Foto: Johannes Minkus
Anna Soler-Pont (Barcelona, 1968) és la fundadora de l’agència literària i cinematogràfica Pontas. Amb seu a Barcelona, Pontas és una empresa que es dedica a la gestió internacional de drets d’autor d’escriptors i escriptores. La London Book Fair l’ha distingida amb el premi a l’excel·lència per la millor professional de drets literaris. Soler-Pont participa en l’Spotlight de la cultura catalana que l’Institut Ramon Llull presenta a Londres. A Exterior.cat, Soler-Pont reivindica el talent literari de les literatures no occidentals.
Acabes de ser distingida per la London Book Fair, una de les fires internacionals del sector literari més rellevants del món.
Qualsevol distinció que reps sempre fa il·lusió, sobretot perquè quan vaig començar amb només 24 anys era molt jove, i ho vaig fer de manera molt amateur. Per tant, es tracta d’un reconeixement a la meva trajectòria de 30 anys en el sector. D’aquests 30 anys d’agència literària, més que el premi de la London Book Fair, el que em fa més feliç és haver contribuït a publicar dos llibres molt recentment.
Quins?
Fusta d’eucaliptus cremada (Navona Editorial) d’Ennatu Domingo (en català i castellà) i Hija de inmigrantes (Nube de Tinta) de Safia El Aaddam (en castellà). Són dues autores catalanes joves que escenifiquen el futur per tot allò que diuen a través de l’escriptura. Aquests dos llibres són la cirereta del pastís d’aquests 30 anys amb què tanco un cicle amb aquest premi a Londres.
Quin escenari hi havia fa 30 anys quan vas començar?
No hi havia internet, imagina’t l’escenari per un moment. Aleshores no existia Google, els correus electrònics, el telèfon mòbil, ni l’ordinador portàtil… Vist amb perspectiva, el camí que vaig emprendre i la meva intuïció era molt arriscada. Per tant, tornant al premi, aquest reconeixement també premia aquella Anna Soler-Pont més jove i emprenedora.
Què t’engresca a encaminar-te cap a la gestió de drets d’autor?
Va ser fruit d’una casualitat. Quan era jove vaig combinar els estudis universitaris de Filologia Àrab i treballant per a diverses editorials com a autònoma. En una de les feines vaig poder conèixer Naguib Mahfouz, Premi Nobel de Literatura, que em va connectar amb escriptores àrabs. Així, l’any 1991, vaig poder-les conèixer personalment en un viatge al Caire.
Què va passar en aquesta trobada?
Aquestes escriptores, que eren intel·lectuals molt potents, em van carregar literalment la maleta de novel·les amb el desig de poder-les publicar en altres llengües i obrir-los el mercat literari europeu. Així és com vaig posar les bases fins a especialitzar-me en literatures no occidentals; és a dir, la literatura d’Àfrica, Àsia, Pacífic i Orient Mitjà.
La inèrcia dels agents literaris és focalitzar la mirada en mercats més amplis i consolidats com pot ser l’anglosaxó. Per què vas invertir la mirada cap altres mercats?
Per no fer el que fa tothom, jo vaig fer el camí invers [riu]. Als anys 90 ja intuïa que el món s’encaminava cap al mestissatge i la diversitat. Ara és impensable no mirar amb més atenció les minories, però aleshores algunes editorials em van arribar a dir que era absurd encaminar-se cap aquest mercat. El temps m’ha donat la raó.
“Sempre he defensat arreu del món que Pontas és un segell català i internacional”
No només vas apuntar cap a un mercat molt concret, sinó que la teva aposta va ser visualitzar la literatura feta per dones, el que avui és tendència.
Així és. I reforça aquest premi que m’ha atorgat la London Book Fair, per aquesta intuïció que vaig tenir sent molt jove de voler donar veu a dones d’altres cultures per aportar diversitat als catàlegs editorials d’Occident. Les temàtiques que aporten aquestes escriptores són universals arreu, però els seus punts de vista són completament diferents.
Quina rellevància tenen els punts de vista?
Tota. Perquè no és el mateix una història explicada des del Senegal que des de França; no és el mateix una història d’amor interracial vista per una persona negra que una de blanca, i aquesta mateixa història explicada per una dona que per un home de l’Àfrica. Actualment, en el sector literari i cinematogràfic hi ha una gran demanda de punts de vista. I som en un principi de normalització d’aquests punts de vista.
Has consolidat les carreres literàries de veus com Dolores Redondo, Milena Busquets, Jonas Jonasson i Eka Kurniawan. Què li deuen aquests autors a l’Anna Soler-Pont, com a caçatalents?
[Somriu] No em deuen res. Escriuen uns textos preciosos fruit d’una gran creativitat i jo aporto la creativitat de la gestió i la venda de les seves obres. Obro les portes perquè les seves obres siguin traduïdes al màxim nombre de llengües possibles arreu del món. Per això no només és mèrit meu, tot es basa en un treball d’equip.
Com s’estructura Pontus, la teva pròpia agència de portes endins?
Hi ha dos equips diferenciats: un d’agents i l’altre d’administració i gestió. L’equip d’agents s’encarrega de llegir, de vendre drets i gestionar-los, de mantenir els contactes amb les editorials d’arreu del món. I l’equip d’administració, que s’encarrega de la facturació, els royalties, i de desxifrar els impostos dels diferents països.
Quina relació s’estableix entre els autors i l’agència?
De confiança mútua i d’equip, molt d’equip.
Com es capta el talent?
Posaré dos casos reals, que són diferents. En el cas de Milena Busquets, escrivia un blog i vaig dir-li: “en el teu blog hi ha una novel·la, per què no l’escrius?”. I va escriure També això passarà, una novel·la que s’ha traduït a una trentena de llengües. I amb Dolores Redondo, ens va enviar per correu electrònic el seu primer llibre El guardián invisible i no vam dubtar a publicar-la, era una meravella.
“Als anys 90 ja intuïa que el món s’encaminava cap al mestissatge i la diversitat. El temps m’ha donat la raó”
En què es basa la gestió de drets d’autors literaris d’una agència com Pontas?
Es basa en tenir una xarxa molt potent i molt activa de contactes amb editorials i segells audiovisuals d’arreu del món, i saber destriar de forma eficient a quina editorial li pot interessar un projecte concret. És a dir, quan llegeixes una novel·la, pensar molt bé a qui pot anar dirigida.
Internet ha canviat de dalt a baix l’escenari?
Moltíssim. D’una banda, la promoció, que avui es pot fer virtual, però, al mateix temps, hi ha molt més soroll. Un escriptor que tingui milers de seguidors no li assegura vendre més llibres. Podrà tenir més likes i més abast a les xarxes socials, però per vendre cal que el lector vagi a la llibreria i es gasti 20 euros en un llibre. I això fa que, per una banda, avui és molt més senzill comunicar, però vendre llibres continua sent complex.
Cada cop s’escriu més i, de retruc, hi ha més consum literari?
Sí, és evident. I és com a conseqüència que cada cop el nivell cultural és més alt arreu del món. I això fa que també hi hagi persones que s’atreveixen a escriure. Ara bé, també ha provocat una mena d’embut editorial, es publica menys des que va iniciar-se la pandèmia.
Més enllà de la mirada internacional de Pontas, sou un segell que reivindiqueu el distintiu català.
Així és. Arreu del món sempre he defensat que som un segell català i internacional. L’any 2008, vam prendre la decisió política d’eliminar la paraula Espanya des del nostre web, no hi apareix. El nostre ADN és 100% català.
