De la Facultat de Belles arts de València fins a il·luminar les parets dels carrers de tot el món. Honolulu, Miami, Nova York o Costa Rica són algunes ciutats en les quals Antonio Segura ‘Dulk’ ha deixat la seua petjada més artística. La flora i la fauna són els seus principals protagonistes, portats davant nosaltres a través dels somnis i la imaginació més profunda. Lluny de les grans ciutats, el d’Ontinyent torna als seus orígens amb un projecte d’allò més especial per a qualsevol artista valencià: el disseny de la Falla de l’Ajuntament de València de 2021.

Què significa Dulk?
Dulk no significa res en concret. És un nom que ve de quan vaig començar a pintar grafiti quan tenia 18 anys, tenia un amic de Madrid que va ser el que em va introduir en aquest món i era el típic, havies de firmar amb un nom de grafiter. Jo feia els meus dibuixos i com venia del món de la il·lustració i la pintura no tenia cap nom. Un amic seu que no pintava ja em va dir si volia agafar aquest. Al llarg del temps sempre he volgut separar el nom d’Antonio Segura per als projectes d’il·lustració, però m’he adonat que arreu del món se’m coneix com Dunk i també la feina s’ha anat unificant, i vaig decidir mantenir el nom de Dunk.

Com definiries la teua obra?
Com es pot veure, m’agrada molt crear a partir dels somnis i la imaginació i la fantasia. M’agrada crear mons mesclant-los amb la realitat, sobretot amb la natura, els animals i les espècies que estan en perill d’extinció. Des de menut m’han apassionat els animalets i és una manera d’unificar les coses que més m’agraden. També m’agrada la fotografia de naturalesa i les meues obres venen a partir de la tasca de fotografia que també faig com a aficionat.

Quin format t’agrada més?
Els murals, les pintures i també les escultures és allò que més m’agrada i on més centrat estic ara. La il·lustració ara mateixa l’he deixat un poc a banda. Sempre quan treballes amb un client t’exigeix una sèrie de coses, i fa dos anys vaig decidir centrar-me a desenvolupar la meua obra personal. Tenia unes ofertes per fer exposicions interessants a l’estranger i vaig dir si m’ix bé i la venc continuaré. Em va bé i estic potenciant la meua obra personal. Potser el dia de demà faré alguna cosa més d’il·lustració aplicant el meu estil, però ara mateix el que més m’interessa són els murals, que em donen la possibilitat de viatjar arreu del món i una promoció important, a més de les pintures pel tema de les exposicions. Ara mateix els murals són impossibles per la situació actual, però esperem que en un futur tot torne al seu lloc.

En quin moment o obra fas el salt internacional?
Quan més vaig obrir els ulls va ser quan estava estudiant la carrera que vaig anar d’Erasmus a Brussel·les, una ciutat amb molt de còmic i il·lustració. Jo no havia eixit mai de casa i vaig veure que allí estava molt més valorat. Va coincidir amb què van començar a fer festivals de grafiti en Europa i em convidaven a alguns. La formació acadèmica vista des d’un punt internacional i pintar en diferents punts del món em va fer veure que hi havia un món artista, em va motivar molt. Treballava en una empresa però seguia amb la meua obra personal, m’agafava les vacances de l’empresa per anar-me’n a pintar.

Què podrem veure a la falla Protegeix allò que estimes? La podrem veure?
Esperem que la puguem veure. El projecte va a fer-se, ja està en construcció. El regidor ens digué que passe el que passe les falles es plantaran, totes, les d’especial i les d’altres categories, també l’Ajuntament, perquè si no el sector està acabat. Es plantaran, però no sabem si podrem veure-les com fins ara.
Pel que fa a Protegeix allò que estimes serà un resum de la meua feina, l’esborrany està ja presentat i pel que he pogut veure ha agradat molt. Esperem que agrade una volta estiga plantada.
Havia participat en algun disseny de falla però mai havia fet jo el projecte. A més té relació amb els murals, és art al carrer i també és efímer, perquè els murals també desapareixen. Estic súper content, m’apetia molt i a més és en ma casa. Quan viatge i mostre les falles als artistes al·lucinen, aleshores és una il·lusió molt gran. A més és la falla municipal, la de tots els valencians. És una pena que passe tot el que està passant.

Veurem també exposició al Centre del Carme?
Ho hem plantejat, però les coses estan com estan i jo tinc una exposició a Nova York tancada des de fa dos anys i és impossible moure-la. Sí que faré alguna cosa diferent del que es fa normalment i esperem que puga fer-se realitat.

Hem sabut que has parlat amb PichiAvo i Escif, que t’han dit o aconsellat?
M’han dit que és una sensació molt bonica però que és molta faena, has d’estar i supervisar tot el procés, no és el mateix la visió d’un artista faller a la d’un artista de la nostra disciplina, sobretot en les formes, la composició i la pintura. Has d’estar molt damunt perquè quan veges l’obra notes que és teua. Jo col·laboraré amb la pintura i estic supervisant tots els models 3D dels personatges, i de moment està quedant súper bé, estic molt content. M’han dit que a partir de gener és molta feina i que ho gaudisca que és una sensació molt bonica.

Com veus el món de l’art plàstic a València?
Jo la veig en un molt bon lloc, crec que és de les ciutats del món on més artistes estan fent coses, tant a la ciutat de València com a la resta del món. PichiAvo, Escif, Felipe Pantone, n’hi ha molts més que estan reconeguts al top de l’art urbà i que també fan obra d’estudi que són dels més reconeguts en l’àmbit mundial. Açò posa la ciutat de València en un lloc que la gent diu “però que vos donen a menjar ací que sou tants?”. Crec que la Facultat de Belles Arts, que és una facultat molt bona, ha fet molt. També perquè és una ciutat molt còmoda, agradable i atractiva. Faltaria més col·laboració de l’Ajuntament per organitzar festivals o exposicions, perquè no s’acaba de veure com pot ser altre art com el contemporani, és una disciplina que no s’acaba de veure encara. Pense que s’ha de valorar més, però anem pel bon camí, açò de les falles ja és una manera de valorar-ho.