Les clowns Oxigena i Botiquina durant una de les seves visites a l’Hospital de Granollers.

Hi ha medecines que no es compren a la farmàcia però que ajuden a superar una malaltia, com el fet de somriure davant les adversitats. Els clowns de Pallapupas són uns grans abanderats d’aquesta filosofia i la transmeten des de fa anys als nens i nenes dels hospitals de tot Catalunya.

Aquest servei va arribar el passat juliol a l’Hospital de Granollers amb un èxit rotund entre els pacients i els professionals sanitaris. Així ho asseguren a Línia Vallès les artistes de Pallapupas Núria Valerio i Emma Bassas, dues clowns que passegen la seva espontaneïtat i el seu sentit de l’humor cada dimecres pel centre sanitari de la capital vallesana. “Ens basem en la improvisació, és un sistema complicat però també molt efectiu perquè et centres en les necessitats que presenta cada nen o nena”, explica Valerio.

La clown concreta que el seu objectiu és “acompanyar els pacients en processos dolorosos com l’estona abans d’entrar a quiròfan o en el moment de fer una cura”. En aquest sentit, Bassas afegeix que, tot i no ser terapeutes, la seva intervenció aconsegueix que “el pas per l’hospital no sigui traumàtic per al nen o la nena i, per altra banda, la família es desestressa i el personal sanitari pot treballar millor”.

Després de conèixer la teoria que s’amaga darrere de Pallapupas, toca passar a la pràctica. En un moment, Bassas es converteix en Botiquina i Valerio en Oxigena, dues clowns amb personalitats diferents però compenetrades a la perfecció. “Jo soc cantant, model i ballarina, com la Beyoncé”, exclama l’Oxigena deixant clar quina de les dues és la més atrevida i espavilada.

Després de decidir el tema general sobre el qual basaran les seves actuacions al llarg del dia, les dues artistes es posen el nas de pallasso i comencen la seva ruta pel centre sanitari. La primera parada és l’Hospital de Dia, però després continuaran per la sala d’espera dels quiròfans i acabaran a la planta d’ingressos hospitalaris. Pel camí, una infermera les atura per comentar que hi ha una nena molt nerviosa perquè està a punt d’entrar a quiròfan.

I com si fossin unes superheroïnes, no dubten ni un moment d’anar al seu rescat. L’Oxigena saluda la pacient amb el seu particular carisma i li demana un rotlle de paper higiènic i una mica de celo. El motiu? Vol construir una barrera a la porta de la seva habitació per evitar que ningú pugui passar.

En un moment, les dues clowns estan fent la seva particular fortalesa de paper amb l’ajuda de la mare de la pacient i d’una altra nena que passa per davant de l’habitació. Tot i que la barrera no resulta ser massa resistent i la Botiquina fa esclatar les primeres rialles mentre intenta passar sense èxit d’un costat a l’altre de l’habitació, l’objectiu principal està més que assolit: la nena no s’en recorda que ha d’anar a quiròfan.

Aquesta és només una de les tantes aventures que inventen la Botiquina i l’Oxigena durant la jornada. Després de quatre hores canviant cares llargues per somriures i avorriment per jocs, arriba l’hora de penjar el nas de pallasso i tornar a ser l’Emma i la Núria, dues clowns que confessen estar enamorades de la seva feina. “De vegades penso que m’emporto més jo que ells, perquè fer riure a persones que estan en entorns d’angoixa, nervis i mort et fa valorar més la vida”, conclou Valerio.