Més temps a casa comporta més hores davant pantalles. Els videojocs i les plataformes de vídeo per encàrrec (video on demand) se situen com els grans reis de l’entreteniment. “La situació de confinament s’està traduint en un augment important de les hores que estem connectats a les pantalles, i les plataformes de reproducció en continu n’han estat les grans beneficiades”, afirma Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. La plataforma de vídeo per encàrrec Netflix va caure dissabte 14 de març, coincidint amb l’entrega de la nova temporada d’Élite, a causa de l’alta demanda. “És una manera d’evitar pensar tota l’estona en la incertesa de la crisi en què ens trobem i en les derives que per a alguns pot prendre: hipocondria, angoixa excessiva o els conflictes latents en l’àmbit familiar”, explica José Ramon Ubieto, psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
De fet, segons Kantar Media, el consum televisiu també ha augmentat aquests dies i l’ànsia d’informar-se ha fet que el consum mitjà del cap de setmana hagi crescut un 42% respecte de l’anterior. S’ha registrat una mitjana de 5 hores i 35 minuts de consum de televisió per persona, xifres a les quals no es va arribar en tot l’any 2019. “El coronavirus monopolitza gran part del contingut a les cadenes, fet que ha impulsat rècords històrics, però la reproducció en continu s’ha tornat en gran manera l’epicentre de l’entreteniment de la llar”, explica Neira.
La Covid-19 empeny la reproducció en continu i les pel·lícules sobre epidèmies ens ajuden
“Encara que és d’hora per saber si plataformes com Netflix han capitalitzat el confinament en nombre de subscriptors, queda clar que la intensificació de les hores de consum enforteixen la confiança dels inversors”, reconeix Neira. De fet, la setmana passada el repunt de Netflix a la borsa va provocar una pujada de les accions de més d’un 5%, la qual cosa va portar la plataforma a tancar amb 364,13 dòlars, molt per sobre dels registres que havia assolit els mesos anteriors. Tot i això, aquesta crisi també afectarà les butxaques dels subscriptors i podria causar que molts vegin aquestes plataformes com un luxe. “Tot i que es preveu aquesta possibilitat, de moment la quarantena està beneficiant aquesta mena de plataformes”, afirma Neira. “La fidelització que estan aconseguint gràcies a l’augment exponencial del nombre d’hores és més que evident”, afegeix.
Algunes plataformes adapten els seus continguts a l’actualitat amb sèries o documentals sobre virus i pandèmies, com ara Netflix o Filmin, que ha inclòs una nova categoria cinematogràfica anomenada Virals. “Les funcions psíquiques de les pel·lícules de desastres, incloses les que tracten d’epidèmies víriques, permeten fer familiar el que és estrany gràcies a la mediació que procura la ficció”, afirma Ubieto. “Aquesta mena d’entreteniment ens aporta beneficis, permet representar en la ficció el que a cadascú li resulta irrepresentable o complex i, d’aquesta manera, ho domestiquem i ho fem familiar”, afegeix. “En moments de limitacions, mantenir-se ocupat és un bon remei”, afirma el psicòleg.
Moltes plataformes han vist en el confinament l’aparador perfecte per impulsar la seva estratègia comercial. Movistar Lite, per exemple, ha ampliat el mes de subscripció gratuïta per la quarantena i, d’aquesta manera, ha posat els continguts en obert durant un mes de manera gratuïta. “Està alineat amb l’estratègia que han seguit diversos sectors de lleure digital. Obrir el contingut a tothom funciona de dues maneres: com a eina de fidelització dels que ja són clients i com a forma de descobriment per als qui no ho són”. Qui se suposa que ha de fer el seu gran desembarcament a l’Estat espanyol aquest mes de març és la nova plataforma Disney+, però, davant la crisi actual, és bon moment per a fer-ho? “Sens dubte”, afirma Neira, i afegeix que “fins i tot hi ha hagut peticions als comptes en xarxes socials perquè n’avancin el llançament; amb tants nens sense escola moltes famílies ho veuen com una taula de salvació”. Tanmateix, la plataforma va confirmar que manté la data de llançament per al 24 de març.
Videojocs d’exercicis que tripliquen el seu valor pel confinament
No solament el vídeo a la carta ha augmentat els seus consums. Segons la plataforma Movistar, la crisi de la Covid-19 ha disparat l’ús de dades per als videojocs, i entre les plataformes que es fan servir més hi ha PlayStation, Blizzard i Xbox. De fet, les pors pel coronavirus van provocar una cursa per aconseguir Ring Fit Adventure de Nintendo, un videojoc d’exercicis per fer a casa que al principi es venia per 80 dòlars, però que l’alta demanda i la crisi de fabricació han fet que s’esgoti en botigues i que el preu es dispari a gairebé 220 dòlars a eBay. “El confinament pot augmentar l’ús de videojocs d’exercicis, tant en població habitualment més sedentària com sobretot aquella de naturalesa més activa, doncs són una bona solució perquè permeten practicar activitat física intensa en un espai reduït”, afirma Sònia Pineda, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
“Després d’uns dies de confinament el cos necessita moure’s i sentir emocions que no es generen fàcilment de manera inactiva”, explica Pineda, que afegeix que “aquesta mena de recursos no solament aporta activació en l’àmbit físic, sinó que es generen canvis en l’àmbit cerebral: endorfines, dopamina, serotonina, adrenalina, testosterona –segons el tipus de videojoc– i hormones que provoquen sensacions de plaer, alegria, benestar i relaxació i que en moments com l’actual són imprescindibles”. A la Xina i el Japó ja són molts els pares que han vist en aquesta mena de videojocs d’exercicis una bona fórmula per entretenir els fills i que redueixin els alts nivells d’energia durant la quarantena, tal com recull el mitjà asiàtic Sora News24. No obstant això, davant d’una situació com l’actual, s’han d’imposar horaris per jugar? Per a Daniel Aranda, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, no hi ha cap barem d’hores de joc que sigui correcte o incorrecte, sinó que cada família ha de decidir el temps que consideri adequat segons quins siguin els seus valors.
Jugar en família i en línia, recursos per socialitzar davant l’aïllament
L’aïllament suposa un repte, però també una oportunitat per a, per exemple, jugar en família. “Compartir el joc en l’àmbit familiar pot ser molt interessant, perquè qui té les competències per jugar són els nens; per tant, es produeix un paper diferent en el qual els nens ensenyen els adults a jugar”, explica el professor. “Si hi ha adolescents a casa, la necessitat d’autonomia i de solitud provocarà el joc en solitari”, explica Aranda, també investigador del grup GAME de la UOC. La modalitat en línia es presenta com una finestra per a la socialització. “És una oportunitat per a interactuar i socialitzar amb els amics en un moment en què l’aïllament no ho permet”, conclou.
Núria Bigas Formatjé, periodista.
Article publicat a UOC News.
