Foto: Eva Priego
Josep Ponsà i Camps (Sant Quirze del Vallès, 1978) és un músic i cantant català de country artísticament conegut com a Joe Fields. Fa uns dies va ser guardonat amb el premi al Millor Cantautor de l’any als premis Texas Sounds International Country Music Awards, celebrats a Marshall, Texas, als Estats Units. Així, Ponsà va endur-s el premi Texas Balladeer of the Year, que reconeix la creació musical pròpia i la interpretació en directe. El cantant va publicar l’àlbum de debut Lost In The Fields (2021), enregistrat als estudis La Llar de Folk de Sant Feliu de Codines i masteritzat als estudis Georgetown Masters de Nashville, Tennessee. I ara ja prepara un segon disc. A Exterior.cat, Ponsà reivindica el country ben fet perquè acabi arrelant a Catalunya.
La primera recompensa musical t’arriba superada la quarantena.
[Riu] Així és. Tan sols fa sis anys que escric i musico les meves cançons. Fins aleshores era una persona molt tímida, i no m’havia atrevit a llançar-m’hi. En la crisi dels quaranta, en lloc de fer-me runner i córrer maratons com fa la majoria d’homes, jo em vaig posar a cantar. La meva carrera musical és molt breu.
Per què vas apostar pel country i no per un altre estil musical?
La música country m’ha acompanyat sempre, des de la dècada dels 90. M’hi va aficionar el meu germà, ell no s’hi ha volgut dedicar professionalment, però és l’artista autèntic de la família [somriu]. Des d’aleshores, sempre he intentat exportar el country a Catalunya.
De quina manera?
Vaig posar en marxa el web country.cat, tot i que encara és vigent està desactualitzat. Em dedicava a promocionar concerts i trobades per promocionar aquest estil a Catalunya. I un altre portal per aquells qui volen ballar country.
T’has americanitzat el nom artístic.
Si he de fer carrera a les Amèriques, no sé si Josep Ponsà serà un nom accessible per als seguidors al country. He adaptat el meu nom (Josep), que col·loquialment en anglès és Joe, i el meu segon cognom (Camps) que traduït a l’anglès és Fields. Així i tot, he de dir que els dies de concert a Texas els membres del jurat em van dir que Josep Ponsà era original i diferent.
“El que vull aportar és qualitat musical al country”
Com va sorgir la possibilitat de participar als Texas Sounds International Country Music Awards?
Hi ha un comitè que s’encarrega que cercar per internet propostes de country més enllà dels Estats Units. Així és com van escoltar el meu primer treball (Lost in the Fields) i m’hi van convidar. El premi està dirigit a promocionar la millor música country que no es fa als Estats Units, i una vintena de formacions vam ser seleccionades per a la fase final.
El primer disc Lost in the Fields (Perdut en els camps) va ser masteritzat als estudis Georgetown Masters de Nashville, al bressol del blues i el country.
Sí, ho vam fer amb una intenció clara d’intentar captar l’atenció del mercat nord-americà i si sonava la flauta [somriu], però també per veure i aprendre com masteritzen un treball discogràfic als Estats Units.
A Texas viatges acompanyat pel músic i productor Aleix Garriga.
Sí, tot i que la nostra banda som sis músics, només vam poder viatjar en Garriga i jo, i l’organització va proporcionar-nos músics autòctons. L’actuació no va ser la que ens hagués agradat, perquè aquests músics no es coneixien ben bé les nostres cançons. Així i tot, vam acabar guanyant el concurs! És una proesa.
Més enllà de la distinció, el premi us garanteix una gira de concerts?
No, de moment l’única recompensa està sent la difusió pels mitjans de comunicació. Esperem que la nostra música tingui més adaptes, però la prioritat és mirar cap a Europa. És on hi ha les oportunitats, a l’estranger.
I a Catalunya?
A Catalunya hi ha molt poc espai per al country, ens mengem els mocs! Tant de bo aquest premi em serveixi per agafar més embranzida, ens cal ampliar la base.
“Al country se l’ha de tractar més seriosament”
Per què no acaba d’arrelar el country al nostre país?
El country pateix massa estereotips a Catalunya. En canvi, hi ha altres estils musicals nord-americans com el jazz o el blues que no només els han acceptat millor, sinó que han arrelat. Possiblement, és una conseqüència que el country ha tingut la tendència d’anar cap al friquisme amb la vestimenta, les botes o el barret i ser més cowboys que el John Wayne.
Què pots aportar com a músic de country català per combatre aquesta tendència?
El que vull aportar és qualitat musical al country, aquí és on poso la banya. Al country se l’ha de tractar més seriosament. I per això hem de creure’ns-ho. És a dir, la prioritat és oferir una música de qualitat, i no pas com una manera de vestir o de filosofia de vida bevent cervesa i fotent crits.
Que musiquis peces en català pot ser un estímul per al públic?
Sí, fins ara hi ha pocs referents a Catalunya, a excepció d’alguna pinzellada de Tomeu Penya o Pep Sala. En el primer disc ja vam publicar un parell de cançons en català i també ho farem en el segon, de cançons no ens en mancaran!
