La indústria del videojoc continua en auge a Catalunya i el 2021 ja duplicava la facturació de cinc anys abans. Mentre que el 2016 el sector representava al voltant del 0,13% del PIB del país, amb 298 milions d’euros de negoci, cinc anys després la xifra ja ascendia al 0,25% (660 milions), segons el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc, del Departament de Cultura. L’informe reflecteix que més de la meitat dels productes que surten d’estudis del país (53%) van incorporar el català el 2021, un percentatge que, segons el Govern, ja arriba al 60% enguany. Diversos actors del sector coincideixen a projectar unes perspectives de futur “molt bones”, amb el repte de resoldre els problemes per trobar certs perfils professionals.
La facturació de la indústria ha crescut entre un 10% i un 20% interanual en els últims cinc anys a Catalunya, que és la comunitat autònoma amb més pes a l’Estat. En aquest sentit, fa dos anys, el 51,5% del volum generat a Espanya va sortir d’empreses catalanes, en la línia dels anys anteriors.
Perspectives de continuar creixent
La directora general d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López, vaticina en una entrevista amb l’ACN que la facturació seguirà creixent els propers anys “sabent que han entrat empreses potents i que les que hi ha estan creixent”. “S’estan desenvolupant jocs que estem segurs que l’any que ve ho petaran molt”, continua.
En conjunt, la directora general és molt optimista respecte al futur del sector, i diu que està fins i tot “sorpresa” amb el seu creixement els darrers anys. López es felicita especialment de la transformació que ha experimentat en pocs anys, passant de ser un sector “molt atomitzat” i d’empreses petites, a l’actual teixit més professionalitzat, amb una oferta formativa àmplia i un mercat consolidat, amb fires i esdeveniments molt importants. “Aquesta conjunció ha estat multiplicadora”.
Barcelona, un dels grans “pols de desenvolupament” europeus pel videojoc
Al seu torn, també en declaracions amb l’ACN, el secretari general de l’Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs a Catalunya (Devicat), Iván Fernández Lobo, creu que Barcelona s’està convertint “en un dels pols de desenvolupament més importants” del sector, tant a nivell europeu com mundial. La “facilitat per atreure talent” de la ciutat i la feina de l’última dècada amb “iniciatives catalanes d’enorme qualitat que s’han consolidat” ha fet, segons ell, que empreses més grans aterrin al país.
En aquest sentit, els creadors de l’estudi català Alike Studio, els germans Marc i Xavi Terris, creuen que, des de que van començar amb el seu projecte fa una dècada, han aparegut molts “estudis de qualitat” i s’han establert empreses de fora que han contractat gent catalana. En aquests anys, “s’ha despertat l’interès” en moltes persones per treballar en la indústria del videojoc, en paraules de Xavi Terris.
Això ha fet, en paraules del representant de Devicat, que els estudis catalans “cada cop ho tinguin més difícil per arribar a tenir un èxit com abans”, ja que el més probable és “que siguin absorbits per una gran plataforma”. Un dels reptes del sector aquí és arribar a tenir grans empreses de matriu catalana, i en aquest sentit, Fernández Lobo, també fundador de Gamelab, diu que això arribarà “amb persones ara en multinacionals que puguin decidir unir-se” per fer projectes conjunts.
Els fundadors d’Alike Studio també creuen que “abans era més fàcil” per als estudis petits, però ara “amb tanta gent competint” és més complicat cridar l’atenció, i sobretot mantenir-se després que una iniciativa funcioni. “No sé si parlaria de saturació, però sí que hi ha molta presència”, explica Marc Terris.
La meitat d’ocupació del sector del videojoc de l’Estat, a Catalunya
El dinamisme de la indústria també es reflecteix en el nombre de llocs de treball que genera, amb 4.249 persones ocupades en empreses de videojocs a Catalunya el 2021. La xifra també ha anat a l’alça cada any: per exemple, el 2015, els empleats al país en el sector eren 1.687. El pes català en el conjunt de l’Estat ha fregat el 50% en els últims anys.
Segons Lobo, “gairebé qualsevol disciplina” és útil per als creadors de videojocs, no només el món dels desenvolupadors o els artistes. Camps com “la psicologia, l’economia, altres àmbits de la cultura o l’audiovisual” també hi tenen cabuda, creu.
Problemes per trobar perfils professionals sèniors
Amb tot, el document també alerta que el 59% dels estudis admet que té problemes per trobar perfils professionals adequats –una proporció que va a la baixa respecte a altres anys. Al respecte, López diu que des del Departament estan “fent seure” empreses i centres formatius per ajustar les necessitats d’uns i altres. “Les empreses diuen que els falta talent, els centres de formació els diuen que falten llocs on fer pràctiques, i per tant s’ha de fer un aparellament entre les dues baules de la cadena; ja estan passant coses”, assegura.
Lobo confirma també les dades, explicant que “no totes les persones que es formen a Catalunya cobreixen totes les expectatives de les empreses”, que acaben havent de recórrer a l’estranger. “Necessitem seguir millorant la formació”, expressa, afegint que les iniciatives que ja operen han de poder “transferir el seu coneixement” per “consolidar el talent” i retenir-lo.
També destaca la bona relació amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per donar un impuls a l’ecosistema dels videojocs, i els llança el repte d’aconseguir que les multinacionals que s’estableixen a Barcelona vulguin “reinvertir” al país i es converteixin en projectes catalans.
En la mateixa línia, Alike Studio explica que es dona la circumstància que no hi ha feina per cobrir tota la gent que està sortint dels centres educatius, però que alhora a molts els falta experiència, mentre que alguns perfils especialment sèniors costen de trobar. En el seu cas, la posició de technical artist –un programador que tingui coneixements d’art– no ha estat fàcil de trobar, així com els modeladors 3D.
Finançament de les empreses petites
D’altra banda, també fan esment a la “dificultat en el finançament” de les empreses petites si es vol fer “una cosa mínimament ambiciosa”. I cada vegada la tendència és necessitar-ne encara més, a mesura que més estudis es van creant i van pujant el llistó. Marc Terris demana que “es podrien facilitar” i simplificar les gestions burocràtiques per demanar subvencions.
“Diàleg” amb les empreses pel català i possibilitat d’incorporar personatges amb trets catalans
Més de la meitat dels videojocs a estudis catalans incorporen la llengua catalana, una tendència que es manté en els últims anys i que suposa un increment respecte al 2015 i el 2017, amb el 43% i el 48%, respectivament. Pel que fa al 2021, la xifra se situava en el 53%, el mateix nivell que el japonès, i lleugerament per sobre del xinès (50%), tot i que lluny de l’anglès (97%) i el castellà (91%).
Amb tot, el Departament calcula que aquest percentatge ja s’eleva fins al 60% el 2023 i “anirà creixent exponencialment” els propers anys. López diu que hi ajudarà la nova línia específica de subvenció de la Secretaria de Política Lingüística a la producció de videojocs en català, separada per primer cop aquest any de la de “productes tecnològics”. “Ara la gent ja sap que pot fer videojocs en català i que estem aquí darrere, perquè la despeses a extra que els hi pugui costar, nosaltres estem allà per ajudar-los”, expressa.
Pel que fa al líder de l’associació Devicat, cal oferir “diàleg” a les empreses per convèncer-les de la necessitat d’incloure el català, però admet que també és una qüestió de “números”. Per ell, el més important és que, com més projectes tinguin el procés creatiu a Catalunya, més videojocs tindran personatges catalans i característiques d’aquí que puguin arribar a tenir “influència” arreu del món.
Un dels que tindran versió en català és el nou que estan preparant a Alike Studio, que, no obstant, admet que “no suposa un gran benefici” per a les empreses. Marc Terris destaca que alguns projectes, com Ce Trencada, faciliten algunes traduccions al català, i que als desenvolupadors del país els sol agradar veure el seu producte en la seva llengua.
Europa i Amèrica del Nord, destinació de 8 de cada 10 videojocs catalans
El Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc del 2021 també reflecteix que hi ha 132 empreses en actiu arreu del país, un nombre superior a les 123 del 2020, a les quals s’han de sumar 64 projectes de desenvolupament en actiu per professionals que encara no s’han constituït com a empreses. Europa continua sent el principal mercat pel videojoc català amb un 43%, seguit de prop per Amèrica del Nord, que suposa el 36%. La majoria dels videojocs creats al país es fan per a PC (75%), dispositius mòbils (56% Android, 50% iOS) i consoles de nova generació, liderades per la PlayStation 5 (50%).
L’informe també apunta que la pràctica totalitat de companyies que es dediquen a aquesta indústria se situen a la demarcació de Barcelona (90%). El finançament dels estudis catalans continua sent preferentment estatal (que suposa el 63%), tot i que el capital estranger consolida el seu gran creixement (12 punts de creixement anual els darrers dos anys). Les empreses de videojocs inversores a Catalunya durant el 2022 van ser IO Interactive (18,7 milions d’euros), Rovio i Product Madness (8 milions cadascuna), RedDeer.Games (3,3 milions) i Room 8 Group (1,5 milions).
