Foto: cedida
Joan González Fabra (Deltebre, Baix Ebre, 1992) és el portaveu de la Federació de Colles Castelleres Internacionals (FCCI). Format a la Colla Jove Xiquets de Tarragona, és fundador de la colla castellera Mannekes de Brussel·les. Científic de formació, amb un doctorat en Química, treballa com a consultor a Bèlgica. A Exterior.cat, González aplaudeix el creixement casteller a l’estranger.
Abans de viure a Brussel·les quin vincle tenies amb el món casteller?
Vaig començar com a casteller a la Colla Jove Xiquets de Tarragona, l’any 2016, fa 10 anys. No soc d’aquells que comença de ben petits. Jo vaig entrar-hi ja de gran, després que molts amics castellers m’engresquessin. La meva primera diada va ser, ni més ni menys, que al Concurs de Castells del 2016. Després de viure aquella experiència des de dins era impossible no implicar-se encara més amb els castells.
Com a català a l’estranger has tingut un paper rellevant en la posada en marxa de la colla castellera a Brussel·les, els Mannekes.
Sí, juntament amb la Sofia –la presidenta– i la Laia –la cap de canalla– vam ser els impulsors dels Mannekes. A l’inici vaig ser-ne el cap de colla, però ara s’ha fet un relleu magnífic, i soc un casteller més. De fet és on em sento més a gust: soc un casteller de base.
Com comença a forjar-se la Federació de Colles Castelleres Internacionals?
Tot va començar de manera molt senzilla: amb un grup de WhatsApp on hi havia representants de les colles internacionals que compartíem dubtes, reptes i solucions. Amb el temps, el grup va créixer molt i van aparèixer projectes que requerien una mínima estructura. Ens vam adonar que necessitàvem organitzar-nos millor i tenir una entitat que donés suport a les colles en la seva creació, creixement i consolidació. D’aquí neix la idea de formalitzar la federació.
Quantes colles internacionals hi ha actualment?
Ara mateix n’hi ha 22 en funcionament, i unes quantes més en fase de creació: Marsella, Boston, Hèlsinki, Irlanda, Tòquio… També hi ha iniciatives molt embrionàries, com a San Francisco (Califòrnia).
“La Federació neix perquè ens vam adonar que necessitàvem organitzar-nos millor i tenir una entitat que donés suport a les colles internacionals”
Fa dos mesos la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va reconèixer oficialment les colles internacionals. Així, s’atorga un distintiu de qualitat per a les colles d’arreu del món i s’estableix una nova categoria dins la Coordinadora. Què suposa aquest acord?
És un reconeixement mutu. La Coordinadora reconeix les colles internacionals i nosaltres reconeixem la Coordinadora com a espai de referència. Creiem que és una relació simbiòtica; nosaltres aportem difusió del fet casteller i de la llengua catalana a l’exterior, i la Coordinadora ens ofereix connexió amb les colles del país.
Quin vincle s’ha establert fruit d’aquest acord amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya?
La majoria de colles internacionals ja formem part de la Coordinadora, paguem la quota corresponent i estem representades dins l’estructura, tot i que encara falta acabar de completar el procés legal.
Foto: cedida
El conveni signat amb la Coordinadora s’haurà d’aprovar, ara, en la propera assemblea de l’entitat prevista el 21 de març.
Així és. En aquesta assemblea els representants de les colles internacionals encara no podrem votar perquè els estatuts no estan modificats, però esperem que a la propera assemblea ja tinguem dret a vot.
Paral·lelament, la Federació de Colles Castelleres Internacionals us heu adherit al Consell de Federacions d’Adifolk. Per què?
Per la mateixa lògica: connectar les colles internacionals amb la cultura catalana. Les colles no només fem castells; també organitzem calçotades, parades de venda de llibres i roses i de promoció de la cultura i la llengua catalanes per Sant Jordi. En definitiva, som ambaixadors culturals. I, en aquest sentit, Adifolk –que és l’associació que aplega la cultura popular catalana i qui promou anualment l’Aplec Internacional de la cultura catalana al món– és un aliat per naturalesa.
“Per a donar continuïtat a les colles castelleres internacionals és clau augmentar la freqüència de diades”
Quins són els principals reptes compartits entre les diferents colles internacionals?
Tenir un local d’assaig amb garanties, l’assegurança en cas d’accident, el finançament, el material… i, sobretot, el volum de persones en els assajos. Sense aquest volum és impossible tirar endavant. També és clau augmentar la freqüència de diades. A Catalunya, les diferents colles actuen gairebé cada cap de setmana; nosaltres, amb sort, fem tres o quatre diades l’any. Però, aquesta tendència està canviant. Cada vegada hi ha més colles, s’escurça la proximitat entre elles, i fa que podem fer més actuacions conjuntes.
Cada dos anys, en el Concurs de castells a Tarragona hi té lloc la diada internacional amb la participació de diferents colles d’arreu del món. Si el 2024 va ser l’any de la reivindicació –per a les colles internacionals–, què n’espereu d’aquest 2026?
Serà l’any de la consolidació. Perquè avui, les colles castelleres ja són una realitat consolidada. Afrontem la cita de Tarragona amb molta il·lusió. Des de la Federació volem presentar una proposta atractiva. Cada cop hi ha més públic i més qualitat. Crec que la ciutat de Tarragona i el món casteller valoren cada cop més aquesta diada, que creix al mateix ritme que ho fan les colles internacionals. Us avanço que aquest 2026 a Tarragona hi participaran moltes més colles internacionals i amb el repte de pujar el llistó de les actuacions. I l’any que ve, al maig, ens trobarem a Andorra a la sisena Diada de Colles Castelleres Internacionals. Us hi esperem.
Victoria Lysenko: de fugir de la guerra d’Ucraïna a obrir un museu al Raval de Barcelona
