Foto: David Rochas
Joana Serra (Perpinyà, 1985) és la propietària de La Llibreria de Perpinyà, un dels símbols del catalanisme a la Catalunya Nord. Filla de pares exiliats polítics durant la dècada dels 70 del segle passat, va cursar Estudis Catalans. Des de fa una dècada regenta una llibreria –aleshores Librairie de Catalogne– que va impulsar Julià Gual, el 1950, convertint-la en un punt de trobada de molts exiliats catalans. Amb Serra com a propietària, La Llibreria –així s’anomena ara– ha ampliat el fons per a la mainada i el musical, i ha consolidat la venda per correspondència arreu de l’Estat francès. A Exterior.cat, Serra aborda la realitat sociolingüística de la Catalunya Nord (un territori que abraça mig milió de persones) des d’una mirada privilegiada.
Perpinyà compta amb una llibreria especialitzada en llibres en català des de 1950.
Així és, el 1950, Julià Gual va fundar la Librairie de Catalogne, on es podien trobar alguns llibres en català. 15 anys més tard, amb la mort de Gual, el seu fill Ramon va traspassar la botiga a Antoni Cayrol, l’escriptor de Sallagosa (Jordi Pere Cerdà), que va regentar fins a l’any 1976. Deu anys més tard, amb Joan Miquel Touron i Mijo Gómez, pren el nom de Llibreria Catalana. I des de 2012, com a nova propietària, passa a dir-se La Llibreria.
Durant aquests anys, la llibreria no sempre ha estat en la mateixa ubicació.
Ha tingut diverses ubicacions: des del carrer Sant Mateu, a la plaça dels Peluts, i finalment la de Joan Payrà (al número 7) on som actualment. El més rellevant és que la catalana és la llibreria més antiga de la ciutat de Perpinyà que es manté activa. Malauradament altres llibreries han anat plegant, nosaltres encara resistim [somriu].
Quantes llibreries resisteixen, ara, a Perpinyà?
Més enllà dels punts de venda de les grans marques comercials, hi ha cinc llibreries en actiu. Per a algú poden semblar moltes, però si tenim en compte que fa 70 anys n’hi havia una trentena, és evident que és un negoci que es troba en una situació delicada. Actualment, les que som en actiu estem especialitzades.
Quina és l’especialització de la seva llibreria?
Si fóssim en un país normal, seria qualsevol llibreria de barri. Ens hem especialitzat en el fons local i de proximitat, és a dir, tot allò que es publica a la Catalunya Nord en llengua catalana o francesa. I sobretot, la nostra referència és que disposem d’un catàleg de llibres de tots els àmbits en català. En el cas de la mainada és exclusivament en català.
“Ens van fer creure que en aquest territori no calia parlar en català, que el francès era imprescindible per a tot”
Segons fonts de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), La Llibreria de Perpinyà és el punt que més revistes en català ven en tot el territori català.
Desconeixia aquesta dada [somriu]. Tenia constància que érem una de les llibreries que més venem revistes en català, però no els primers. La revista és una eina molt llaminera, sobretot per a aquells qui volen endinsar-se en l’aprenentatge d’una llengua. Fa menys por descobrir una llengua a través d’una revista que d’una novel·la.
Després de més de 70 anys, l’estratègia de la Llibreria Catalana a Perpinyà continua sent continuista?
Sí, perquè té un paper rellevant per a Perpinyà i la Catalunya Nord. Tenim clar que per assegurar la seva supervivència cal tenir una implicació i una relació rellevant amb el territori i la seva activitat cultural. Aquest és un tret característic que s’ha mantingut des dels inicis, seguim creient-hi i apostant-hi.
Foto: David Rochas
Una de les seves apostes personals ha estat enfortir el catàleg adreçat als infants i joves.
Sí, aquest és el gran canvi que hem impulsat a la llibreria, perquè també és fruit d’una demanda que ha crescut. Prova d’això és que actualment el percentatge de vendes més gran és el que té a veure amb els llibres de lectura infantil i juvenil. A Catalunya s’estan cuinant projectes molt atractius i de molta qualitat que tenen molta demanda entre la nostra clientela.
Quin és el perfil del seu client?
Aprofito l’avinentesa per desmentir que no vivim de la clientela del sud! En tenim, sobretot en alguns moments puntuals de l’any [somriu]. El nostre client seria la gent que viu al barri, els apassionats de la història local i, majoritàriament, famílies amb la mainada que està escolaritzada en català en les diferents propostes educatives que hi ha a la Catalunya Nord. Són famílies que han perdut la llengua i tenen la voluntat de recuperar-la a través dels seus fills o nets.
“La catalana és la llibreria més antiga de Perpinyà que es manté activa”
Quin paper juga la llibreria en aquest procés d’aprenentatge?
A La Llibreria els oferim un acompanyament a allò que aprenen a l’escola. Prova d’això és que el llibre més venut cada any és el de verbs conjugats de Xuriguera! Aquest fet demostra que a la Catalunya Nord hi ha més interès per la llengua en català. Cada cop hi ha menys vergonya a parlar o a llegir català a la Catalunya Nord.
Paradoxalment, aquests dies visitant Perpinyà he comprovat que el català està molt amagat a la Catalunya Nord, és invisible al carrer.
La realitat sociolingüística a Perpinyà és que no se sent parlar en català al carrer, però hi ha molt més coneixement de la llengua del que us podeu imaginar. A diferència del sud, a la Catalunya Nord tenim un problema d’ús públic del català, se senten acomplexats. A Perpinyà la gent parla en català amb qui sap que parla en català. Som una mica esquizofrènics, però venim d’on venim.
D’on?
Venim d’uns anys on ens van fer creure que en aquest territori no calia parlar en català, que el francès era imprescindible per a tot. Necessitem uns anys per recuperar el prestigi i la confiança vers el català i el seu ús social.
Com és el Sant Jordi a la Catalunya Nord?
No té l’impacte i la popularitat del sud, però està consolidat en diversos pobles de la Catalunya Nord. Són una trentena de parades les quals es nodreixen dels llibres de la nostra llibreria. Des de fa dos anys, amb l’arribada de l’extrema dreta a l’Ajuntament de Perpinyà, fem un Sant Jordi alternatiu amb altres associacions culturals.
És optimista per continuar el llegat de la Llibreria Catalana a Perpinyà molts més anys?
Veig el got mig ple comprovant que cada cop hi ha més propostes educatives al voltant de l’aprenentatge en català, que està guanyant prestigi i que suma més lectors. Però hi ha aspectes que generen més incertesa: la manca d’autors de creació pròpia en català al territori i el canvi d’hàbits de la lectura en el procés de digitalització. Em preocupa molt més la situació social que viu el món, més volàtil i imprevisible, que no pas la pervivència del català al territori.
