L’auditori es va omplir per discutir sobre el patrimoni de l’Eixample [foto: Espai Línia].
Per parlar-ne, l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample (AVVDE), impulsora del cicle de debats Eixample, cap on vas?, va convidar l’Alessandro Scarnato, doctor per la UPC i professor de l’ETSAB; Teresa Navas, geògrafa i professora de la UPC, i Mariano Serrano, arquitecte membre del AHG-El Pou i de la comissió de Patrimoni de la FAVB. El moderador era un bon coneixedor de l’Eixample, el periodista d’El Periódico Carles Cols.
Dos models ben diferents
Comencem pel Taller Masriera, un edifici de 1884 que evoca un temple clàssic i que als anys 30 del segle XX es va modificar per ubicar-hi el popular Teatre Studium. A mitjan segle el va adquirir un orde religiosa i, després de moltes vicissituds, aquest bé cultural d’interès local va anar a parar a mans de l’Ajuntament, que el 2025 va aprovar el projecte per fer-hi una biblioteca i espais per a usos comunitaris. Tot plegat es farà respectant “la integritat del bé”, segons Navas, cosa que garanteix la conservació del patrimoni públic.
Scarnato va situar aquest projecte a l’alçada de la presó Model, com un altre dels bons exemples que demostren “que les coses han millorat molt a Barcelona” des que ell va arribar, als anys 90, i es va quedar “en xoc” al veure tants enderrocs d’edificis amb valor històric.
El Taller Masriera en una imatge d’arxiu [foto: Amador Alvarez].
El problema és que l’edifici està protegit com a bé cultural d’interès local, cosa que impedeix treure’n el màxim profit i, per compensar-ho, el propietari ha exigit canviar el Pla General Metropolità i una compensació en sostre edificable, segons va explicar Jaume Artigues, membre de la comissió d’Urbanisme de l’AVVDE. “Ni tan sols s’ha publicat el preu de venda de l’edifici perquè l’Ajuntament pogués exercir el dret de tanteig i retracte”, va denunciar. Per a ell i per a molts altres veïns de la Dreta de l’Eixample “s’està oferint un tracte de favor a la immobiliària”.
Una imatge virtual del futur museu [foto: Ajuntament de Barcelona].
Patrimoni protegit o negoci frustrat?
La primera qüestió, molt important, és definir què entenem per patrimoni i com es pot gestionar la necessitat de les ciutats de renovar-se sense afectar-lo. L’any 1993 es va aprovar una llei de patrimoni que establia diversos nivells de protecció i detallava un catàleg d’elements que s’havien de protegir. La llei, però, entrava en conflicte amb l’aplicació del Pla General Metropolità de 1976, una norma de rang jeràrquic superior. Per resoldre els conflictes d’interessos es va canviar l’article que prohibia vendre patrimoni en el mercat lliure i es va aprovar una modificació del PGM que permetia regular els conflictes a través d’un pla especial i indemnitzar els propietaris per lucre cessant.
Tanmateix, la realitat ha demostrat que els plans especials són àmpliament discrecionals i els diversos governs els han aplicat de maneres molt diferents. “Totes les normatives fallen a l’hora de detallar què s’ha de protegir”, va explicar Serrano, “i d’aquesta manera tot queda en termes subjectius”. “Ens falta molta normalitat i ens sobra excepcionalitat”, va reivindicar.
Si bé la llei exigeix informes tècnics per garantir la preservació del patrimoni, la pràctica és prou diferent de la teoria. “L’administració pública fa cas dels informes, però si els inversors són privats, llavors només pots encreuar els dits i esperar”, va explicar Scarnato. “No em quadra gens que els experts no ho tinguin en compte i hagin de ser els veïns els qui salvin el patrimoni”, va denunciar la geògrafa.
La paraula màgica és ‘museu’
El projecte del museu Thyssen seria una d’aquestes excepcions difícils de justificar, com a mínim. Quan es va presentar públicament la proposta, la FAVB ja va denunciar que vulnerava els paràmetres de “profunditat edificable i alçada reguladora màxima de l’Eixample”, cosa que provocaria una alteració “per sempre més de l’arquitectura i el paisatge de l’entorn protegit de l’Eixample”. L’entitat va explicar en una roda de premsa a l’Espai Línia que la modificació del Pla General Metropolità aprovada per tirar endavant el projecte era improcedent “per haver tramitat una modificació del planejament general que preveu la desprotecció” d’un edifici referent per a la ciutat com és el Palau Marcet.
En termes concrets de patrimoni, van sortir més retrets. El projecte, segons Navas, “posa tota la càrrega de valor en l’exterior” i la recuperació del Palau Marcet original, però “menysté l’interior” i “oblida la història del teatre i el cinema Comèdia”. D’aquesta manera desapareixerà qualsevol record d’aquesta etapa al futur museu.
Mariano Serrano, Teresa Navas, Alessandro Starcano i Carles Cols [foto: Espai Línia].
Un bon exemple, tot i que no té res a veure amb museus, és el famós Eurovegas, el macrocomplex hoteler i d’oci que Sheldon Adelson volia promoure a Catalunya l’any 2012. Hi va haver una gran contestació cívica i política i el projecte va fer llufa, però un any després el mateix Adelson va anunciar que traslladava el projecte a Madrid. Allà hi va trobar totes les facilitats del món i aleshores va ser ell mateix qui es va retirar. “Quan va veure que ja no podia especular més i que hauria de construir realment el macrocomplex, va fer marxa enrere”, va explicar Scarnato.
Al final, “la defensa del patrimoni és sempre contra les operacions financeres i immobiliàries. I, com més atractiva és la ciutat, més exposada està a aquestes dinàmiques”, va sentenciar l’arquitecte italià.
