Núria Figueras: “Fa 20 anys El Tatano va omplir un forat que existia en el sector editorial”

Núria Figueras Adell (Cornellà de Llobregat, 1972) és la cap de redacció d’El Tatano, una revista que compleix 20 anys el 2026. La germana petita de Cavall Fort ha consolidat uns continguts adreçats als primers lectors i aposta per seguir tenint cura del català amb pàgines de diversió, jocs i activitats per al públic d’entre 4 i 8 anys. A Comunicació 21, Figueras explica els primers passos de la revista i avança com serà aquest 2026 de festa grossa per a la publicació.

La revista El Tatano compleix 20 anys, com heu arribat a aquest aniversari?
Arribem molt il·lusionats i en molt bona forma. Com a revista independent de Cavall Fort, El Tatano va ser molt ben rebuda, vam omplir un forat que existia en el sector editorial, i no hem parat de créixer. No puc dir que hagi estat difícil arribar als 20 anys, crec que ho hem portat força bé, però tenim tres hàndicaps.

Quins són?
Que som una revista en paper, infantil i en català. Superar aquests esculls té complicacions, però hi hem arribat bé.

Com heu superat aquests esculls?
Apostar clarament pel paper ens ha beneficiat, perquè creiem que hem de fomentar la lectura en paper entre el públic de la nostra franja d’edat. És una lectura que et pots endur a qualsevol lloc i que et desvincula de qualsevol dispositiu, i teníem claríssim que havia de ser així. A més, la revista arriba a les cases a nom dels lectors, és una espera que els fa molta il·lusió. I el català era innegociable, som el germà petit de Cavall Fort i estem convençudíssims que la nostra llengua serà sempre el català, no volíem aprimar-la ni fer textos més fàcils, sinó mantenir el nivell i la qualitat. Tot plegat, tant amb els lectors de Catalunya com amb els que viuen fora, ajuda a mantenir el vincle amb les nostres tradicions.

“Apostar clarament pel paper ens ha beneficiat”

S’envia a tot arreu, El Tatano?
Sí, durant el 2024 vam tenir una difusió de 12.000 exemplars. Tenim gairebé 10.000 subscripcions i, més enllà de Catalunya, els països on més arribem és a Alemanya, França, Anglaterra i els Estats Units. Fa molt de goig, és un èxit per a nosaltres, perquè hem tingut la voluntat d’arribar allà on sigui.

Com s’encara l’any del 20è aniversari?
Hem fet un número especial amb moltes més pàgines i amb un desplegable, i porta un pòster com a obsequi. La nostra idea era fer una revista que fos un regal per als lectors, per això té tants jocs i hem començat a fer seccions noves i un nou personatge.

Qui és, aquest personatge?
És en Bru i companyia, ha aparegut el mes de gener, i l’hem creat amb dos guionistes i una il·lustradora. La intenció és mostrar una família nombrosa, en Bru és el fill mitjà i seria el nostre lector de referència, perquè els lectors s’identifiquin amb les històries que explicarem.

Quines seccions noves porta aquest any?
Una d’elles és el Què vols dir?, on explicarem expressions catalanes que els lectors no coneixen. Apostem, en clau d’humor i de joc, perquè aquestes expressions els siguin familiars. I n’hi ha d’altres que es descobriran al llarg de l’any, així com una exposició que es diu El Tatano, 20 anys, 20 portades i que serà itinerant per les biblioteques de Catalunya a partir del mes d’abril.

Quins serien els trets d’identitat de la revista?
Serien vetllar perquè els nens adquireixin el gust per la lectura, crear un contingut de qualitat alta, i que sigui una eina lúdica d’una manera activa i creativa.

Com es prepara una revista per a un públic tan curiós i inquiet i que fa una lectura acompanyat?
Som molt conscients que el nostre públic no són lectors, sinó prelectors amb unes famílies que els acompanyen. Però també tenim lectors autònoms, i com que tenim aquest ventall, intentem adaptar-nos a tot, amb seccions que s’observen i textos perquè els puguin llegir bé. Des de fa un temps també hem afegit un codi QR als contes, perquè els puguin escoltar i perquè puguin seguir el text alhora que els escolten; i també ho hem fet amb les poesies, ja que les hem incorporat recentment. Apostem per la lectura en veu alta, és un plaer que et llegeixin.

“Som molt conscients que el nostre públic no són lectors, sinó prelectors amb unes famílies que els acompanyen”

Compteu amb l’assessorament d’altres professionals per a la redacció dels textos?
Tenim un consell de redacció, l’òrgan que decideix de quins temes parlem, i aquí hi ha una representació diversa, com una il·lustradora, un biòleg o un mestre. Aquest és un gran suport per a la revista.

En les diferents seccions i continguts d’El Tatano hi participen sempre els mateixos autors, autores i il·lustradors i il·lustradores?
Hi ha seccions que sempre estan fetes per les mateixes persones i n’hi ha d’altres en què canvien els il·lustradors, intentant combinar persones amb més veterania, d’altres que comencen i tenint en compte l’estil de cadascú. Tothom ha de començar i de vegades és més fàcil fer-ho amb un encàrrec en concret, nosaltres apostem per això.

El Tatano sempre ha tingut les mateixes pàgines?
Sí, sempre han estat 28 des del número zero. Abans érem un suplement de Cavall Fort, va començar el 1990 i tenia menys pàgines, la seva publicació era cada dos mesos. A partir del número 1, el 2006, vam passar a les 28 pàgines i amb una periodicitat mensual, tot i que hi ha un parell de números a l’any amb més pàgines.

Com es relacionen Cavall Fort i El Tatano?
Ho comparteixen pràcticament tot, i és que Cavall Fort ha obert camí a El Tatano, la qual ha après a ser la revista que és veient com es feia la primera. La idea és que els lectors que comencen amb El Tatano segueixin, més tard, amb Cavall Fort, i que El Tatano sigui la primera baula d’entrada. Són germans i el lector fa el recorregut d’una revista a l’altra. Tenim molt clars els valors que volem transmetre i la rigorositat que volem seguir.

Què ha après El Tatano de Cavall Fort?
Ho ha après tot [somriu]: el respecte pel lector, el treball per ser rigorosos i a no afluixar el nostre nivell per l’edat del nostre públic. I també la qualitat de les il·lustracions, són dues capçaleres diferents, però tenen moltes coses en comú.

Els nens i les nenes es fan grans amb vosaltres, heu viscut testimonis que us ho hagin explicat?
Sí, sobretot a Cavall Fort, on se celebren consells de lectors, i molts dels que venen són ex tataners.

“Cavall Fort ha obert camí a El Tatano, la qual ha après a ser la revista que és veient com es feia la primera”

Com us agradaria que El Tatano seguís consolidant-se en el sector editorial i comunicatiu català?
Ens agradaria augmentar la base de lectors, perquè hi ha llocs on encara no arribem, sobretot els més allunyats del català. Hi ha molta feina a fer i El Tatano té molt camp per córrer. Alhora, no podem perdre de vista que el lector no creix, sinó que és un lector petit.

Com ho feu, això de no perdre de vista que els lectors són petits?
Crec que les històries no s’acaben i els nostres col·laboradors tenen moltes idees. Intentem estar sempre a l’alçada de l’exigència dels lectors i crec que ens atrevim a fer coses innovadores, mirem de no avorrir-nos i ho transmetem en les pàgines.

I el que és més important, que teniu molta participació per part dels lectors.
Moltíssima! A cada número demanem dibuixos als lectors, i en publiquem alguns a la revista i tota la resta al web. També rebem moltes fotos de nens i nenes llegint la revista i fent les activitats, així que vam crear una secció per encabir les fotos que rebíem, i això va provocar un efecte crida. Així, El Racó dels Tataners ha anat guanyant pàgines any rere any, acumulem moltes fotos i això és molt gratificant, perquè és la recompensa i han creat una comunitat on es comuniquen entre ells.

Guille Vidal-Ribas: “A Catalunya, la dansa és l’art escènica menys programada”