Escriptor i assagista, Abel Cutillas (Vinaixa, 34 anys) ha publicat Pensar l’art: Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà (Barcelona: Angle Editorial, 2006) Viure Mata: Aforismes (Juneda: Editorial Fonoll, 2006) i La mort de Miquel Bauçà (Juneda: Editorial Fonoll, 2009). La seva darrera obra és l’assaig Per una literatura capitalista: Nietzsche tacat de tinta (Barcelona: Acontravent, 2009). La seva professió és la de llibreter, a més d’escriptor.

De què va el teu últim llibre?

És un assaig on intento recollir algunes de les contradiccions més assentades de la cultura literària occidental. Faig una descripció de l’escriptura moderna a partir de les obres dels filòsofs que més l’han tematitzada, sobretot Nietzsche.

Què aporta el teu nou llibre al lector? Què li ofereixes?

Una anàlisi cultural que vol donar raons de perquè escrivim com escrivim, llegim com llegim i, sobretot, del pes de la cosa escrita en la constitució d’allò que hem arribat a ser.

Què t’ha portat a presentar-te públicament com a escriptor/a i a publicar els teus escrits?  

La plusvàlua segurament, l’excedent que provoca formar part del sistema de lectors, que per mera acumulació genera energia literària.

Quin és el teu proper projecte? En quins de nous treballes?

Estic escrivint una novel·la de mil pàgines sobre la transformació, es titula Buscant un bon lloc per a ejacular. De fet és en certa manera una continuació de La mort de Miquel Bauçà i una derivada de les tesis que hi ha a Per una literatura capitalista. És una novel·la sobre l’increment de vida i el canvi cultural que condueix la nostra generació, pura literatura de celebració.

Sobre què no escriuries mai?

No ho sé.

Deixaràs llegir a la teva mare el llibre que acabes de publicar?

Evidentment, si als autors catalans no ens llegeixen les nostres mares ja em dirà vostè qui ens llegirà.

Què vols aconseguir amb l’edició dels teus llibres? Fama o diners?

Quina pregunta. El que vull és provocar alguna idea, alguna sensació o alguna visió irreversible, deixar una marca impresa que obligui a tot aquell que passi per aquest camí a saltar o desviar-se.

Ens pots dir quins són els tres escriptors/es que més t’agraden de la literatura catalana?

Pla, d’Ors i algun altre.

© Revista Benzina 48

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram