Cornellà es reivindica com un epicentre cultural

Fer 40 anys no havia estat mai tan gratificant. A Cornellà, la crisi de la mitjana edat no existeix. Almenys des del punt de vista cultural. I és que aquest està sent un any molt especial per a una ciutat de tradició obrera i industrial, perquè tres dels seus festivals més rellevants fan 40 anys: el Festival d’Art Flamenc, el Festival Internacional de Pallassos i la Mostra del Còmic.

“Quina gosadia, la de Cornellà, atrevir-se a celebrar una cosa així”, deia sobre el festival de pallassos Ignasi Riera, que va ser regidor de Cultura en aquell inspirador 1984 que va servir de punt d’inici de tantes coses que ara, quatre dècades després, donen els seus fruits. Riera feia referència a l’atreviment d’una ciutat grisa, industrial i amb mancances de serveis bàsics que es volia treure de sobre els estigmes associats a l’extraradi i mirar de tu a tu les grans capitals culturals del país.

Encara avui dia, val a dir, hi ha qui continua sent incapaç de vincular Cornellà amb la ciutat culturalment viva que ha esdevingut, i es continua sorprenent, amb una certa condescendència, cada vegada que descobreix alguna proposta trencadora o innovadora que sorgeix dels seus carrers. L’alcalde, Antonio Balmón, ho té clar. “El Festival de Pallassos celebra 20 edicions, no cal dir res més”, va afirmar durant la presentació del certamen, envoltat de dos referents de les arts escèniques com Jordi Juanet ‘Boni’ i Sílvia Compte, que en són els directors.

Però què passava el 1984 a Cornellà perquè hi hagués tota aquesta efervescència cultural? El llavors alcalde Frederic Prieto encarava el seu últim any al càrrec –que cediria el 1985, a mig mandat, a un jove José Montilla, d’acord amb el pacte de govern entre el PSUC i el PSC– i el moviment veïnal encara era temut pel poder. Feia temps que sonaven noms com el de Riera, però també d’altres com el de Carles Navales, “l’ànima” del Festival de Pallassos i de tantes altres propostes culturals, tal com recorda Balmón, o Laureà Palmer, gestor cultural i director de l’Auditori fins fa pocs anys i que va ajudar a vertebrar el paisatge artístic local.

Durant la presentació de la primera edició del Festival de Pallassos, el 1984, Riera sostenia que “el pes cultural del país serà el resultat d’un seguit d’accions coordinades i descentralitzades”. Una idea que va recuperar Balmón durant la presentació del certamen clown, on va reivindicar que aquest no és “cultura perifèrica”, com se solen titllar iniciatives així, sinó més aviat “cultura central”. “És central a l’àrea metropolitana de Barcelona, i això el país ho ha de tenir present”, va defensar el batlle.

Ja ho diu l’himne del certamen, que arrenca d’una manera molt gràfica: “Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos”. Quatre dècades més tard i després d’una vintena d’edicions, no és gens estrany veure passar per Cornellà artistes internacionals de la talla de Leo Bassi, Johnny Melville o el nostre Tortell Poltrona, tots tres presents a la primera edició del festival i ara, en aquesta vintena, caps de cartell.

Dos certàmens de renom

I d’una cultura d’arrel familiar, molt enfocada a la canalla, passem a una altra adreçada a gent més adulta i amb un cert regust de nostàlgia, com és el Festival d’Art Flamenc de Catalunya, que a l’abril també va celebrar 40 primaveres. Juan Antonio Ruiz, de la Coordinadora d’Entitats Flamenques i Andaluses de Cornellà, expressava fa uns mesos al Línia que l’edició d’enguany significava “l’evolució del festival”, el degà dels que se celebren actualment a Catalunya sobre flamenc. Sense anar més lluny, enguany els plats forts van ser el cèlebre ballarí Farruquito, que va actuar a l’Auditori, i el mític cantaor Fosforito, que va donar nom a la famosa penya flamenca de la ciutat.

I del cante jondo hem de passar necessàriament al dibuix, perquè, en el seu moment, Cornellà va ser la primera ciutat a vincular-se estretament al món del còmic, amb la voluntat de reivindicar-lo com un art popular i urbà i com una aposta cultural a nivell metropolità. Ara, la Mostra del Còmic celebra la seva 40a edició sent un dels certàmens més antics d’Espanya, per on han passat noms com Albert Monteys, exdirector d’El Jueves, Loreto Aroca o el polifacètic showman Berto Romero.

El regidor de Cultura, Ot Garcia, reivindica, en declaracions a Línia, l’aposta municipal per potenciar l’art i la cultura. “Que tothom pugui gaudir de la cultura sense sortir de la ciutat” és el lema del govern municipal, que ja parla d’un municipi amb una cultura de “12 hores”, un projecte que pretén dinamitzar diferents equipaments en horaris en els quals solen estar tancats per apropar la cultura a tots els veïns. “Sense progrés humà no anem enlloc. No som robots”, conclou Garcia.

 

Article publicat a Línia.