Elsa Artadi i Laura Borràs, després del Consell Executiu (foto: Rubén Moreno).

La transversalitat de les polítiques culturals han centrat el Consell Executiu d’aquesta setmana. En la reunió, el Govern ha aprovat sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres conselleries.

Els acords aprovats són l’impuls del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya; el disseny d’un pla d’actuacions per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural; la intensificació de les polítiques per potenciar el vincle cultural dels catalans a l’exterior amb Catalunya; les mesures per completar la digitalització en la gestió de documents i dades públiques; la promoció de l’ensenyament de les arts escèniques, la música i les arts visuals a les escoles i els instituts; i l’impuls de l’ús del domini .cat i la presència del català en el món digital.

La consellera de la Presidència i portaveu, Elsa Artadi, ha assegurat que el Govern vol que es visibilitzi més que mai el caràcter transversal de la cultura en l’Executiu: “L’hem de veure com un dret social, com a part de l’estat del benestar, i donar-li el paper transformador que té a la nostra societat”, ha afirmat.

Per la seva part, la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha volgut destacar el fet que el Consell Executiu d’aquest dimarts s’hagi dedicat “a la centralitat de la cultura” i a poder mostrar com aquest “és un Govern que aposta per la cultura, que treballa per la cultura perquè suposa no només invertir en el present, sinó també en el futur; un Govern que situa la cultura en un punt central de les polítiques del país”.

L’Executiu ressalta que la cultura és transversal i, juntament amb els principis d’igualtat i de sostenibilitat, centra bona part de la seva acció, atès que considera que afecta totes les altres polítiques.

Actualment té en marxa 208 actuacions dels diferents departaments relacionats amb la cultura, les quals es poden dividir en sis eixos: cohesió social, empresa, societat digital, internacionalització, educació i territori. “Tots aquests àmbits estan interrelacionats i són el reflex d’una realitat social rica i complexa com és la catalana”, assenyala el Govern.

Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya

El Govern ha aprovat impulsar l’elaboració del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya amb l’objectiu de redactar un document que permeti conèixer l’estat actual dels arxius i les seves necessitats a llarg termini, analitzar els reptes de futur, i fixar els objectius en l’horitzó de 2030. El pla ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions, així com les propostes de desplegament i modificació de l’actual marc normatiu.

El Departament de Cultura serà l’encarregat d’elaborar el pla en coordinació amb els departaments de la Presidència i de Polítiques Digitals i Administració Pública, i de garantir un procés participatiu obert als altres departaments de la Generalitat, així com a les altres administracions públiques catalanes, els professionals, les institucions, les associacions i les empreses de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, i a la ciutadania en general.

El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’elaborarà a partir de cinc eixos:

  • El Sistema d’Arxius de Catalunya. Revisar el Sistema d’Arxius de Catalunya. Realitats, limitacions, propostes de millora i canvis.
  • Governança i funcionament dels arxius. Revisar la gestió dels centres d’arxiu en el context normatiu actual: equips, recursos, treball en xarxa. Realitats, reptes i propostes de futur.
  • Gestió dels documents, de la informació i de la transparència: la gestió documental i els arxius en la preservació dels drets dels ciutadans en una societat oberta i democràtica.
  • Memòria i patrimoni. Els arxius en la societat digital: el futur dels arxius històrics davant dels canvis tecnològics i legals.
  • La funció cultural dels arxius. Visibilitat i projecció dels arxius catalans: propostes per incrementar la comunicació dels arxius i per enfortir els vincles amb la societat a través del foment de la participació i de les activitats culturals i educatives.

La previsió és que entre el gener i l’abril de 2019 comenci el procés participatiu; entre maig i setembre s’elabori el document base amb taules d’experts i taules sectorials; entre octubre de 2019 i desembre de 2020 es confeccionin les propostes de documents del pla, es faci un informe del ple del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental, i s’enllesteixi el document definitiu.

Pla d’actuacions per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya

El Consell Executiu ha aprovat establir un marc de col·laboració entre els departaments de Cultura, d’Empresa i Coneixement, i de Territori i Sostenibilitat per desenvolupar actuacions de millora i de projecció del patrimoni cultural, paisatgístic i natural.

Aquesta col·laboració fixa els objectius següents:

  • L’impuls d’un desenvolupament equilibrat i sostenible del territori a través de la posada en valor del patrimoni arquitectònic, arqueològic, immaterial i etnològic, així com el paisatge, els espais naturals, la biodiversitat i el patrimoni natural.
  • La promoció d’iniciatives de foment que combinin paisatge i patrimoni cultural.
  • La interacció dels béns patrimonials amb l’entorn, el territori i el paisatge a través de l’establiment de criteris i recomanacions adequades a la seva tipologia.
  • El foment de plans directors i programes de turisme cultural i natural que incloguin propostes transversals i multidisciplinàries per relacionar els espais naturals, monuments, jaciments arqueològics i paleontològics, centres de dipòsit cultural i tradició, i construir un relat integrador.
  • La promoció de nous productes turístics i noves experiències a partir dels elements patrimonials protegits, amb especial atenció als inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial i a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
  • La difusió de l’experiència de les institucions i grups d’interès en l’àmbit del turisme cultural en relació amb les bones pràctiques i el desenvolupament sostenible.
  • L’increment de la presència d’informació a les xarxes socials sobre el patrimoni cultural i natural a nivell nacional i internacional.
  • L’harmonització de la senyalització dels elements patrimonials protegits, que en completi la seva informació i en faciliti la interpretació.

Per materialitzar aquestes fites, els tres departaments articularan estratègies per tal que la protecció, el manteniment i la promoció dels béns culturals, materials i immaterials, paisatgístics i naturals esdevinguin instruments de progrés i factors clau per al desenvolupament d’una economia més competitiva, qualificada i cohesionada.

En paral·lel, es definiran les accions i activitats necessàries per assolir els objectius establerts i fer-ne el seguiment i avaluació, així com per incorporar-les en els plans que desenvolupin els tres departaments.

El Pla de Govern 2018-2021 preveu un projecte transversal per a la promoció del turisme cultural i per a la protecció i el foment de l’ús sostenible del patrimoni que es troba als espais naturals protegits, a través d’un programa amb visió territorial que inclogui tant el patrimoni cultural (material i immaterial), com el patrimoni natural, així com altres elements tradicionals, com ara la cuina i els productes propis, o els paisatges dels diferents àmbits territorials del país. Per aconseguir-ho, els tres departaments volen reforçar les accions que ja porten a terme i impulsar-ne de noves de forma coordinada.

Polítiques per potenciar el vincle cultural dels catalans a l’exterior amb Catalunya

El Govern ha acordat establir un marc de col·laboració entre els departament de Cultura i d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per al suport i la promoció de les accions culturals i lingüístiques de les comunitats catalanes a l’exterior (CEE). Amb aquesta col·laboració es volen impulsar i potenciar actuacions que els permetin mantenir un vincle que els faciliti l’accés a la cultura i a la llengua catalanes i que possibiliti que aquest col·lectiu sigui destinatari de les polítiques culturals públiques.

Així doncs, es donarà un nou impuls a la promoció de la llengua i la cultura catalanes mitjançant les nombroses accions formatives i de lleure que realitzen les CCE als seus països, i oferir a aquestes comunitats l’accés als materials, recursos i activitats que els puguin facilitar la seva tasca. D’altra banda, es col·laborarà en la formació lingüística impartida a iniciativa de les CCE; es donarà suport a les expressions culturals amb una especial atenció a la cultura popular i tradicional; s’oferirà assessorament i suport en la gestió dels arxius de valor històric i patrimonial, i es contribuirà a la dotació de fons per a les seves biblioteques.

Amb aquestes mesures, el Govern vol promoure i impulsar les iniciatives de la societat civil que contribueixen a fomentar el coneixement de la realitat de la cultura i de la llengua de Catalunya; potenciar el prestigi i la influència internacionals del país dins i fora de la Unió Europea, i situar el model cultural i lingüístic català com a referent internacional.

En aquesta legislatura, el Govern ha posat en marxa el Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional, que té com a objectiu reforçar l’acció exterior del Departament de Cultura i els seus organismes adscrits impulsant relacions tant bilaterals com multilaterals en xarxes sectorials internacionals.

Aquest programa ha de garantir la presència i participació regular i activa en fòrums i sessions de treball de temàtica cultural impulsats pel Comitè de les Regions, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i la UNESCO. També té com a funció detectar agents i inversors culturals internacionals que puguin interessar-se en l’acció del Departament de Cultura i dels seus organismes adscrits, i articular projectes de col·laboració i d’intercanvi cultural que permetin difondre els valors i la riquesa patrimonial de Catalunya i dels seus agents creadors.

Mesures per completar la digitalització en la gestió de documents i dades públiques

L’Executiu ha aprovat un paquet de mesures per a l’impuls de la gestió de documents i dades en el marc de l’administració digital de la Generalitat. Més concretament, d’una banda impulsarà accions normatives, tècniques i organitzatives en matèria de gestió de documents i dades públiques. D’altra banda, intensificarà les seves actuacions perquè el 2020 els procediments administratius es tramitin íntegrament per mitjans electrònics.

Així, el Govern ha encarregat als departaments d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; de Cultura i de Polítiques Digitals i Administració Pública que proposin una política corporativa que els faciliti la identificació i preservació a llarg termini.

El Govern també ha acordat que el Departament de Cultura iniciï els tràmits per modificar la normativa vigent en matèria d’arxius i gestió de documents per tal que estableixi la promoció de l’Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa (ARESTA) com a solució integral de gestió documental i arxiu electrònic de la Generalitat i el seu sector públic. Per tal de fer efectiva la seva implementació, els departaments de Cultura i de Polítiques Digitals i Administració Pública elaboraran un pla d’impuls dels grups de treball multidisciplinaris. Així mateix, vetllaran perquè els diferents departaments, organismes i òrgans transversals escometin l’estudi de quins sistemes d’informació i gestió corporatius i verticals cal que s’integrin amb ARESTA, i n’estableixin la planificació temporal i el pressupost.

El Govern també ha encarregat als departament de Cultura i de Polítiques Digitals i Administració Pública la realització d’un estudi de dimensionament de recursos humans de la gestió documental en els departaments i sector públic de la Generalitat, que serveixi de punt de partida per definir les funcions dels equips de gestió documental i arxiu en el nou context i, si escau, implementar canvis organitzatius.

Finalment, l’Executiu ha encarregat al Departament de Cultura dur a terme les accions següents:

  • Implantar, a nivell corporatiu, el programari GEAC (Gestió d’Expedients de l’Arxiu Central), de descripció i gestió d’arxius físics.
  • Impulsar la integració GEAC-ARESTA, amb la finalitat que esdevingui un sistema d’informació de la gestió de documents i arxiu.
  • Crear una aplicació per a la gestió dels instruments tècnics d’ARESTA i altres instruments del Sistema d’Arxius de Catalunya (esquema de metadades, tipologies documentals, quadres de classificació, taules d’accés i avaluació documental, etc.).
  • Establir els requeriments i la solució tecnològica per tractar la continuïtat en la gestió dels documents emmagatzemats en unitats de xarxa.
  • Establir els criteris necessaris per a la gestió d’expedients híbrids.

Ensenyament de les arts escèniques, la música i les arts visuals a les escoles i els instituts

El Govern ha acordat establir un marc de col·laboració entre els departament d’Educació i de Cultura amb l’objectiu de treballar en la promoció, la difusió i la innovació en l’educació en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals en l’educació infantil, primària i secundària.

Les mesures que preveu l’acord, que es començaran a aplicar a partir del curs 2019-2020, s’articulen a l’entorn dels següents eixos:

  • Incentivar, motivar i potenciar el desenvolupament de les capacitats dels alumnes en relació amb les arts escèniques, la música i les arts visuals.
  • Desenvolupar noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge dins de l’àmbit artístic del currículum.
  • Donar a conèixer programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu.
  • Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés al coneixement de les arts escèniques, la música i les arts visuals, sigui quina sigui la procedència geogràfica dels alumnes.

Amb aquesta acció, el Govern pretén oferir experiències participatives de pràctica escènica, musical i d’arts visuals com a recurs pedagògic per desenvolupar noves estratègies d’aprenentatge del currículum educatiu i de les competències bàsiques. A més, hi ha la voluntat de garantir la igualtat d’oportunitats d’accés al coneixement de l’oferta artística i cultural. En qualsevol cas, l’acord té com finalitat última formar espectadors, educar en la sensibilitat artística i crear nous públics en les arts en viu.

Amb tots aquests objectius sobre la taula, els departaments d’Educació i de Cultura han d’impulsar tots els treballs necessaris per definir les accions i activitats per assolir-los i fer-ne el seguiment i l’avaluació.

Impuls de l’ús del domini .cat i la presència del català en el món digital

El Consell Executiu ha acordat impulsar l’ús del domini .cat i promoure la presència del català a internet i en les tecnologies digitals avançades. En aquest sentit, a través dels departaments de Polítiques Digitals i de Cultura, impulsa una estratègia per promoure l’ús del català en el món digital, tant per fomentar-ne l’oferta, com per estimular-ne el consum en productes i serveis digitals.

D’entrada, el Govern ha aprovat impulsar l’adopció preferent del domini .cat en l’Administració de la Generalitat i de tot el sector públic adscrit. L’acord inclou també la promoció de l’ús del domini per part de la resta d’administracions públiques catalanes, i ampanyes per incentivar-ne l’ús entre la ciutadania i les empreses.

Amb aquesta decisió, el Govern vol impulsar el .cat com a domini de primer nivell d’internet propi de Catalunya, però que no només identifiqui Catalunya, sinó també a tot el conjunt dels 10 milions de parlants de la llengua catalana. D’aquesta manera, es vol reconèixer la tasca desenvolupada per la Fundació puntCAT i les persones i entitats implicades des del seu naixement.

L’Executiu vol impulsar la presència de la llengua catalana entre els grans proveïdors de serveis d’assistència per veu, per la qual cosa aprofundirà la relació amb els seus proveïdors (Google, Amazon i Apple, entre d’altres).

En aquesta mateixa línia, donarà suport a iniciatives de codi obert en català que incideixin en tecnologies d’intel·ligència artificial o d’aprenentatge profund (deep learning). A més vol promoure una indústria pròpia d’aplicacions complementàries en català (aplicacions, actions, skills, etc.) que enriqueixin amb capes culturals i lingüístiques aquestes tecnologies.

Per liderar aquests objectius, es crearà un Consell de Direcció interdepartamental encarregat de la promoció de l’ús del domini .cat i de la presència del català a internet. Estarà adscrit al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, el presidirà la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, i comptarà amb la participació de la directora general de Política Lingüística el director general de Mitjans de Comunicació, el director general del CESICAT, el director general d’Atenció Ciutadana, dos membres de la comissió delegada de la Fundació puntCAT, i dos membres d’organismes representatius per al foment de la llengua i la cultura catalanes a internet.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram