Durant molt temps s’ha contrarestat la crisi de la indústria discogràfica destacant la bona salut de la música en directe. Ara, però, ja no és així: en els darrers dos anys, els ingressos han caigut un 30,2%, i la facturació ha patit una davallada d’entre el 10 i el 15%.
A més, la xifra d’espectadors, que ha Catalunya havia augmentat un 46,2% des del 2005, ha caigut un 20,4% els dos últims anys. Així ho indica l’Anuari de la Música 2011, editat pel grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC).
Els motius de la davallada en la facturació de les empreses que es dediquen a la música en viu, segons els seus responsables, són: la caiguda de la contractació per part dels Ajuntaments; l’agreujament dels endarreriments en els pagaments també per part del consistoris, i el fet que la crisi econòmica global comporta que la població destini menys diners per anar a concerts.
Més dades que corroboren la davallada de la música: a les cases de la música programen un 19,7% menys de concerts, i el públic cau un 17,4%, mentre que els ingressos per drets d’autor pels recitals de pop-rock han caigut un 29% en un any.
De la mala ratxa de la oferta en directe, però, es salven els festivals: els 30 principals de pop-rock van créixer un 11,2% el 2010, amb 1.200.000 espectadors.
Propostes de solucions
Entre les possibles solucions a aquesta situació, que ha suposat la destrucció d’un 16,8% dels llocs de treball en el sector de la música en directe des del 2008, les empreses aposten per actuar en dues direccions. D’una banda, millorar la professionalitat per esdevenir més competitives i reconvertir el sector. De l’altra, demanen a l’administració que optimitzi bé els recursos de què disposa per ajudar a estimular la indústria.
“Els models organitzatius de l’administració han de canviar per arribar a criteris d’eficàcia i eficiència. Per fer-ho, cal oferir més incentius a les empreses privades, de mecenatge i de patrocini, iniciar fórmules alternatives de gestió d’espais públics, fer una baixada de l’IVA cultural i equiparar-lo, per exemple, al del llibre”, assegura Joan Rosselló, president d’ARC.
En la presentació de l’Anuari, aquest dilluns, el director de l’ICIC, Fèlix Riera, va proposar impulsar encara més els festivals, reinventar el model discogràfic i apostar per una major presència als mitjans de comunicació.
La indústria discogràfica catalana creix
Una de les dades més significatives de l’Anuari de la Música 2011 és que les discogràfiques catalanes l’any passat van facturar 15,6 milions d’euros (en discos físics i digitals), un 4,2% més que el 2009. És la primera vegada des del 2005 que la seva facturació és positiva, i contrasta amb les dades del mercat estatal, on la davallada és del 21%.
A aquestes xifres dels segells catalans hi tenen molt a veure a les vendes de grups com Manel o Els Amics de les Arts. Així, el 2010 es va doblar fins al 10% el percentatge de gent que escolta música en català des del 2007, i es va batre un altre rècord: es van publicar 591 discos amb almenys una cançó en llengua catalana. El mercat discogràfic català, que creix dos punts, representa el 9,3% del total de l’Estat.
Altres dades que llança l’Anuari: el 90% dels catalans escolta música de manera habitual; el consum de música per internet a Catalunya s’ha doblat en tres anys i ja representa el 18,2%; els catalans multipliquen per quatre el consum de salsa i música llatina; l’streaming aporta un 23,2% dels ingressos digitals; el Segrià, el Tarragonès i el Maresme són les comarques on s’escolta més música; i el Gironès, la Cerdanya i les Garrigues on es va més a concerts.
