La indústria de la música està formada per 379 empreses a Catalunya i entre totes generen 854 milions d’euros de facturació anuals i 4.088 llocs de treball. Es tracta de la principal conclusió del primer estudi que radiografia tot el sector i que ha estat elaborat per ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa i la Fundació Barcelona Music Lab.
L’informe revela que la meitat de companyies es dediquen a la música en viu i el 27% a la gravada. A més, constata que el 55% del total tenen la seu a Barcelona. Segons dades extretes de l’estudi, les promotores de concerts facturen més del doble que les sales, tot i donar feina a gairebé la meitat de treballadors estables. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, ha explicat a l’ACN que l’informe fa palès el “potencial” del sector.
Castellanos, també conseller delegat d’ACCIÓ, creu que la música no només és “un factor de singularització cultural”, sinó que l’estudi, presentat aquest divendres, també deixa clara la “dimensió econòmica”, ja que, segons ell, representa un 10% de la facturació del sector audiovisual. A més, ha destacat “la capacitat d’innovar i introduir noves tecnologies” del sector. De fet, ha afegit, Catalunya és “el primer hub de start-ups del sud d’Europa”, cosa que també és una oportunitat.
Al seu torn, el director de Barcelona Music Lab, Miquel Curanta, ha destacat, també a l’ACN, que un dels motius que expliquen el fet que la majoria de les empreses tinguin la seu a Barcelona és la “concentració” dels espectacles en viu a la ciutat. Segons ell, Catalunya genera uns 100 milions d’euros en venda de tiquets, i “més de la meitat” són a la capital del país. De fet, festivals com ara el Primavera Sound, el Sónar o el Cruïlla són també exemples que entenen el pes de la música en viu en comparació amb la gravada al país.
Les promotores s’enduen el 40% del pastís de la música en directe
De les 379 empreses comptabilitzades, 194 estan enfocades a la música en viu i generen una facturació de 697,8 milions d’euros, és a dir, un 82% del total. Gairebé la meitat d’aquestes iniciatives (85) es dediquen a la indústria auxiliar per als espectacles en directe, mentre que una quarta part (46) són promotores de concerts i festivals. Les sales de concerts són 39, les companyies de producció d’esdeveniments 21, i les de ticketing 3.
Pel que fa a la facturació en aquesta activitat empresarial, les promotores ingressen 331,7 milions d’euros anuals, un 39% del pastís del sector de la música en viu. Es tracta d’una xifra superior a les sales de concerts, amb menys de la meitat, 158,4 milions d’euros, i també de la indústria auxiliar (99,2 milions) o les productores d’esdeveniments (85,2 milions).
El total dels espectacles en directe donen feina a 2.973 persones, un terç de les quals, 1.086, a les sales de concerts. Això suposa gairebé el doble dels treballadors de promotores, 604, que no obstant generen el doble de facturació que els locals.
La música gravada dona feina a 722 treballadors, una quarta part en discogràfiques
D’altra banda, el sector de la música gravada aplega 103 empreses i 722 treballadors, mentre que facturen 90,9 milions d’euros. En aquesta categoria s’hi inclouen 38 discogràfiques que generen 24 milions d’euros i donen feina a 174 persones; la indústria auxiliar, amb 48,7 milions d’euros; les distribuïdores, agregadores i curadores de contingut (12,4 milions) i les sales de gravació musical (5,8 milions).
La resta de la indústria musical a Catalunya es divideix entre el sector corporatiu, amb 33 milions de facturació i 35 empreses, com ara Canada, i l’àmbit transversal, amb 32,4 milions i 47 empreses, de management o instruments, entre d’altres. Les dades del conjunt de l’ecosistema musical català no inclouen autònoms ni societats vinculades a artistes, i són xifres del 2022 o les últimes disponibles.
L’estudi també revela que la meitat de l’ocupació en l’àmbit de la música es concentra en 27 de les 379 empreses, i que un 4,5% de les companyies d’aquest sector a Catalunya són estrangeres. A més, del total d’iniciatives, 29 són start-ups i 53 estan especialitzades en les solucions tecnològiques per a la música, l’anomenat music tech.
El 90% de la R+D i innovació musical passa per la IA
Les noves tecnologies també destaquen en l’ecosistema de recerca en la indústria musical, ja que el 90% de la R+D i innovació o bé passa per la intel·ligència artificial o per altres tecnologies que la necessiten. Es tracta de vuit grups, entre els quals Castellanos ha destacat el Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra, “un dels referents a tot Europa”. Grans multinacionals com Apple, Amazon Science, Microsoft i Dolby Research també tenen presència en aquest sentit a Catalunya.
Entre els temes que els grups de recerca estan impulsant en aquest sentit, destaquen la interpretació i reproducció automàtica de lletres de cançons, la generació automàtica d’imatges i animacions relacionades amb les cançons, la mescla de sons per crear-ne de nous, la síntesi de so i clonació de veus, o bé la separació de fons de so en gravació d’àudio. A més, la generació de vídeos en col·lectiu i en directe o bé establir preus dinàmics són altres àmbits de recerca de les empreses d’R+D i innovació catalanes.
En l’àmbit formatiu, l’estudi recull la xifra de 492 estudiants en màsters i graus durant el curs 2022-2023, mentre que 2.980 estudiants es van matricular en graus i cicles formatius relacionats amb l’àmbit de la música el curs 2020-2021. Això, per a Castellanos, és una mostra que Catalunya té “capacitat de creixement i de guany de competitivitat increïble”.
Eines per agregar dades de consum o per gestionar cues
L’estudi també identifica noves oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. En el cas de la música gravada, per exemple, apunta oportunitats com el desenvolupament d’aquestes plataformes digitals que facilitin el vincle entre els grups musicals i els seus seguidors, solucions tecnològiques per facilitar els processos de creació i producció musicals als artistes, per monitorar l’ús i reproducció de les cançons en qualsevol mitjà, o per captar nous interessos musicals dels consumidors. El “seguiment i gestió dels drets de la propietat intel·lectual” i eines per “agregar dades” de consum són alguns dels exemples que ha donat Miquel Curanta.
Pel que fa a la música en viu, identifica oportunitats com el desenvolupament de solucions tecnològiques que monitorin els interessos del públic i puguin crear esdeveniments personalitzats en funció dels seus perfils i els mercats locals, o eines immersives que ofereixin experiències diferencials als assistents als concerts. Curanta apunta que els “processos de sostenibilitat als grans esdeveniments”, “els sistemes de pagament ràpid” o bé les “gestions de les cues” són algunes de les oportunitats.
