Vinyet Panyella lliura l’informe anual del CoNCA a Josep Rull [foto: Eli Don / ACN].
Després d’entregar l’informe al President del Parlament, Josep Rull, en una compareixença davant els mitjans, el membre del plenari de CoNCA Salvador Casals ha explicat que el 2023 ha estat un any de “contrastos”. Si bé les dades mostren que durant els darrers anys s’han assolit uns bons registres pel que fa a la facturació o el nombre d’espectadors –sense acabar de recuperar del tot el múscul previ a la pandèmia– també ha deixat clar que el sector cultural s’enfronta a diversos problemes que no s’acaben de resoldre.
“Trobem rècords de recaptació en arts escèniques, però també companyies amb dificultats per trobar escenaris; celebrem aniversaris de gran rellevància en arts visuals, però tenim més d’una vintena de comarques sense cap equipament; el sector de la música va facturar més de 40 milions el 2022, però hi ha artistes que han de marxar del país per poder viure d’aquesta feina”, ha exemplificat, “diria que hi ha una gran ambivalència”.
Un altre dels reptes l’ha posat sobre la taula la presidenta de CoNCA, Vinyet Panyella, que s’ha referit al “desequilibri territorial”, posant l’accent en la necessitat d’un Pla d’equipaments culturals de Catalunya revisat, per saber “exactament” en quin punt es troba el país ara mateix. Altres temes que repassa el document són la irrupció de la intel·ligència artificial; l’impacte del turisme cultural en la societat catalana; la presència de les dones, o el repte de transformació de les biblioteques públiques.
També la situació de la llengua catalana, la qual l’òrgan defineix de “precària”, malgrat els esforços de les administracions i la societat civil. “Ho veiem al pati de l’escola, o també a les biblioteques, on només el 39% dels préstecs són en català”, ha lamentat Panyella, “això vol dir que la resta és en castellà o en altres llengües, i no és per l’oferta”. Per això, des de CoNCA insisteixen en la importància d’“impulsar” els acords del Pacte Nacional per la Llengua, però també incidir en què la política lingüística sigui transversal a tota la Generalitat, no només al Departament de Cultura.
Camí cap al 2% d’inversió pública en cultura
El document recorda que dotar d’un finançament suficient és una condició primordial de tot projecte estratègic i, en aquest sentit, subratlla que és “vital” avançar cap al 2% d’inversió pública en cultura. Tot i això, valora positivament l’augment de despesa que s’ha fet progressivament per part del conjunt de les administracions catalanes que, per exemple, el 2023 ha arribat fins a 1.388 milions d’euros, gairebé un 10% més que l’any anterior. Una quantitat que situa la despesa pública en cultura en 176 euros per habitant i any, 13 euros més que l’exercici anterior.
El 2023 a Catalunya hi havia 188.200 persones ocupades del sector cultural, un 5,1% de l’ocupació cultural sobre l’ocupació total. La despesa privada en oci i cultura, en aquest cas del 2022, es va situar en 4.813 milions, un 4,7% de la despesa total realitzada pels catalans. El mateix any, la balança comercial de les indústries culturals catalanes mostrava un saldo positiu de 220 milions. Les importacions van augmentar un 20% respecte a l’any anterior i les exportacions un 18%.
Arts escèniques: més ingressos amb menys representacions
En el camp de les arts escèniques, l’any 2022 els teatres de Catalunya van recaptar més de 80 milions d’euros, una xifra que supera els ingressos aconseguits els anys previs a la pandèmia amb un nombre de representacions i espectadors per sota de les dades del 2019. Mentre que el nombre d’espectacles presentats i de representacions de les companyies de circ s’ha incrementat i el de les companyies de teatre s’ha mantingut, en el cas de la dansa aquests indicadors han disminuït considerablement, i també s’ha reduït el nombre de companyies.
El nombre de treballadors de les companyies d’arts escèniques el 2022 s’ha reduït un 5% respecte al 2019, el d’espectacles presentats ho ha fet un 8% i el de representacions realitzades un 12% –en el cas de les que es realitzen fora de Catalunya, han caigut fins a un 37%–; malgrat tot, els caixets cobrats per aquestes companyies s’han incrementat un 20%.
Arts visuals, desigualtat territorial i disminució de galeries
L’any 2021 hi havia 121 galeries d’art a Catalunya, 13 menys que el 2019 i 64 menys que l’any 2009. La disminució del nombre d’aquests establiments té repercussió en el nombre d’exposicions programades, de visitants i, fins i tot, d’artistes exposats, que ha caigut un 30%. A més, la distribució territorial d’aquests establiments és molt desigual, ja que el 60% de les comarques no en tenen cap.
El Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya l’any 2020 va crear i organitzar la xarxa d’espais d’art públics existents a Catalunya. El nombre de visitants dels equipaments que conformen la xarxa encara es troba un 14% per sota dels que rebien l’any 2019.
Bons resultats pel que fa al cinema
Tot i que les xifres de l’exhibició cinematogràfica han millorat, encara són lluny de les assolides abans de la pandèmia. Mentre que el nombre de títols exhibits i el de pantalles actives són similars als del 2019, la xifra d’11,5 milions d’espectadors de l’any 2022 va suposar una pèrdua respecte a aquell any del 40% pel que fa als assistents i d’un 37% quant a la recaptació de les sales de cinema catalanes.
El cinema en català va millorar substancialment els seus resultats. La quota de pantalla en català –en versió original, doblada i de pel·lícules subtitulades–, que normalment se situa al voltant del 2%, es va incrementar fins al 5,2%, mentre que el nombre d’espectadors que van anar a veure pel·lícules en versió original va augmentar fins al 2,8%.
Plataformes i videojocs, amb xifres a l’alça
El nombre de persones abonades a una plataforma de continguts digitals de pagament s’ha incrementat un 84% entre el 2020 i el 2023. Actualment, el conjunt de plataformes digitals que ofereixen els seus serveis al territori català ha aconseguit superar els 13 milions de contractes.
D’altra banda, les empreses desenvolupadores de videojocs catalanes segueixen mostrant bones xifres. L’any 2022 la facturació de les 147 empreses actives amb seu a Catalunya va augmentar un 50% respecte de l’any anterior, fins a arribar als 709 milions d’euros. El nombre d’empleats d’aquestes empreses també es va incrementar un 37%, assolint la xifra de 4.619 treballadors.
El sector editorial català recupera múscul
L’any 2022 el sector editorial català va incrementar la facturació un 7,2% respecte de l’any anterior, i el nombre de títols editats i el d’exemplars va augmentar un 5,1% i un 3,7%, respectivament. Els títols publicats en català van suposar un 28% de tots els editats, el mateix percentatge dels darrers cinc anys.
Les 440 biblioteques del sistema públic de lectura català durant l’any 2022 van rebre 17,8 milions de visites i van realitzar 12,7 milions de préstecs presencials. Aquestes xifres consoliden l’increment iniciat l’any 2021, però en el cas de les visites encara queden lluny de les dades assolides abans de la pandèmia, quan les visites superaven els 25 milions. El préstec en català suposa el 39% del total.
Millora substancial dels indicadors en la música en viu
L’any 2022 va comportar una millora substancial dels indicadors d’activitat de la música en viu. Pel que fa a la música popular, es va superar el nombre de concerts i recaptació del 2019, però els 3,5 milions d’assistents van quedar un 6% per sota de la dada del 2019. Quant a la música clàssica, tot i la millora significativa respecte a l’any anterior, cal destacar que totes les xifres seguien per sota de les obtingudes l’any 2019, especialment la d’assistents, ja que l’any 2022 es va registrar la meitat d’assistents que abans de la pandèmia.
Durant el mateix any, les dades de la indústria discogràfica han millorat gràcies a les vendes digitals, les quals suposen ja el 71% del total dels ingressos d’aquesta indústria. També la gestió de drets d’autor ha superat els ingressos de la venda del suport físic.
Museus: 17 milions de visitants el 2022
Els museus i les col·leccions de Catalunya van rebre l’any 2022 un total de 17 milions de visitants. Aquesta xifra, tot i que suposa un increment del 118 % respecte de les dades de l’any anterior, només representa un 70% dels visitants del 2019. El nombre de participants a les activitats realitzades també va augmentar, però continuava representant el 75% dels que van assistir-hi just l’any abans del confinament.
El nombre de visitants dels monuments catalans va augmentar el 2022 un 65% respecte de l’any anterior, però l’1,2 milions de visitants encara es trobava un 18% per sota de la xifra assolida l’any 2019. Finalment, el nombre d’usuaris i de documents consultats en els arxius catalans està augmentant en els darrers anys. L’any 2021 van utilitzar els serveis d’aquests equipaments 1,2 milions de persones i van realitzar 5,2 milions de consultes.
Percepció dels professionals de la cultura
Enguany, l’informe anual del CoNCA ha recuperat una enquesta que té per objectiu copsar la percepció que els professionals de la cultura tenen sobre l’estat de la mateixa, així com les polítiques culturals catalanes. Els resultats posen de manifest que les polítiques culturals haurien de millorar per afavorir una major participació ciutadana i incrementar el reconeixement i sostenibilitat del sector cultural a Catalunya.
Els participants també creuen que la societat no és “plenament conscient del potencial creatiu que hi ha al país” i reclamen “més suport a la creació i la innovació culturals”, així com una major implicació dels mitjans de comunicació per reflectir adequadament la diversitat i la riquesa.
D’altra banda, s’hi indica el desequilibri territorial pel que fa als equipaments culturals: tot i considerar que l’oferta d’aquests equipaments és de bona qualitat, es considera que hauria de reflectir millor la pluralitat cultural existent.
