El tècnic Pep Adell i els locutors Amadeu Carbó i Jesús Ventura.

Fes Ta Festa va celebrar el 5 d’octubre el mig miler de programes de la segona etapa. Una xifra que coincideix amb el 30è aniversari de la creació del programa, emès entre 1989 i 2009 a Ràdio 4. Hem volgut aprofitar aquestes efemèrides per mantenir una agradable conversa amb Jesús Ventura, Amadeu Carbó i Pep Adell, locutors i tècnic del programa.

Ja fa més de 30 anys que s’emet el Fes Ta Festa. Com van ser els inicis?
Jesús Ventura: El títol es deu a l’Enric Frigola. Va ser ell qui ens va proposar aquest nom en el moment que presentem el projecte de fer un programa sobre cultura popular i tradicional. A la gent que conformàvem l’equip que vam iniciar les emissions ens va semblar molt oportú. En aquell moment, any 1989, vam ser força pioners. No es feien programes sobre festes i tradicions. Recordo que no hi havia gaire costum de parlar sobre aquest àmbit. Sovint portàvem artistes famosos, els hi preguntàvem la seva opinió sobre les sardanes o els gegants, i ens miraven amb cara d’estupefacció.
Amadeu Carbó: Un exemple d’aquest caràcter pioner són les cròniques castelleres, que llavors no feia ningú. En Carles Esteve va començar a fer-ne l’any 1989, i 30 anys més tard la seva secció encara perdura. De fet, és una de les persones més enteses en castells de Catalunya.

Ara celebreu el 500 programa de l’edició per internet. M’imagino que va ser un moment crític.
AC: Va ser un punt d’inflexió. Quan Ràdio 4 ens va comunicar que no renovaria el programa va ser una decisió difícil d’acceptar. En Jesús tenia clar que volia seguir fent ràdio, però no sabíem com. Finalment, ens vam llençar a la piscina i vam començar a emetre podcasts. Era l’any 2009 i gairebé ningú emetia per internet. Una altra vegada vam tornar a ser dels primers. De fet, actualment som l’experiència de podcast més veterana que hi ha actualment a l’Estat.
Pep Adell: Tampoc s’entenen els motius pels quals no renovessin el Fes Ta Festa. L’equip directiu que llavors liderava l’emissora va al·legar que calia fomentar la música catalana, i partint d’aquesta base, s’havia de prescindir del Fes Ta Festa. Qui ho entengui, que ens ho expliqui…
JV: La sardana deu ser una dansa hongaresa, potser. Van fer-nos fora de Ràdio 4 quan ens faltava una setmana o quinze dies per celebrar el 20è aniversari en antena, cosa que demostra la poca sensibilitat que va tenir l’emissora en aquell moment. A més, es va donar la circumstància que el cap de programes que va prendre la decisió va ser acomiadat molt poc temps després.

Emetre podcasts també us ofereix la possibilitat de cedir gratuïtament tots els vostres continguts a les xarxes locals.
JV: Cada vegada són més les emissores que emeten el Fes Ta Festa. Malauradament, no disposem de prou temps per a buscar-ne de noves. Humilment, crec que és una proposta molt interessant per a elles. No només poden disposar de l’últim programa que hem emès, sinó també de l’històric de seccions. Pensa que tenim un fons acumulat de més de 1.000 entrades. L’única cosa que demanem és que citin el programa. El nostre objectiu és arribar a totes les comarques de Catalunya.

Més enllà de donar-vos la possibilitat de produir autònomament, creieu que internet ha canviat la manera com comuniqueu? Ara la informació sobre les festes és molt més accessible per a tothom.
AC: Al meu entendre, el gran valor afegit del Fes Ta Festa són les seccions. Oferim píndoles intemporals d’aspectes concrets de cultura popular: música tradicional, refranys, històries de gegants, recentment hem creat una secció anomenada La devocioteca… Informació molt concreta i valuosa. Anteriorment, bona part dels minuts els dedicàvem a fer d’agenda cultural. El gran salt de qualitat va ser aconseguir aprofundir en les temàtiques.
JV: També és veritat que, ja des dels inicis, ens vam allunyar dels estàndards dels programes sardanistes, que es basen amb alternar l’explicació d’una peça i la seva reproducció. A Ràdio 4 ja ens vam atrevir a explorar formats molt trencadors, com ara La pedra del follet, una espècie de culebrot antropològic de ficció que va comptar amb la col·laboració d’en Jan Grau, el Pep i l’Amadeu. Va ser una aventura preciosa.

Els col·lectius de cultura popular estan formats per activistes. Creieu que això limita la capacitat de fer crítiques lliures, que destaquin els elements positius però també els negatius, dels actes que s’organitzen?
JV: Vam crear un personatge, anomenat professor Udell, que sovint trepitjava petits ulls de poll. Més d’una vegada, algunes personalitats de la cultura popular m’havien convidat a dinars per queixar-se d’aquestes crítiques. Personalment, crec que aquestes coses s’han de poder dir. Fer-ho és un símptoma de normalitat.
AC: Hi ha un indicador molt evident. Els programes on critiquem algun assumpte són els més evitats. La gent de la cultura popular se’ls envia i comenta per saber què hem dit. Dit això, m’agradaria ressaltar que nosaltres fem crítica des de l’associacionisme de base. De fet, des que vam deixar d’emetre per Ràdio 4, som una ràdio associativa. Ara ja no la transmetem rere personatges, sinó directament.
PA: Sovint em pregunten si han estat massa durs en els comentaris, però a mi gairebé sempre em sembla bé el que expressen.

Parlàveu del salt de qualitat que ha suposat la programació de seccions pel programa. M’imagino que coordinar tot aquest equip humà, des d’un programa de caràcter amateur, no deu ser gens senzill.
PA: Moltes seccions es programen amb un any d’antelació. Res és espontani. La planificació és vital.
AC: Tots els col·laboradors, com nosaltres, fan les seccions desinteressadament. Això significa que cal fer una gran feina de previsió per tal de poder acumular un gruix important de seccions per poder emetre aquesta setmana. Hem tractat molts temes, però encara queden àmbits per tractar, com ara la cuina tradicional, el món de foc o el de les campanes, on ens endinsarem pròximament. Estem molt orgullosos, a més, de poder comptar amb els màxims especialitzats de les matèries que tractem.

Vivim en un món que cada vegada dona més importància a la imatge. Us imagineu emetent programes en altres canals, com YouTube o la televisió?
AC: Personalment, he fet algunes incursions en la televisió. Al meu entendre, no es tracta únicament que hi hagi un programa sobre cultura popular, sinó que aquesta tingui una presència continuada en el conjunt de la graella. D’altra banda, crec que hem de fer una reflexió de fons. És veritat que els col·lectius de cultura popular tenim problemes per accedir als programes d’àmbit generalista. Dit això, també hem de ser conscients que els programes que s’adrecen al gran públic cada vegada són més frívols. Els temes hi són tractats de manera molt superficial, i crec que els col·lectius de cultura popular no estem disposats a caure en aquesta frivolitat. Lamentablement, el contingut del televisiu té un nivell molt baix.
JV: Per a nosaltres, el Fes Ta Festa és una afició. Ho fem com a complement a la nostra vida associativa, que és molt intensa. Per la meva experiència com a col·laborador musical en programes televisius, penso que fer el pas a YouTube o a la televisió ens exigiria molta més dedicació. Hauríem de crear un equip molt més nombrós. El programa deixaria de ser un entreteniment, i probablement perdríem la llibertat que gaudim ara mateix per fer moltes més activitats.
AC: La televisió ens obligaria a baixar el nivell de profunditat. A tall d’exemple, podem explicar que nosaltres ja no fem entrevistes al programa. Vam arribar a la conclusió que, si no podíem dedicar 15 minuts a l’entrevistat, era millor no fer-ne per no faltar-li al respecte. Per això preferim adreçar els nostres oients als webs on poden aprofundir més dels temes que tractem.

Fa dos anys, quan l’ENS us va lliurar el Premi al Mitjà de Comunicació de l’Associacionisme Cultural Català, vau fer l’amenaça que “ningú aturaria el Fes Ta Festa”. Després de 30 anys, seguiu amb energies per difondre cultura popular?
JV: Que ningú ho dubti! Seguim tenint molta il·lusió per seguir difonent cultura popular! Només demanaria que les entitats ens enviïn les notes de premsa amb més antelació per tal de poder preparar millor els programes.
AC: Fer ràdio és una gran experiència, i si a més pots fer un programa parlant sobre allò que més t’agrada, llavors ja és fantàstic!

Text: Guillem Carreras / Ens de Comunicació / AMIC