Coincidint amb els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, Grup Enciclopèdia presenta Pau Casals. Música i compromís, la gran obra de referència sobre el músic elaborada a partir d’arxius i materials inèdits. L’obra l’ha escrita l’historiador Josep Maria Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950), un expert en la figura de Casals, i ja ha estat considerada la biografia més completa i documentada que s’ha elaborat fins avui dia d’un dels catalans més universals. Figueres és professor d’història de la UAB i autor de nombrosos llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural. És considerat un dels grans experts en la figura de Pau Casals, a qui ha dedicat anys d’estudi i nombroses publicacions i conferències arreu del món.
Música i compromís és el títol del llibre. Són les dues paraules que defineixen millor Pau Casals?
El món de la música reconeix Pau Casals com un dels grans del segle XX. I va ser així perquè va ser un virtuós del violoncel, un magnífic compositor, un reconegut director d’orquestra. Casals va excel·lir en totes les facetes. El compromís de Casals és indiscutible, sent un humanista compromès amb la pau i la democràcia. L’obra aprofundeix en les relacions que Pau Casals va mantenir en els diversos àmbits de la música, la cultura i la política.
Després d’aquest treball de recerca pot assegurar que Pau Casals és el català més universal de la història?
En quant a coneixement i incidència, sí! Aquella intervenció en el discurs a les Nacions Unides dient allò de ‘soc català’ li va donar una projecció internacional de forma indiscutible. I aquest fet li va donar una profunda popularitat. De Pau Casals se n’ha parlat en tots els mitjans de comunicació del món i suma més d’un miler d’entrades a The New York Times. Hi ha altres catalans universals, però cap com Pau Casals. És el català més conegut al món del segle XX.
“El món de la música reconeix Pau Casals com un dels grans del segle XX perquè va excel·lir en totes les facetes”
De Casals s’han explicat moltes històries. Què aporta de nou?
Entre els documents inèdits destaca la correspondència familiar, especialment les cartes entre Casals i la seva mare, qui va forjar en gran mesura la personalitat del músic. També són molt rellevants les aportacions dels capítols corresponents als anys republicans, al règim franquista i a l’exili que mostren el seu gran compromís amb la seva cultura i identitat. Aquests episodis fan un repàs acurat de l’activitat de Casals entre els anys 30 i 40, en plena Guerra Civil i com a símbol de l’exili, i posen de manifest per primera vegada de quina manera el franquisme va seguir i vigilar Casals durant tot el règim.
Fa aportacions inèdites sobre la vida i obra del mestre, com les relacionades amb la persecució franquista o l’intent frustrat de tocar El pessebre al Vaticà.
Alguns dels documents més rellevants que recull el llibre són el Sumari del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, arxius inèdits sobre la persecució franquista, com informes policials estatals i internacionals, o arxius sobre El pessebre, on s’exposa l’intent frustrat de Casals de representar aquesta obra religiosa al Vaticà. També tenen un gran pes els dietaris inèdits de Casals a París o la correspondència familiar entre Pilar Defilló i el seu fill Pau.
Casals va ser el símbol a l’exili durant l’època franquista?
No només per a Catalunya sinó per a tot el món. Ell va escenificar aquest exili als Estats Units, a Sud-amèrica i a Europa. Casals, des de Prada de Conflent de 1939 fins al 1956 i des de Puerto Rico quan hi fixa la residència arran el seu matrimoni amb Marta Montañez, té una projecció sempre internacional amb Catalunya que mai no oblida. Quan mor al fèretre hi ha només dues banderes, la de Puerto Rico i la de Catalunya. Quan tornen les despulles el 1979 serà només la catalana. L’acció repressiva que es viu durant l’època franquista fa que Casals simbolitzi millor que ningú la cara de l’exili, la de la Catalunya que vol ser la Catalunya catalana.
Seria massa agosarat comparar l’exili de Casals amb l’actual situació que viuen els polítics catalans?
Un exili sempre és un exili, i ho és per raons polítiques. Casals va haver d’exiliar-se per evitar la presó o ser afusellat. Les comparacions són complexes, tot i que hi poden haver similituds. De fet, des de 1714 i al llarg d’aquests 300 anys d’història de Catalunya, hi ha casos rellevants d’aquells qui s’han vist obligats a fugir i a reivindicar-se lluny de la seva terra amb tot el que això suposa.
“L’obra aprofundeix en les relacions que Pau Casals va mantenir en els diversos àmbits de la música, la cultura i la política”
Com va tenir l’oportunitat de dedicar-se a descobrir Pau Casals?
La meva relació historiogràfica amb Casals comença quan la Fundació Pau Casals em demana la col·laboració per a l’exposició, llibre i conferències sobre Casals i l’exili. A partir d’ací m’hi enganxo i publico després tres llibres (les seves paraules, el volum d’homenatge i la biografia) que ara es comencen a traduir a altres llengües i a preparar en edicions populars.
Vostè ha escrit una setantena de llibres, de Valentí Almirall a Prat de la Riba passant per Lluís Companys. Després de Casals quin vindrà?
A finals d’any sortirà a la venda el llibre La llengua de la llibertat, una antologia sobre articles periodístics sobre llengua de Joan Triadú coincidint que enguany la Generalitat de Catalunya reivindica la seva obra commemorant l’Any Triadú. Es reivindicaran totes les facetes de qui va ser escriptor, un defensor de la llengua catalana i un activista cultural.
Entrevista publicada a Exterior.cat.
