L’Informe anual sobre l’estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2011, el segon que elabora el CoNCA, a més d’analitzar els diversos àmbits del sector del 2010, es centra en dos qüestions que considera “cabdals” per al país: la importància de l’educació artística en el sistema educatiu català i del turisme cultural com a motor econòmic i de prestigi.
Pel que fa al primer, el Consell diu que el món cultural “faria bé” de preocupar-se pels signes de crisi de l’educació, i advoca per “reforçar” els vincles de creadors i centres culturals amb institucions educatives. També troba que caldria una gestió molt més coordinada entre els departaments de Cultura i Educació. Finalment, el CoNCA es compromet a impulsar una línia de suport a l’alfabetització artística.
Quant al turisme, assegura que sempre s’ha vist amb “menyspreu” pel món de la cultura, quan aquest hauria de “capitalitzar” els beneficis del turisme cultural, que qualifica d’un “àmbit emergent en els països més avançats”.
Les accions del Govern no representen “una esperança de millora”
L’anàlisi del sector cultural durant el 2010 de l’informe anual del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentat el passat dimecres, està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la crisi econòmica i en com afecta especialment el sector.
Així, destaca que el 2010 es va patir una davallada del 7% de la despesa destinada a cultura del pressupost del Departament, la qual, sumada a la del 2009, representa una reducció del 13,7% en dos anys del que la Generalitat dedica a cultura (i no es compta la del 2011). A aquestes xifres, el document hi suma “l’efecte negatiu” que representa l’endarreriment dels pagaments per par de les administracions.
A més, l’informe destaca que s’ha anat estenent una por a la crisi que ha paralitzat moltes iniciatives privades i públiques. “A la crisi real econòmica s’ha afegit una crisi de valors i un pessimisme més enllà del que la realitat comporta”, assegura el Plenari del CoNCA.
L’informe també es refereix a les primeres declaracions i accions del nou Govern: “No representen, malauradament, una esperança de millora d’aquesta situació”, assegura.
De fet, n’espera tot el contrari: “S’esperen fortes retallades en cultura que es tradueixen en una reducció del pressupost que s’hi destina, i ens allunya, per tant, de tots els paràmetres d’inversió en cultura dels països del nostre entorn més proper”.
L’esperança, en el consum
Tanmateix, el CoNCA té la percepció que el sector cultural resisteix, ja que es mantenen els índexs de consum cultural. Com a exemple, esmenta l’èxit del cinema català, amb un increment d’espectadors del 52%; l’augment del nombre d’usuaris de les biblioteques en un 5,6%; l’ocupació estable dels teatres, que pràcticament igualen les xifres de l’any passat; el reconeixement de patrimoni universal d’algunes manifestacions de la cultura popular, com els castellers i el flamenc, i la permanent i continuada projecció internacional d’artistes catalans a l’exterior.
Tot i així, el Consell remarca persisteixen algunes problemàtiques que són comunes a tots els sectors culturals del país, com una manca d’atenció a les polítiques culturals que es desenvolupen al territori; l’absència d’una política clara de patrimonalització de la creació contemporània; les dificultats per bastir estructures de distribució i de difusió enfront d’una inflació de producció, i el canvi de model cultural que les noves tecnologies dibuixen en sectors com l’edició, la música o l’audiovisual, amb les conseqüents tensions per adaptar el concepte dels drets de propietat intel·lectual a les noves dinàmiques de creació.
Davant d’això, l’informe proposa mesures d’actuació que passen per una major internacionalització de la cultura catalana; la necessitat d’impulsar programes d’alfabetització artística que proporcionin als alumnes eines per créixer socialment i per disposar de criteri a fi de valorar amb més coneixement de causa i amb sensibilitat les propostes artístiques i culturals, i la urgència d’avançar amb la definició d’un estatut de l’artista que proposi mesures correctives de fiscalitat i reguli les relacions entre els diferents agents de l’activitat artística.
