El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, van presentar aquest dimecres les bases del nou Pla de Museus de Catalunya, el qual incorpora algunes novetats respecte al que va presentar fa quatre anys l’anterior Govern.
El Pla, que es preveu haver desplegat del tot l’any 2020, ordena i vincula tots els museus del país amb l’objectiu d’estructurar el sistema i crear xarxes que impulsin el treball col·laboratiu entre equipaments per tal d’optimitzar recursos i crear sinergies. De moment, és un document de base que ara s’ha de debatre amb el sector.
Quatre constel·lacions
El nou Pla de Museus de Catalunya, com l’anterior, ordena els museus del país en quatre grans “constel·lacions” d’acord amb el seu àmbit, però ara aquestes s’estructuren entorn els següents equipaments capçalera: el MNAC, el MACBA, el Museu Nacional de Ciències Naturals, i un nou Museu d’Història Nacional de Catalunya (que aplegaria l’actual del Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu d’Etnologia i el Museu de la Ciència i la Tècnica). El termini fixat per a la creació d’aquest últim és el 2019, quan l’actual Museu d’Història ha de deixar el Palau Mar.
Els quatre museus capçalera han de ser el gran centre de referència de Catalunya en el seu àmbit, així com el principal instrument per a la internacionalització de la cultura catalana. Cadascun d’ells tindrà un contracte programa on s’establiran els objectius i els indicadors que permetin avaluar-ne la gestió.
Així, els quatre museus centrals han d’articular al seu voltant una xarxa temàtica que aglutini tots els equipaments de Catalunya del seu àmbit per tal de: potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn; obtenir més rendiment dels recursos amb els que compten; disposar d’un lideratge artístic i conceptual que els permeti incrementar el grau d’exigència, i actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori.
Incrementar visitants i recursos
Els indicadors per als quatre museus de referència seran exigents. Segons va explicar Mascarell, l’objectiu és que els 22 milions de visitants que reben actualment la totalitat de museus catalans siguin 25 milions l’any 2014. Per a la mateixa data, també s’hauran d’haver augmentat els recursos propis incrementant el finançament privat en 3 milions d’euros addicionals.
El nou Pla de Museus de Catalunya també preveu la creació de la Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia, els Dipòsits Nacionals d’Arts i Arqueologia, i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Aquest darrer organisme vetllarà per coordinar i generar recursos a l’entorn de la promoció dels quatre museus centrals, i gestionarà quaranta museus, monuments i jaciments.
Xarxes territorials
Perquè el sistema funcioni i sigui eficient li cal un segon nivell de treball, segons va explicar Joan Pluma; aquí entren en joc les xarxes territorials, a les quals es vol convertir en prestadores de serveis a partir de la cooperació entre museus per integrar esforços i ser més eficients en els treballs que desenvolupen.
Les bases per al nou Pla preveuen quatre xarxes territorials (Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Lleida i Alt Pirineu) que tindran sis centres de referència que actuaran com a tractors i canalitzadors de serveis a museus de cada territori.
Entre aquests serveis, els centres de referència definiran estratègies comunes, anàlisi de públics, anàlisi de millora de recursos, actuacions amb el sistema educatiu, o promoció cultural i turística concertada per a tots els centres d’un àrea.
