Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) és promotor cultural i empresari editorial al capdavant de Tres i Quatre. També presideix Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’entitat que abandera la defensa de la llengua catalana a territori valencià. Parla amb optimisme sobre l’ús social del català a València i admet les dificultats per les quals passa el sector editorial arreu.
Com està l’ús social del català a València?
T’explico una anècdota i ho entendràs. Vaig entrar a la universitat el 1959. Quan vaig entrar, ningú parlava català. Tots eren de parla catalana, però entre ells parlaven en castellà. El català s’havia acabat. Era una llengua de plebeus. Només tres o quatre la parlaven. Avui, el català és obligatori a l’ensenyament. Nosaltres mai havíem tingut ni una sola escola en català des d’Almansa. En aquest moment és obligatori a totes les escoles. En moltes hi ha immersió lingüística total. Per una banda, doncs, el català ha millorat. És la llengua oficial de les universitats, amb un percentatge elevat d’ensenyament en català, i no en posen més perquè no hi ha més professors. El món de l’ensenyament, per tant, ha experimentat un avanç espectacular. I fins i tot el món de la comunicació. Pujol va aconseguir que Zaplana posés un nou canal monolingüe en català, Punt 2. I l’altre, Canal 9, que és només un 50%, és un català fabrià, tant o més que TV3. És poc però s’ha guanyat. S’ha guanyat per tant en escola i ensenyament, i per tant s’ha guanyat en ús social. Avui el català no és cap llengua que li faci a ningú vergonya, tot el contrari. Veus nens a València que amb els pares tornen a parlar com els avis del tio Canya. La gent que parla català ja el parla en públic sense cap problema. Abans s’amagaven. Tu podies aconseguir que un senyor de València parlés en català a la tercera o quarta d’insistir. Ara, tot i que la llengua d’entrada de relació és el castellà, el català surt immediatament. El català ha guanyat molt, té els perills que tenim a tot arreu, però allí [al País Valencià] més perquè no tenim un govern que doni suport. Tots els consellers són de parla catalana, però normalment utilitzen el castellà. En tot cas, l’avanç és espectacular. Sí que hi ha zones d’Alacant amb perill per la presència de gent vinguda de fora, però pots viure en català perfectament. El català l’entén tothom. Ha millorat, tenim literatura, escoles, universitats. Té prou gruix per resistir.
I el sector editorial? Com està l’edició de llibres en català?
Per l’edició de llibres en català és molt important la política institucional. La Generalitat no s’ha distingit per donar suport al llibre en català. Diu que fa el 50%, que ajuda tant al llibre en català com al llibre en castellà. Com si el llibre en castellà no tingués prou suports. En aquest moment, els editors aguantem, però tenim problemes molt seriosos. Els editors tenen problemes a tot arreu. Però com amb tot, allà [al País Valencià] sempre una mica pitjor.
El sector del llibre passa un moment difícil. Cap a on evolucionarà amb la irrupció del llibre digital?
Ens hem de posar en aquest món. De fet, Tres i Quatre ja començarem amb el llibre digital, perquè no pots estar a fora. Hi ha grans concentracions editorials, les petites són molt útils i importants, aposten per coses que habitualment no aposta el senyor Lara. Fa que tinguem problemes de molta dificultat. Sóc partidari de no estar en grans concentracions, però aquí hi estem. Sobretot després de la caiguda de l’Arc de Berà encara més. Tots han anat a la distribuïdora Àgora. Des de l’IEC fins a tothom està a l’Àgora. I per tant també ha estat un cop molt greu pel llibre en català la caiguda de l’Arc de Berà. Tot es complica sense una distribuïdora que cuidi els teus llibres. A més, la distribució ara va a les grans superfícies i difícilment tracten bé a les llibreries dels barris i dels pobles. És un moment de canvi, i complicat. I tot això, allà [al País Valencià], una mica més.
Un missatge d’esperança?
Jo sempre dic una cosa. Més vam perdre l’11 de setembre, i encara estem aquí. Esperança és treballar, i fer una massa crítica suficient per resistir totes aquestes barbaritats i donar suport al que estigui funcionant.
