Davant la manca de tractaments efectius per contrarestar el deteriorament cognitiu, la música de fons s’ha proposat tradicionalment com una alternativa terapèutica candidata a millorar les tasques de memòria. El seu efecte fa temps que està sota discussió, però ara s’ha vist que aquesta relació pot estar condicionada per nous paràmetres interindividuals i, per tant, pot ser més complexa del que es preveia. Ho indica una recerca liderada per Marco Calabria, investigador del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ja planteja nous experiments.
Els primers resultats de l’estudi Efecto Mozart y memoria en pacientes con deterioro cognitivo (MEM-COG), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, apunten que escoltar música clàssica de fons mentre es fan exercicis de memòria no millora ni tampoc empitjora el nivell d’aprenentatge de les persones amb deteriorament cognitiu lleu (DCL). En canvi, també s’ha vist que escoltar una música més activadora sí que podria tenir un efecte positiu en persones que estiguin acostumades a utilitzar la música com a regulador emocional en el seu dia a dia, fet que obre la possibilitat a noves hipòtesis i recerques.
L’estudi, publicat en obert a Journal of Alzheimer’s Disease, s’ha fet amb pacients de la Unitat de Neuropsicologia de l’Hospital de Sant Pau i ha comptat amb la col·laboració d’investigadors d’aquest hospital barceloní, de la Concordia University del Canadà i de l’Institut d’Investigació Sanitària Gregorio Marañón de Madrid.
No hi ha un efecte universal
“No hem trobat una repercussió general sobre l’efecte de la música en el sentit que afavoreixi o perjudiqui l’aprenentatge en casos de DCL, però sí que hem vist que això estaria modulat de manera individual. Si les persones utilitzen habitualment la música com a regulador emocional en la seva vida diària, per exemple, per estar més tranquil·les o perquè els faci companyia, serà més fàcil que puguin aconseguir un nou benefici de la música quan hagin de fer nous aprenentatges”, explica Marco Calabria, doctor en Psicobiologia.
L’estudi s’ha fet amb persones amb deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic; és a dir, que tenen problemes de memòria per efecte d’un principi de neurodegeneració que és més específic en les parts del cervell on es treballen aspectes d’aprenentatge i memòria. Els experiments consistien a observar 24 fotografies de cares humanes amb la instrucció de memoritzar-les i, deu minuts després, revisar una nova sèrie d’imatges amb les 24 anteriors i 24 de noves per mirar d’identificar les que ja s’havien vist abans.
Una tria clàssica
La primera prova es va fer escoltant música clàssica en la fase de consolidació de la informació, però no en la de recuperació, mentre que en el segon exercici es va repetir amb l’estímul auditiu en totes dues. Pel que fa als resultats, però, no es van trobar diferències significatives.
En aquests exercicis s’utilitza música clàssica perquè “és un tipus de música que es caracteritza per ser entre relaxant i activadora i ha demostrat ser la més efectiva per potenciar la memòria”. D’altra banda, el fet que no tingui lletra permet reduir la interferència que pot produir la informació verbal sobre el contingut que els participants han d’aprendre en la tasca de memòria.
Un raig de llum
Amb tot, l’equip de Calabria va voler fer un tercer experiment amb una música popular que fos considerada més activadora que no pas relaxant i, després d’un estudi previ, es va triar una versió instrumental d’Un rayo de sol, de Los Diablos. I va ser en aquest experiment en què els resultats van suggerir que “l’ús de la música com a estratègia per a la regulació de l’estat d’ànim s’associa amb un millor rendiment de la memòria”, d’acord amb l’investigador de la UOC.
La recerca continua
Aquesta troballa obre la porta a més investigacions per continuar explorant el paper de les preferències i actituds interindividuals cap a la música en pacients amb DCL. El grup té previst continuar amb el projecte fins a finals del 2024.
Durant aquest temps s’investigarà si la música de fons podria ser més útil en altres dominis cognitius, per exemple, en l’atenció i la concentració en malalts amb Parkinson. A part, s’utilitzarà durant els experiments un nou equipament d’espectroscòpia amb infrarojos habilitat dins el Neuro Lab, un dels nous laboratoris de la UOC inaugurats recentment, que permetrà veure l’activació en el terreny cerebral mentre es fan processos cognitius. Això ajudarà a determinar si, independentment del nivell de resposta a la música, hi ha o no alteracions de la modulació cerebral, en quines zones, i si depèn del tipus de persona estudiada.
Tot plegat ajudaria a trobar algun tipus de marcador per determinar les persones més candidates a beneficiar-se de la música en tasques cognitives. “Com més sapiguem de quina manera la música de fons dona forma als processos cognitius, millor podrem utilitzar-la com a eina terapèutica en l’estimulació cognitiva”, conclou Calabria, expert en l’estudi dels processos cognitius i professor del màster universitari de Neuropsicologia de la UOC.
Article publicat a UOC News.
