Foto: Eli Don / ACN
Una de les màximes que vol aplicar Julio Manrique al capdavant del Teatre Lliure és “situar art i artistes al centre del projecte”. Manrique, que ja treballa en una programació amb “personalitat contemporània”, deixa clar, en una entrevista amb l’ACN, que no ha arribat al Lliure per trencar ni continuar amb l’etapa anterior de Juan Carlos Martel, sinó que ve a fer allò en el que creu. Entre les seves apostes hi ha un projecte teatral al voltant de la diversitat funcional anomenat Ànima Lliure o la recuperació de l’Espai Lliure com a espai d’exhibició permanent. Manrique també ha creat un consell consultiu i extern a l’estructura del teatre amb Francesc Casadesús, Cristina Genebat, David Selvas i Clàudia Cedó.
El nou director del Lliure explica que quan es va presentar a la direcció tenia clar que ho volia fer a partir de la premissa dels seus fundadors: la d’un teatre per a tothom. Un concepte que, afirma, continua tenint vigència en l’actualitat i que li ha permès posar sobre la taula un projecte que vol col·locar l’art al centre de tot. Si bé reconeix que no té “una àmplia experiència com a gestor” –tot i haver capitanejat el Teatre Romea durant tres anys–, creu que allò que pot aportar se situa “des del punt de vista de l’escenari”, coses que ha après “dirigint, actuant i liderant equips”.
De fet, un dels aspectes principals, subratlla, implica tenir un grup de persones que “remin en la mateixa direcció” i que donin el millor de si mateixes per tirar endavant allò que es planteja. “Aquí hi ha un equip ampli i capaç”, afegeix. Pel que fa a la mirada que ha de tenir el Lliure, opina que ha de ser “pública i de servei” però sense oblidar que la finalitat principal és la d’oferir “art, teatre, espectacles i projectes inspiradors”, que puguin exercir de referents en el millor dels casos.
“Vull donar eines als artistes perquè puguin crear i que se sentin bé”, insisteix, un fet fonamental que ha de permetre també que els espectadors connectin amb la programació. “Un teatre públic ha d’assolir riscos en quant als seus continguts, però no ha d’entrar en col·lisió ni contradicció en aspirar a què els espectadors s’interessin per allò que s’està fent”, sosté. De fet, la voluntat de Manrique no passa per una actitud trencadora ni continuista amb la feina prèvia, sinó més aviat de mantenir allò que és interessant i canviar altres coses que prefereix abordar des d’una direcció diferent. “Potser els criteris que aplicarem seran uns altres, però ho farem perquè tot el que hi hagi al Lliure tingui un perquè fort, sense impostures”, admet.
Un projecte seductor
En una de les darreres intervencions com a director del Lliure, Martel assegurava que cal invertir més en aquest teatre, una afirmació que Manrique no nega, però de la qual tampoc cita cap xifra en concret. “Acabo d’entrar i estic en una fase d’inici, el Lliure és una estructura important i totes les aportacions seran benvingudes”, apunta. Això sí, veu clar que la seva estratègia pel que fa al finançament ha de passar per “seduir” i “convèncer” la gent perquè s’apunti des de l’entusiasme al projecte. “Confio en allò que desplegarem i també en la programació que estem plantejant, les administracions i els patrocinadors no tindran més remei que arribar a la conclusió que cal recolzar el Teatre Lliure perquè el que es fa aquí val molt la pena”, conclou.
La programació veurà la llum en uns mesos
El nou director del Lliure no ha volgut donar massa detalls de la programació –que es presentarà en uns mesos– però ha deixat clar que tindrà una personalitat “clarament contemporània”, amb autoria catalana, però també internacional; amb títols de repertori universal, grans obres clàssiques visitades amb mirades contemporànies, així com llenguatges multidisciplinaris. “Confiem en què serà engrescadora”, assegura.
Per això també anuncia que al maig sortirà un nou “abonament a cegues” que servirà com una mena “d’acte de fe i confiança”. Aquest constarà de deu entrades per un preu de 140 euros amb el qual es tindrà preferència per triar les entrades quan es presenti la temporada. Així, se suma a un abonament ja existent que porta per nom Generació Lliure i que ofereix entrades a 11 euros per a tots els espectacles a menors de 35 anys. “Ens va semblar divertit i, de fet, en festivals de música es fa, apel·larem a la confiança dels espectadors en aquesta nova etapa”, diu Manrique.
Dues iniciatives que ja s’articulen
El director del Lliure també posa sobre la taula dues iniciatives que espera vegin la llum en un futur molt pròxim. Per un costat, Ànima Lliure, que pretén articular un projecte teatral a llarg termini al voltant de la diversitat funcional i els escenaris. Manrique assenyala que aquest vol fer pujar “intèrprets, cossos i veus que no se solen veure als escenaris habituals”, juntament amb tallers i activitats complementàries. “M’agradaria que el Lliure es comprometi cada any a fer produccions d’aquestes característiques”, insisteix, “barrejant perfils de gent amb i sense diversitat, amb propostes que poden ser artísticament valuoses i molt emocionants per obrir mirada i cor”. De fet, afirma que ja estan treballant en aquesta línia amb “possibles còmplices i respostes encoratjadores”.
Una altra de les apostes del director és la reformulació de l’Espai Lliure, el qual considera que també hauria d’acollir teatre de forma “regular” durant tota la temporada. “És un espai amb molt potencial en el qual la nova direcció aposta per posar creadors joves emergents. “Una manera d’ajudar-los és convidar-los a venir aquí, que puguin aixecar la seva creació i que aquesta s’hi passi un bon temps abans de sortir i fer una llarga vida”, apunta.
Projecte presentat per Manrique el 2023
Foto: Eli Don / ACN
En el projecte que va elaborar Julio Manrique per optar a la direcció del Teatre Lliure, i que va resultar seleccionat l’11 d’octubre del 2023, ja s’assenyala que el nou director vol posar l’art i els artistes al centre de la seva activitat, i que una de les principals responsabilitats del director artístic és “generar complicitats i fer que cada treballador del teatre remi en la mateixa direcció”. El document indica: “La finalitat última (del teatre) no és fer diners, tot i que en caldran per finançar-lo. Ni tampoc instruir ni, encara menys, adoctrinar els espectadors, tot i que el teatre pugui esdevenir una magnífica eina d’aprenentatge”.
Manrique afirma que “cal que un teatre com el Lliure dediqui els màxims recursos disponibles al teatre. A la seva pràctica. Donar les millors eines possibles als creadors, tant a nivell tècnic com econòmic”, i “prioritzar la producció i l’activitat artística, acompanyant-la, és clar, d’activitats paral·leles que enriqueixin l’experiència dels espectadors, però sense invertir, en cap cas, les prioritats”. A més, considera que la prioritat d’un teatre d’art hauria de ser la pràctica d’un teatre artísticament ambiciós.
En quant a l’Espai Lliure, indica que “és necessari, i fins i tot urgent, recuperar l’Espai Lliure com a espai d’exhibició permanent”. Declara que ha vist “meravellosos espectacles de petit format que han tingut vides massa curtes i precàries en diferents sales alternatives de la ciutat”, i “el Teatre Lliure, amb la seva petita sala de Montjuïc, podria acollir, revifar i donar altaveu a aquestes propostes. I també, si el pressupost ho permet, generar-ne de noves per tornar-hi a viure nits tan màgiques i estimulants com les que hi vam poder viure anys enrere”.
Beques, ajuts i residències
A més d’explorar la possibilitat d’aconseguir patrocinis per complementar-ne el finançament, Manrique apunta al projecte que podria estudiar-se la possibilitat de vincular les actuals beques Carlota Soldevila als joves talents que serien convidats a desenvolupar i/o exhibir les seves propostes a l’Espai Lliure. Pel que fa a la política de residències, creu que seria bo cercar la manera de vincular-les directament a aquest eix troncal del projecte, que és treballar amb el talent.
Pel que fa les propostes teatrals, Manrique apunta que el Teatre Lliure del segle XXI s’ha de comprometre amb el seu temps. “És el teatre que m’agrada i el que intento fer. Teatre que ens parli avui, ara, aquí”. Afegeix al document que “és important adaptar els clàssics. Reescriure’ls, sobre el paper o a l’escenari, per tal d’afavorir el miracle de viure’ls com a contemporanis que, d’aquesta manera, podran dialogar amb altres contemporanis nascuts, per un pur i indesxifrable atzar, uns quants anys o uns quants segles més tard”.
Manrique diu que li agradaria que el Lliure “inclogués en la seva programació propostes provinents de disciplines més enllà del teatre, com la música, el circ o la dansa. O, fins i tot, més enllà de l’àmbit escènic, com el cinema o les arts plàstiques”. Per altra banda, aposta perquè el Lliure mantingui “un diàleg permanent, fluid i saludable amb les companyies, les productores i la xarxa de teatres privats de la ciutat, i també de més enllà”.
Un Lliure que també estaria “obert a col·laborar, tendir ponts” i trobar còmplices, també, entre alguns dels prestigiosos festivals de la ciutat, com el Sónar o el Dansa Metropolitana. O, sortint de Catalunya, afegeix, “podria ampliar les possibilitats de col·laboració amb el Centro Dramático Nacional o el Festival de Otoño de Madrid”.
Pel que fa a la internacionalització, assenyala que haurien de buscar, sense complexos, la complicitat de teatres i de centres de producció contemporanis tan potents com el Théâtre National de la Colline, dirigit per Wajdi Mouawad; l’Internationaal Theatre Amsterdam, fins fa poc dirigit per Ivo van Hove i actualment amb la directora Eline Arbo al capdavant, o també amb el teatre de la Comedia Nacional a Montevideo, dirigit per Gabriel Calderón.
Consell assessor
Manrique deixa clar que l’equip assessor actua, a dia d’avui, com un òrgan purament consultiu i extern a l’estructura del teatre, i en són els membres Francesc Casadesús, Cristina Genebat, David Selvas i, també, Clàudia Cedó, el nom de la qual no constava al projecte inicial que va presentar en el moment de la seva redacció. Com tampoc no hi constava, ha afegit, el de l’actor i director Ivan Benet que, com a adjunt a la direcció, està sent una peça clau en la posada en marxa d’aquest Lliure.
En l’entrevista d’aquest dimarts, Manrique posa en valor “la gran complicitat” que sent per un equip de persones “molt valuoses” que s’impliquen “per l’amor a l’art, i al teatre”. En aquest sentit, recorda que es tracta de professionals que han estat “molt útils” en aquest aterratge i en qui “creu i confia” profundament.
Julio Manrique dirigirà el Teatre Lliure
