La Llei d’espectacles 11/2009 i el decret 112/2010 que la desenvolupa, en vigor des de fa uns mesos, afecta tot tipus d’espectacle públic o activitat recreativa organitzada per una associació amb finalitat de lucre o no (en queden for les activitats amb ús de material pirotècnic i els actes de caràcter privat que no es portin a terme en espais oberts al públic).
Però la normativa és considerada complexa i un “nou entrebanc”, motiu pel qual, l’Ens de Comunicació Associativa i el Consell d’Associacions de Barcelona van encarregar un informe jurídic per saber l’abast i el grau d’afectació de la normativa.
Regulació única
Les conclusions de l’informe, tot i que es mostra d’acord amb la necessitat d’actualitzar la normativa anterior, remarquen que el fet de dotar de més potestat als ajuntaments pot fer que per realitzar una mateixa activitat cada població demani requisits diferents. Això, assegura, pot generar “certa inseguretat”, i per tant considera que seria “molt millor” que els requisits i la tramitació fossin “únics i sempre els mateixos”. En aquest sentit, recomana “una ordenança municipal tipus amb una regulació única”.
El document també assenyala que la tramitació seria “més fàcil, àgil i ràpida” si el sistema utilitzat fos el de comunicació prèvia i no el de llicència municipal o d’autoritzacions, i que aquest només regís en casos excepcionals, i no com a regla general.
Pel que fa a la previsió d’un “silenci administratiu negatiu” per a la tramitació administrativa de les llicències, l’informe conclou que això fa que el temps de tramitació pugui incrementar-se “considerablement” (si passat un temps des de la presentació de la sol·licitud no hi ha resposta, s’entén que ha estat denegada). Així, el text considera que si el silenci previst fos el “positiu”, els tràmits es completarien de forma més ràpida.
Propostes d’intervenció
L’informe diu que una possible via per solucionar la situació podria passar per aprofitar el fet que des de la Diputació de Barcelona es treballa (com a mínim així era fins a les eleccions) en el contingut d’una ordenança municipal tipus o model que, si prosperés, l’haurien de tenir en compte tots els ajuntaments que tenen competències quant a la tramitació i la concessió de la llicència prèvia per fer l’activitat.
Així, suggereix intentar que aquesta ordenança model reculli que, per a determinats tipus d’activitats o espectacles que es portin a terme en locals amb un determinats aforament, pressupost i nombre d’assistents, es consideressin com a activitats exemptes de llicència municipal.
Pel que fa a espectacles o activitats recreatives, remarca que “no és el mateix una ballada de sardanes o una botifarrada popular o un macroconcert”, ni que l’activitat estigui organitzada per una entitat sense afany de lucre o per una empresa privada, i per tant el tractament d’una i altra activitat quant a intervenció administrativa tampoc hauria de ser el mateix.
No a les diferències segons els organitzadors
No obstant això, l’informe jurídic assegura que no seria factible introduir a la normativa diferències segons qui siguin els organitzadors i exigir uns requisits o uns altres en cada cas. “A part que es podria considerar discriminatori, aquest seria també un camí fàcil per burlar la llei i que es constituïssin associacions només amb aquesta finalitat només pel fet que, a aquestes, se’ls permetés portar-les a terme sense llicència”.
En aquest sentit, adverteix que al final podria passar que es fessin moltes activitats o espectacles sense llicència ni, per tant, els controls i les mesures de seguretat que moltes d’elles requereixen.
Així, l’informe troba que, a més de “recomanable”, és “comprensible” que en relació a determinades activitats, tot i que s’eliminés l’obtenció de llicència prèvia, no es puguin portar a terme sense que siguin exigibles uns mínim requisits de control i prevenció del risc, com per exemple aquelles en les quals intervinguin menors, les relacionades amb el foc, trabucaires, castellers, etc.
