El nou informe anual sobre l’estat de la cultura del arriba en mig de circumstàncies d’excepcionalitat, amb el conseller del ram a l’exili i els comptes de la Generalitat intervinguts, així com també els d’ens públics, societats, organismes autònoms, consorcis i fundacions vinculades o que hi pertanyen.
Davant d’aquesta situació i el resultat de l’estudi, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha tornat a reclamar la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques.
El nou informe llista 31 recomanacions i actuacions més urgents respecte a les polítiques culturals públiques, les quals agrupa en vuit eixos.
El CoNCA recorda que “la precària situació econòmica de la darrera dècada i els canvis de direcció en l’acció desenvolupada pel Departament de Cultura han tensionat el teixit cultural i artístic del país”.
Per revertir-ho, l’ens es marca com a principal prioritat sumar esforços en l’Acord Nacional de Cultura, una vella aspiració fins ara frustrada i amb la qual es vol aconseguir una visió compartida de la política cultural més enllà de qui governi. Altres dues grans prioritats per al Consell són assolir un marc estable per al finançament del sector i aprovar l’Estatut de l’artista.
Procés participatiu
L’anàlisi de les polítiques culturals a Catalunya de l’informe ha estat elaborat amb la implicació del sector mitjançant set taules de treball integrades per diferents perfils: creadors i artistes, associacions representatives, responsables dels grans equipaments nacionals i agents que treballen al territori, tant en l’Administració local, com en equipaments territorials o en projectes culturals rellevants a l’entorn en el qual es realitzen.
Els diferents grups van partir dels principals aspectes sorgits en l’enquesta realitzada per a l’anterior informe amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre l’acció de les polítiques culturals.
Les recomanacions de l’informe sobre l’estat de la cultura de 2017
1. Centralitat de la cultura en les polítiques públiques
• Cal un consens polític al voltant de la cultura del nostre país; per tant, s’han de sumar esforços per aconseguir un Pla Nacional de Cultura que reivindiqui el paper cabdal que ha de tenir el fet artístic i cultural a Catalunya. El CoNCA es proposa crear un consens social i polític al voltant de la cultura del nostre país que sumi esforços per aconseguir un PNC que permeti tenir una visió compartida de la política cultural més enllà dels mandats polítics.
2. Suport públic a la cultura
• Es recomana al Departament de Cultura realitzar una planificació estratègica que serveixi de full de ruta en la política cultural que cal seguir, que posicioni els grans objectius nacionals en l’àmbit cultural i que assenyali terminis i recursos disponibles per aconseguir-los.
• Cal un cop més reclamar que és imprescindible destinar el 2% del pressupost del Govern de la Generalitat a l’àmbit de la cultura.
• Cal una visió integrada dels diferents plans sectorials que s’impulsin des del Departament de Cultura.
• S’ha de fer un canvi de mentalitat i començar a parlar de l’aportació pública a la cultura com una inversió de futur, superant la percepció de ser una despesa prescindible. Un país que es descriu objectivament amb els valors de la creació, l’art i el patrimoni, ha de ser conscient que la inversió en cultura és clau per al progrés de la societat, encara que sigui d’una manera molts cops intangible.
• En el context d’eficiència i eficàcia recomanable en qualsevol projecte, és molt important que el finançament de la cultura es vinculi definitivament a la viabilitat dels seus projectes, tant si aquesta és mesurada en termes exclusivament econòmics com si s’hi inclou una valoració en termes de retorn social.
• Els projectes que optin per aquesta segona via hauran de justificar molt clarament el benefici social que aporten i adaptar la seva proposta als condicionants marcats pels objectius de la política cultural vigent. És per aquest motiu que cal que tots els projectes compleixin les normes de transparència, tant en la proposta com en l’execució, però també l’han de complir les polítiques públiques, que han d’abandonar l’arbitrarietat en l’assignació de recursos i fer públics els resultats aconseguits i els objectius assolits.
• És indispensable avançar en la reducció de la burocràcia perquè l’aproximació dels agents culturals a les administracions sigui més fluida i fàcil. En aquest sentit, també seria d’interès que l’Administració facilités aquest apropament desenvolupant eines formatives que ajudessin els administrats a assumir i entendre millor els requeriments que se’ls fa.
3. Drets dels treballadors de la cultura
• Cal combatre la precarietat en la qual es troba actualment el sector cultural. Per tant, és necessari treballar conjuntament amb totes les parts implicades per a l’impuls d’una legislació justa i apropiada per als oficis culturals.
• Mentrestant, no es pot deixar d’avançar puntualment amb actuacions en els àmbits més urgents, tal com es va preveure en el document 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura, publicat pel CoNCA.
4. Educació i cultura
• S’ha d’insistir en la necessitat que el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament col·laborin per garantir l’accés a la cultura, que és el que ha d’incidir en la igualtat d’oportunitats i possibilitar l’ascensor social. Una visió de l’educació sense incloure la cultura és incompleta, però una visió de la cultura que no inclogui l’educació no serà capaç de donar resposta a la complexitat del món actual.
• És necessària una ordenació dels ensenyaments artístics de caràcter professional que posi fi a la desregulació actual. Aquest fet és important de cara a dotar de professionalització el sector cultural i regular la seva oferta educativa.
• Cal fomentar l’àmbit educatiu dels equipaments i projectes culturals amb l’objectiu d’aconseguir un major apropament de la ciutadania al fet cultural.
• S’ha d’avançar en la creació del mapa d’ensenyaments no formals ni reglats per potenciar i estructurar tota l’activitat que es realitza arreu del territori català amb l’objectiu de posar valor i reconèixer el potencial existent.
• Cal promoure entre l’alumnat la participació en experiències artístiques i creatives amb un o diversos artistes, com a factor bàsic per a la comprensió de la disciplina artística, i permetre l’accés universal al fet cultural, en igualtat de condicions, per a tota la població.
5. Internacionalització
• El talent i la creativitat del país s’han d’exportar des de l’excel·lència i la qualitat per difondre i enriquir la cultura pròpia, de la mateixa manera que s’han de facilitar els intercanvis amb el talent de fora.
• Cal millorar el potencial dels agents culturals catalans perquè tinguin capacitat per establir contactes amb agents d’altres contrades per generar intercanvis i col·laboracions.
6. Difusió de la cultura
• S’han d’establir estratègies per promoure la comunicació de l’activitat cultural de Catalunya amb la utilització àmplia de les tecnologies de la informació i de la comunicació amb una especial atenció als públics més joves.
• Cal augmentar els espais dedicats a la cultura i a les diferents manifestacions artístiques en els mitjans de comunicació públics. En aquest sentit, el treball amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i amb les televisions locals (XAL, BTV, etc.) és necessari per reflectir el nivell cultural i artístic del país.
• Cal recuperar el paper del prescriptor cultural com a figura implicada en la difusió de les arts i la cultura.
• És necessari crear sinergies entre tots els equipaments culturals per desenvolupar sistemes de gestió de públics que millorin la informació que reben els ciutadans de les activitats promogudes pels agents culturals que operen en el territori.
7. Territori
• Cal tenir present l’excepcionalitat d’un territori com a base per generar dinàmiques culturals prou atractives i diferenciades que ajudin a singularitzar i posar en valor una activitat cultural i l’entorn on es realitza.
• És indispensable augmentar la cooperació entre administracions com un element clau per desenvolupar una política cultural efectiva arreu del territori i amb una voluntat clara de vertebrar la rica realitat cultural del nostre país i donar-hi suport.
• És necessari l’apropament del Departament de Cultura a l’activitat generada arreu de Catalunya. En aquest sentit, els serveis territorials del Departament de Cultura han de ser permeables a la realitat del país per configurar-se com a espais reals de confluència i connexió dintre del món cultural.
• S’ha de millorar l’acció cultural dels ajuntaments més petits dotant els consells comarcals de recursos econòmics, tècnics i humans perquè aquests tinguin capacitat operativa per realitzar activitats culturals en les poblacions que no en disposen.
• Les administracions públiques locals han d’apostar per mantenir una activitat cultural continuada deixant de banda les propostes estiuenques, que sovint responen més als interessos turístics de la zona que a les necessitats culturals de la ciutadania.
• L’existència d’una llarga tradició associativa a Catalunya al voltant de la cultura i de les arts és una oportunitat que s’ha d’aprofitar i impulsar. La proximitat de les institucions associatives a la ciutadania i el treball voluntari dels seus membres fan d’aquestes entitats uns agents molt actius a l’hora de generar i divulgar l’activitat artística i creativa. La tradició del treball en xarxa i la coordinació entre aquestes organitzacions poden constituir una base per teixir un nou model de desenvolupament cultural apropiat en uns moments en què els recursos escassegen i la cooperació és un eina fonamental per facilitar la realització de qualsevol projecte. Cal reforçar el rol d’acompanyament de les institucions públiques perquè donin suport i impuls, i en cap cas caiguin en el dirigisme respecte a aquests agents.
• La diversitat d’agents que cooperen arreu del territori s’ha d’ordenar a través de xarxes transversals que permetin crear sinergies en el context, sumant esforços, eliminant duplicitats i evitant exclusions.
8. Equipaments culturals públics d’àmbit nacional
• Per tal que els equipaments nacionals puguin desplegar tot el seu potencial és necessària una aposta decidida de la política cultural per apropar la cultura al conjunt del territori i generar l’interès dels ciutadans pel fet cultural.
• S’han de facilitar instruments que millorin la seva feina –eines fiscals i jurídiques– i, sobretot, establir un model de governança efectiu i adequat a cada equipament, que permeti una definició més clara del paper de cadascun.
• Cal millorar els recursos econòmics però també tècnics i humans per permetre realitzar tot allò que l’encàrrec públic demana.
