Els protagonistes de ‘Succession’.
L’u per cent més ric de la població mundial s’ha apropiat de gairebé dues terceres parts de tota la nova riquesa creada des del 2020, una concentració sense precedents que alerta de les greus amenaces per a la cohesió social i la democràcia, segons dades d’un informe d’Oxfam. Aquesta realitat també ha inspirat noves narratives en la ficció.
La representació dels supermalvats en la ficció contemporània ha evolucionat, i no és casualitat. Segons Antoni Roig, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “en diverses pel·lícules i sèries de ficció recents ens trobem amb una tendència a l’alça: els principals malvats de la funció són bilionaris o col·lectius de bilionaris que actuen com a simple extensió dels seus privilegis. Tot i que això no és nou, com sempre, la ficció ens ajuda a entendre els sentiments i les pors dels temps en què vivim: la concentració de poder, l’explotació de persones, el menysteniment del canvi climàtic davant el negoci que suposa l’explotació dels recursos naturals per al consum o l’emergència de formes de govern autoritàries basades en la plutocràcia o la cleptocràcia”.
Aquest gir en la ficció troba un reflex en la realitat política actual. Figures com Donald Trump o Elon Musk exemplifiquen aquest fenomen. Tal com apunta Roig a l’article “Només són negocis”: superrics i supermalvats a la ficció contemporània, “a diferència del malvat clàssic ric, d’una peça, megalomaníac, pertorbat, que hem vist a sagues com les de James Bond, aquí ens trobem amb persones aparentment normals, funcionals, que simplement es mouen amb uns altres codis morals, derivats directament de l’acumulació de poder i de diners, per sobre de la resta de persones”. El professor de la UOC afegeix que “potser la diferència principal és que s’estableix una connexió més directa entre aquesta depravació moral i el fet d’acumular diners i poder sense fi”.
A més, Roig destaca que, “a vegades, aquesta maldat esdevé quotidiana, fins i tot inadvertida, fruit de la posició mateixa de poder sense que se’n sigui conscient”, i posa en relleu la fascinació pel mal si es tradueix en poder: “La morbosa fascinació que ens provoca veure aquesta desinhibició que donen els diners, sigui a través de la comèdia, la ciència-ficció o el thriller, fa que ens importi menys que siguin malvats”. Així mateix, afegeix la paradoxa del fet que “les sèries dels bilionaris malvats, com la resta, ens arriben a través de plataformes controlades per bilionaris”.
Superrics i supermalvats, entre la pantalla i la política
Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, destaca que la ficció ha incorporat la preocupació social per la desigualtat. “Els multimilionaris i els ultrarics es plasmen en la ficció recent com l’evolució natural dels dolents d’altres gèneres”, assenyala. Segons Neira, “Squid Game va trigar una dècada a vendre’s perquè semblava massa irreal; avui, aquesta crítica és perfectament plausible”.
Aquesta evolució narrativa respon a un interès creixent del públic per les històries que denuncien el poder desmesurat. “Hi ha hagut un gir dinàmic que fa molt més acceptable criticar aquests perfils”, afirma Neira. “La crisi financera del 2008 i l’augment de la consciència sobre les desigualtats socials han impulsat la creació de continguts en què la riquesa extrema i la impunitat esdevenen l’eix central de la narració”, destaca.
A més, la professora subratlla que “els personatges de ficció sovint amplifiquen trets reals per fer-los més recognoscibles i impactants”. En aquest sentit, apunta que “figures com Elon Musk o Donald Trump ofereixen arquetips perfectes per construir antagonistes que, tot i la seva aparent respectabilitat, acaben revelant comportaments clarament disfuncionals o antisocials”.
“Probablement, personatges com els de Succession o The Boys s’inspiren en figures reals com Musk o Trump, ja que la ficció busca connectar amb les pors i preocupacions latents de la societat actual”, afegeix Neira.
Influència real: quan la concentració de riquesa desafia la democràcia
En l’àmbit polític, Andreu Paneque, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, adverteix que “la concentració de riquesa i l’augment de la capacitat d’influència directa gràcies als recursos generen un greuge comparatiu en relació amb la resta de la societat”. “Això afecta la lògica democràtica i, per tant, posa en risc l’estabilitat”, afegeix. Paneque analitza aquest fenomen des d’una perspectiva sistèmica: “les figures incendiàries com Trump o Giorgia Meloni responen a un malestar social profund envers les elits polítiques establertes, a més de la institucionalització de determinades lluites socials, com ara el feminisme o el canvi climàtic”, assenyala.
Aquestes reflexions troben suport en dades recents. Segons una enquesta d’Oxfam publicada en el marc del Fòrum de Davos, gairebé dos terços de les persones milionàries consideren que la influència dels superrics en la presidència de Trump és una amenaça per a l’estabilitat mundial. A més, el 70% considera que els superrics tenen una influència desproporcionada sobre l’opinió pública mitjançant el control dels mitjans i les xarxes socials.
“La morbosa fascinació que ens provoca veure aquesta desinhibició que donen els diners, sigui a través de la comèdia, la ciència-ficció o el thriller, fa que ens importi menys que siguin malvat
“Quan els recursos econòmics permeten influir de manera directa en el sistema polític, es trenca la igualtat d’oportunitats democràtiques”, apunta Paneque. Aquesta anàlisi connecta amb la carta oberta We Must Draw the Line, signada per més de 370 milionaris i publicada per Oxfam, que exigeix mesures urgents contra la concentració extrema de riquesa.
Paneque també reflexiona sobre la desvinculació històrica de molts sectors socials respecte al record de les amenaces feixistes i dictatorials. “La manca de memòria històrica sobre els perills dels estats autoritaris ha facilitat que aquestes figures polítiques emergents siguin percebudes amb menys recel”, assenyala. L’expert afegeix que “l’impacte de les xarxes socials, dominades per interessos econòmics privats, ha accelerat la capacitat d’aquests actors per difondre missatges populistes i antidemocràtics sense filtres institucionals”.
En paraules de Paneque, “ens trobem davant d’una batalla cultural que es lliura en espais digitals, sovint sense les eines democràtiques tradicionals per garantir un debat lliure, plural i respectuós”.
El paper de figures incendiàries: el cas d’Elon Musk
La figura d’Elon Musk exemplifica aquesta nova elit supermalvada. Com apunta una anàlisi publicada a La Vanguardia, Musk actua com un “agent del desordre internacional”. El fet de gestionar la xarxa X (antic Twitter) li ha permès propagar discursos d’odi i desinformació, manipular sistemes econòmics i informatius i normalitzar l’amoralitat en la cultura popular, fet que afecta directament l’estabilitat política de diversos països.
Com adverteix Andreu Paneque, “l’atomització de la societat i la falta de vincles en la comunitat social han fet disminuir la mobilització i el poder de les lluites socials, de manera que s’ha creat un escenari propici per a aquests nous perfils de lideratge polític”. Tal com resumeix Elena Neira, “és natural que, a mesura que aquest poder creix, la ficció també esdevingui més crítica i valenta”.
Article publicat a UOC News.
L’estríming ha acabat amb la pirateria?
