com la de la Fundació Foto Colectania asseguren que no han notat el sotrac. Xifres en mà, l’exposició temporal dedicada al fotògraf japonès Daido Moriyama va ser visitada entre juny i octubre de 2020 per unes 10.000 persones, un volum de gent molt similar al que es va apropar –durant el mateix període– l’any 2019 a The Beauty of Lines.
Poca incidència del tancament cultural
Després d’uns mesos de relativa tranquil·litat als museus més enllà de les restriccions d’aforament i l’adaptació de les visites per oferir seguretat sanitària, al novembre es va ordenar el tancament de bona part de l’activitat cultural i, també, el confinament perimetral dels municipis els caps de setmana.
Hores d’ara, els equipaments no s’atreveixen a treure conclusions definitives sobre si la reducció de l’oferta cultural i la restricció a la mobilitat fora de Barcelona els ha pogut beneficiar. Però les primeres dades de què disposen no apunten cap aquesta direcció.
Si han notat un lleuger repunt de visitants durant els darrers caps de setmana, ho atribueixen de moment a la coincidència amb l’estrena de noves exposicions temporals. Al MACBA, el primer cap de setmana de noves restriccions va ser fluix, expliquen, mentre que el segon de novembre va ser el millor des de la reobertura, amb un miler de visitants (just després que s’inaugurés la mostra dedicada a l’artista catalana Fina Miralles, Soc totes les que he sigut).
El mateix li ha passat aquests dies al CaixaForum –que no ofereix dades globals d’assistència des de la reobertura–. El centre de la Fundació “la Caixa” a Barcelona va estrenar poc abans del confinament perimetral les exposicions Art i mite. Els déus del Prado i Vampirs. L’evolució del mite. Aquests “dos plats forts” de la temporada van dur 1.500 visitants diaris al museu el primer cap de setmana del mes (això és, la capacitat màxima permesa actualment del 33%), i el segon, 400 persones no van poder-hi entrar perquè ja s’havien exhaurit les entrades.
