Foto: Noemí Elías

Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971) és la directora de l’Institut Ramon Llull des de 2018. Escriptora, filòloga, editora i directora. Va ser editora i cap de premsa a Galaxia Gutenberg i Random House Mondadori i va dirigir la divisió editorial de llibreries del grup Enciclopèdia Catalana, on va reflotar l’històric segell de La Galera i en va crear de nous, com ara Bridge o el prestigiós :Rata_. És autora del recull de contes El límit exacte dels nostres cossos i de dues novel·les, La memòria de les formigues i Faré tot el que tu vulguis, que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2013. Acaba de publicar el llibre Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. A Exterior.cat, Batallé reivindica el paper de la dona en els llocs de responsabilitat i traça el recorregut de l’IRL, a les portes del 20è aniversari.

Ets la primera dona que dirigeix l’Institut Ramon Llull.
Així és, però en vindran moltes més al darrere!

Ja ets un referent per a les futures directores de l’IRL.
Tenim la responsabilitat d’ensenyar a les nenes que a la llarga elles també podran ocupar aquests llocs. Per tant, tenim la funció d’obrir camí. La prioritat és arribar a llocs de responsabilitats, promoure la diferència i fer-ho a la teva manera. Dirigir és una actitud. I si pot ser fer-ho amb tendresa. Si ho fas així convides la resta de l’equip a fer-ho de la mateixa manera.

És necessari creure en l’equip?
Sí, i jo em sento afortunada. Estic envoltada d’un equip en el qual hi crec moltíssim, i en cap cas lidero un equip, sinó que en formo part. És molt important escoltar els marges i incloure’ls dins el projecte. Que tothom se senti partícip i amb dret a equivocar-se. Fruit de l’error ve l’aprenentatge.

Què has aportat en més de dos anys al capdavant de l’IRL?
A grans trets, la transversalitat, la igualtat de gènere i la digitalització. Però el que ens ho ha canviat tot ha estat la pandèmia. Un temps en el qual des del Llull hem hagut de reinventar tots els ajuts en totes les disciplines per ajudar a tots els sectors de la cultura. Som davant d’un temps nou i d’una situació desconeguda que ens ha demanat solucions creatives i adequades per a cada disciplina. Els canvis són tan grans que ja no podem pensar de la mateixa manera que pensàvem abans de la Covid-19. Totes les reformulacions quan va arribar el nou equip s’han vist confirmades i accelerades. Pensàvem en les potencialitats de l’era digital sense saber que els canvis vindrien de cop, sense avisar. Per això, hem hagut de promoure un seguit de canvis en l’organització dels projectes del Llull.

“Impulsarem la possibilitat de fer doctorats de catalanística a l’estranger. És important aprendre la llengua, però molt més tenir-hi continuïtat”

Com s’adapta el Llull en la transformació digital?
La resposta té diverses preguntes. Com portem a terme la internacionalització en un món digital sense ubicació geogràfica on les fronteres ja no són físiques? Existeix un espai públic digital? I com se situa la llengua i la cultura catalanes? Tenim molts reptes sobre la taula. El debat ja no és si cal o no digitalitzar la nostra cultura, sinó a quina velocitat serem capaços de fer-ho. Allò que fa dos anys era una intuïció, ara és una necessitat.

Què destacaries d’aquest any de pandèmia?
El que m’ha resultat més inspirador és la Xarxa Llull, que no van deixar mai de fer la seva feina i, a més, la segueixen fent bé tot i les dificultats que ha generat haver-ho de fer virtualment. Els professors que ensenyen la llengua i la literatura catalana al món ens han fet de mestres. Ells han estat el nostre aprenentatge.

La Xarxa Llull és el moll de l’ós de la institució.
Així és. Més enllà de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana, el repte és donar continuïtat a aquells que volen seguir l’aprenentatge en català. Així, juntament amb l’equip de Llengua i Universitats, impulsarem la possibilitat de fer doctorats de catalanística a l’estranger. És important aprendre la llengua, però molt més tenir-hi continuïtat.

A la Xarxa Llull no només s’hi apleguen aquells qui difonen l’aprenentatge de la llengua catalana.
Un dels grans reptes que tenim fixats és disposar d’una Xarxa Llull en totes les disciplines: traductors, intèrprets, ballarins, músics. Volem arribar a tot arreu, per això hem posat en marxa diferents iniciatives com Catalan Culture o el Paperllull, amb una clara intenció de fer arribar el català al món aprofitant la diversitat lingüística i, al mateix temps, del món a Catalunya. En aquest sentit, el projecte Faberllull n’és el millor exemple. Va començar a Olot, després a Andorra i Palma, i volem ampliar-lo a València i París.

“A banda de la missió internacional, el gran repte per aquest 2021 és que la Generalitat Valenciana entri en la governança de l’Institut Ramon Llull”

Quina és la mirada que té el pla d’actuació de l’IRL en aquest 2021?
L’IRL posa en el centre la cultura artística en català i té una clara vocació exterior. Però inclou un vector necessari i ara determinant que és l’àmbit digital, que estructura les activitats de forma transversal aprofitant les fortaleses que les uneixen i incorporant vectors com la recerca, el coneixement o les estades a residències. Així, els reptes responen a una voluntat del Llull de dotar-nos d’un programa coherent, ordenat i sostenible adaptat a un seguit de conjuntures nacionals i internacionals que fan que necessitem més que mai projecte i actuació programada. Tot plegat amb la voluntat de crear nous espais d’actuació, noves eines per al sector i estructures que ens permetin transformar conceptes i fer viables la nostra missió. A banda de la missió internacional, el gran repte per aquest 2021 és que la Generalitat Valenciana entri en la governança de l’Institut Ramon Llull.

El 2022 serà l’any del 20è aniversari del Llull. Una de les dates assenyalades en vermell és la presència de la llengua i la literatura catalanes com a convidades a la London Book Fair.
Sí, fa temps que hi estem treballant, perquè serà el moment de visualitzar el moment dolç que viu la traducció catalana a l’anglès. La London Book Fair 2022 serà un punt d’inflexió per a la traducció en català en el món anglosaxó. De la mateixa manera que ho van ser Frankfurt 2007, Bolonya 2017 o Buenos Aires 2019. Però hi ha altres projectes previstos el 2022, com ara una gran exposició al Pompidou de París, on l’any passat arquitectes catalans ja van poder fer el seu primer tastet.

Foto: Noemí Elías

Acabes de publicar un llibre. Atreveix-te a fer les coses a la teva manera és un manual de lideratge femení?
Defujo de la paraula manual. Fa més de 20 anys que dirigeixo equips en diversos àmbits i en aquest llibre intento compartir tot l’aprenentatge i com ho faig jo. És un llibre que pugui inspirar altres persones i convida tothom a trobar la seva manera. Vol ser una crida a aquells que ocupen llocs de responsabilitat perquè reivindiquin la seva manera de ser.

Quin paper juguen la racionalitat i les emocions a l’hora de dirigir?
La clau per dirigir un grup és entendre que la racionalitat i les emocions són un tot. Per a molts homes entendre-ho així també és alliberador. Ser fred, distant i autoritari és allò oposat a l’equip i a la creativitat. Ni s’ha de dirigir mai des de les emocions ni des de la racionalitat, cal trobar l’equilibri. I fer-ho des del silenci, perquè són en aquests espais on es prenen les grans decisions.

En el relat hi ha un altre factor rellevant: la por.
La por és molt present en tot. Limita moltes empreses i institucions. Quan arribes a la direcció és habitual rebre missatges com ara “això sempre s’ha fet així, no podràs canviar res”. És un clar exemple de la por. Dirigir consisteix també a sacsejar les coses. I és més, has de ser conscient que en els llocs de direcció no t’hi pots eternitzar. La teva direcció ha de tenir una data de caducitat, entre 6 i 9 anys. I ha de ser així pel teu bé i el de la institució. Fer-ho allibera tothom. Perquè els projectes són col·lectius i no pas exclusius de la persona qui els dirigeix.

“La clau per dirigir un grup és entendre que la racionalitat i les emocions són un tot. Per a molts homes entendre-ho així també és alliberador”

En el llibre assegures que “la revolució és ser generosa”.
Una directora ha d’entendre que tot allò que fa no li pertany, sinó que pertany a totes les persones que participen en el projecte. Allò rellevant és que des de la posició de responsabilitat fem créixer a tots aquells que ens acompanyen, els potenciem i els siguem generosos. És des d’aquest valor que els projectes tiren endavant amb més força.

Reivindiques el fet de dedicar temps.
És així. L’únic que tenim com a persones és temps. Quan algú em diu que no té temps li dic que s’aturi, que faci un vol i que torni amb energia. Ningú ho hauria de dir, i molt menys aquells que tenim responsabilitats de direcció. Perquè cal tenir temps per prendre decisions. I això només es fa tenint temps.

Què has recollit dels lectors?
Em fa molt feliç que el llibre sigui útil i que connecti amb la gent. També observo homes i joves que connecten amb la forma alliberadora a l’hora de dirigir que reivindico en aquesta lectura.