Foto: Grup62
Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i com a escriptora ha estat la gran protagonista del darrer Sant Jordi. La seva novel·la Les nostres mares ha estat dels llibres més venuts a Catalunya en la categoria de ficció en català. Com a periodista, treballa a Televisió de Catalunya, on actualment és la sotscap d’informatius. Anteriorment va especialitzar-se en la informació cultural. Com a escriptora, ha publicat dues novel·les més: Argelagues (2016) i Ca la Wenling (2020). A Comunicació 21, Ruiz aborda la seva funció a TV3 com a formadora de la redacció d’informatius en perspectiva de gènere, en periodisme antiracista i antifeixista.
Imagino que aquest Sant Jordi no l’oblidaràs mai. Com va la ressaca emocional?
Encara ho estic paint, la veritat, aquests dies post-Sant Jordi sembla que són més llargs, que no s’acaben mai. Crec que fins que no passin unes setmanes encara portaré el ritme intern d’aquest últim més tan intens de presentacions i de voltar amunt i avall presentant el llibre.
Explica’ns els tres millors moments que vas viure durant el Sant Jordi.
El més inoblidable, quan en una parada de signatures se’m va acostar la neboda de la Maria Aurèlia Capmany i em va explicar que m’havia buscat per venir a compartir amb mi l’emoció del pregó de Sant Jordi que havia fet el dia abans al Saló de Cent de l’Ajuntament, que era dedicat a la genial Capmany.
El segon.
Compartir taulell de signatures amb el Pedro Almodóvar, tenia una cua que barrava el pas a tot vianant que volgués trepitjar aquell tram de passeig de Gràcia i la gent anava cridant “Pedro!”, imitant el famós crit de Penélope Cruz aquella nit dels Òscar.
I la tercera.
L’emoció de la Kimberly, la llibretera d’Ona Llibres a Pau Claris, que des del primer dia ha estat apostant per Les nostres mares i que va viure en directe com em comunicaven que el llibre havia quedat en primera posició; ens vam abraçar i es va posar a plorar de l’alegria.
Més enllà del reclam que té la novel·la com a Premi Sant Jordi, què té Les nostres mares per acabar sent el títol més triat?
És difícil tenir una resposta per a això, sobretot una mateixa. Jo diria que el boca-orella és essencial perquè un llibre corri, i que les llibreries són essencials perquè voli. En aquest cas, moltes llibreteres, com la Kimberly que abans esmentava, m’han comentat que aquest llibre l’estan venent molt de gust, perquè els ha agradat molt i el recomanen.
“A TV3 no és fàcil tenir una estratègia que satisfaci tothom, estem en un període de recerca constant”
Si no n’hi va haver prou amb Argelagues i Ca la Wenling, amb Les nostres mares ja t’has consolidat com a escriptora. Així i tot, amb quin barret et sents més tu mateixa, com a periodista o com escriptora?
Sobretot, com a periodista d’ofici. El periodisme és un ofici molt germà del d’escriptora, i a mi segurament m’ha servit per després poder escriure. Ser periodista també és ser escriptora, però el primer ofici és escriptora. Jo mai havia pensat a ser escriptora, però va sorgir així.
Com?
Amb aquella cinta de casset que tenia a casa i que hi contenia una entrevista que vaig fer a la meva besàvia quan començava la carrera. Quan jo tenia 17 anys, vaig decidir transcriure aquella entrevista per evitar que es fes malbé. Al cap de molts anys, aquella transcripció va acabar convertint-se en la llavor de la meva primera novel·la (Argelagues).
Més enllà de les cròniques culturals que has regalat a l’audiència de Televisió de Catalunya, quan se’t desperta el cuquet per escriure una novel·la?
Jo deia que escriuria la història de la meva besàvia quan em jubilés, però ho vaig fer als 33 anys! [riu] I ho vaig fer perquè la seva vida era paradoxalment diferent de la nostra. Quan vaig començar, em vaig adonar que em faltaven moltes respostes, perquè no havia fet prou preguntes quan tenia 17 anys, i després va venir molta recerca. Així i tot, no pensava que allò acabaria tenint format de novel·la.
I com va anar creixent aquella primera experiència davant d’un text com a escriptora?
Li vaig donar forma de crònica, però amb una reescriptura, de sobte em vaig atrevir a què sortís una narradora en un paràgraf i vaig anar tibant, fent prova i error i reescrivint-la, i va sortir Argelagues, que tenia forma de novel·la. Jo inicialment no pensava que acabaria escrivint una novel·la, mai havia pensat que el dia de Sant Jordi jo seria a l’altra banda, sempre l’havia viscut com a periodista.
Foto: Grup62
Quan escrius un llibre, tampoc deixes de ser periodista?
No, així i tot, ara amb la tercera novel·la m’he notat més ofici que mai per fer-la. I puc dir que l’entrenament periodístic i la recerca del rigor, l’impacte de la versemblança i la realitat que a mi m’exigeix el periodisme, l’aplico a les meves novel·les. El periodisme m’ajuda a ser rigorosa i a tenir els ingredients per a la ficció.
Ara ets una escriptora mediàtica, molt.
L’etiqueta de mediàtica és molt àmplia i determina personatges molt diferents. Entenc que l’espectador pugui veure diferències entre algú que és un cuiner i, de sobte, escriu un llibre, i algú que és periodista i que fa cròniques culturals. Penso que és una etiqueta que no és gaire fidel a les trajectòries dels autors, perquè pel fet d’haver sortit a la televisió no té per què tenir el mateix paper. Per contra, ser periodista cultural i després acabar en l’escriptura és una cosa que passa i que ha passat en el món anglosaxó, és molt natural i l’etiqueta mediàtica et pot jugar a favor o en contra. En canvi, si es miren les trajectòries, la gent es pot orientar sobre què ha fet cadascú.
Passem al teu vessant més periodístic. En els darrers anys has perdut visibilitat per a l’espectador, ja que després d’exercir de redactora en cap ara ho fas com a sotscap d’informatius de Televisió de Catalunya. Enyores fer cròniques a peu de teatre?
Em va costar molt, fins al punt que, quan anava al teatre pel meu compte, mentalment encara pensava com havia de fer la crònica [riu]. La feina d’ara és molt intensa, és molt compromesa i em sento que estic tornant tot el que aquesta casa ha dipositat en mi: una confiança i l’oportunitat de gaudir de l’ofici de periodista. Per més que algun dia tindria la temptació de tornar a fer les cròniques, ara estic en una altra etapa professional. A més, la feina creativa la trobaria a faltar si no pogués escriure, però fent-ho com a escriptora me’n trec el cuquet.
“Que la ‘Corpo’ la lideri una dona és extraordinari i engrescador, i simbòlicament diu moltes coses”
Perquè l’audiència conegui millor el que fas actualment a TV3, quina és la teva funció dins el departament d’informatius?
Quan ets cap, la teva feina queda diluïda, però des que vaig entrar com a sotscap, vaig convertir-me en la formadora de la redacció en perspectiva de gènere, en periodisme antiracista i antifeixista. Soc la responsable d’aquesta millora constant de la qualitat periodística en el nostre llenguatge, tant d’imatge com de lèxic. I des de fa cinc anys l’he colat a tota la redacció i en molts companys i companyes.
És una temàtica molt visible en els continguts dels informatius.
Sí, és que ho ha de ser, no podem abaixar la guàrdia. Abans, però, no fèiem aquestes formacions ni teníem l’alerta que havíem de tenir, un plus de qualitat periodística en aquests àmbits tan importants. Nosaltres som els primers a qui la nostra redacció ens demana formació constant, més rigor i més qualitat que com a servei públic hem d’oferir. Jo soc la responsable dels continguts editorials.
Què vol dir que TV3 tingui el lideratge absolut en els informatius?
Vol dir que no ho fem tan malament com de vegades ens diuen, que ho hem de seguir fent bé i millor cada dia perquè la gent hi confiï. Aquesta confiança és un tresor que la gent ens diposita i no la podem decebre. Per això ens hi hem d’escarrassar encara més cada dia.
Foto: Grup62
Més enllà dels Telenotícies, la cultura hauria de tenir més pes en la programació de TV3?
S’estan buscant maneres de fer arribar la cultura, hi ha hagut molts programes que tenen un rèdit d’espectadors molt baix. És molt fàcil dir que volem més programes de cultura, però és més difícil que l’audiència respongui. No és fàcil tenir una estratègia que satisfaci tothom, estem en un període de recerca constant. La voluntat és que hi hagi informació cultural al llarg de la programació.
Quan veus que TV3 sempre està en el punt de mira de tot, què vol dir?
Vol dir que és molt important i que és un servei públic essencial del nostre país. Per tant, vol dir que hem de treballar incansablement per fer les coses millor cada dia.
Pel fet ser una eina cabdal del país, els professionals de TV3 ho viviu amb una pressió afegida?
És una pressió incorporada des del primer dia. Tenim molt clar que és un servei públic essencial, sobretot per la llengua. Sempre treballem amb aquest mandat: rigor i seriositat. Això t’ho garanteixo, tot i que tampoc en fem propaganda.
En una entrevista a Comunicació 21, la periodista Peté Soler va assegurar que “TV3 ha de competir amb la BBC i no amb les autonòmiques de l’Estat”. Ho comparteixes?
TV3 sempre ha mirat més la BBC, és el nostre referent televisiu per excel·lència. Sense menystenir ningú, les televisions autonòmiques de l’Estat, amb qui compartim la xarxa FORTA, no tenen el potencial que tenim nosaltres.
“Soc la responsable de la millora constant de la qualitat periodística en el nostre llenguatge, tant d’imatge com de lèxic”
Què ha de suposar aquesta nova plataforma audiovisual que s’ha d’implantar en el proper any i mig?
A nosaltres ens engresca moltíssim! Que tinguem aquesta nova pota digital tan potent ha de suposar que fem el salt al món que ara compta. Tenint aquesta potència de la marca TV3 i Catalunya Ràdio podrem fer el salt cap a això del qual tots en som consumidors, i portar el català aquí és essencial. Serà importantíssim i ho farem bé. Amb aquesta plataforma es demostrarà que amb aquests 40 anys de TV3 no només mirem enrere, sinó que mirem endavant.
Que hi hagi una dona al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és positiu?
És extraordinari i engrescador, i simbòlicament diu moltes coses. Que una dona potent i jove sigui la que ens dirigeix a nosaltres ens dona un incentiu brutal.
Ets una dona amb molt potencial. Si algun dia et plantegessin la proposta de ser directora de TV3, l’acceptaries?
Crec que no tinc el perfil.
Per què?
Per dirigir TV3 has de tenir més coneixements del mitjà. Jo soc molt periodista i em faltarien molts coneixements estratègics del mitjà com per poder assumir un vaixell tan gros.
