Albert de la Torre i Daniel de la Torre, pare i fill, a la porta d’una de les sales que gestionen, La Gleva [foto cedida].
“Fa vuit anys començàvem un projecte petit i ara un de més gran. El que fem no té un esperit comercial, sinó d’investigació artística per reforçar les estructures teatrals del país. Els esforços són titànics”, afirma amb ple convenciment en Daniel, que té 25 anys, per cert.
La Gleva, la primera sala de barri
El 2017 naixia La Gleva al número 18 del carrer que porta el mateix nom a mans de la compositora i pianista Bárbara Granados, el dissenyador de llums Rafa Puig-Samper, el productor Juli Modesto i el periodista Albert de la Torre. Al cap d’un temps, el negoci va passar a mans de De la Torre que, a part de treballar als mitjans, sempre ha viscut a cavall entre la feina de crític, productor i realitzador.
En aquesta sala en Daniel s’estrenava als 18 anys com a taquiller: “El meu pare portava el negoci i necessitava mans. No hi havia diners per a més. Vaig anar agafant experiència en producció, gestió i administració”, recorda.
Després de vuit anys, el passat mes de setembre pare i fill van obrir, a pocs metres de La Gleva, la sala de teatre La Fàbrica que es troba a la plaça de Mañé i Flaquer, al mateix barri del Farró, on antigament hi havia hagut una fàbrica d’electrodomèstics, la Numax. Si La Gleva té un aforament màxim de 80 persones, l’espai nou, La Fàbrica, té 500 metres quadrats en dues sales, una de 50-100 localitats i una més gran de 200-300 persones, per bé que com que les grades i els seients es poden moure, els dos espais escènics poden configurar-ne un de sol. Ja fa més de dos mesos que les tres sales estan en funcionament i sembla que tot, o gairebé tot, va sobre rodes.
El 2017 naixia La Gleva al número 18 del carrer que porta el mateix nom [foto cedida].
“Treballem a l’antiga”
D’entrada, a qualsevol li passa pel cap la pregunta de com ha de ser treballar amb el pare. La resposta arriba entre rialles. “La relació és familiar i professional alhora, i és difícil d’explicar i d’entendre. De vegades semblem un matrimoni i d’altres pare i fill perquè m’ofereix carn arrebossada o em treu a passejar el gos”, deixa anar en Daniel, que de seguida afegeix que treballen “a l’antiga perquè és la manera que sempre ha defensat el meu pare, que es resumeix a seure i parlar sempre”.
Un ja pot imaginar la conversa infinita que comparteixen aquest parell entre Excels i correus electrònics per teixir una programació que per aquesta primera temporada compta amb un repartiment de primera, amb actors com per exemple els sarrianencs Mario Gas i Vicky Peña, Xavier Albertí, Rosa Renom, Paco Ortega, Toni Rumbau, Roger Vila o Cristi Garbo.
Una peça clau per aconseguir aquesta cartellera és, com apunta el director teatral Albert Arribas, que és amic de la família i els hi diu “quins textos són bons”. Arribas, de fet, va dirigir l’espectacle amb què van obrir les portes de La Fàbrica i que evidencia l’esperit rebel de l’espai: Freshwater, l’única obra teatral que va escriure Virginia Wolf i mai representada al nostre país.
Albert de la Torre Fent d’actor a ‘Freshwater’, la comèdia amb què va obrir les portes La Fàbrica [foto: Elisenda Canals].
Reservar entrades al supermercat
“Una cosa divertida que ens passa sovint es que els veïns ens demanen que els reservem entrades o que els expliquem la programació mentre esmorzem a fora o quan estem al súper”, apunta el sarrianenc. Pot semblar una anècdota, però sentir en Daniel explicar aquestes trobades evidencia la complicitat que pare i fill tenen amb els veïns del barri del Farró, on fa 20 anys que viuen.
En definitiva, senten que hi ha veïns que ara assisteixen com a públic a La Fàbrica i que desconeixien La Gleva. Quan venen, els agraeixen tenir un nou espai teatral al barri: “Sentir dir això és una reafirmació del nostre projecte”. També hi ha espai per als més tafaners: “N’hi ha que entren directament a mirar i surten amb els ulls oberts, perquè diuen que des de fora no sembla tan gran l’espai”, comenta.
La Fàbrica té 500 metres quadrats en dues sales, una de 50-100 localitats i una més gran de 200-300 persones [foto cedida].
El repte econòmic
Quan un tira endavant un projecte sovint no només es tracta de fer més hores que un rellotge, sinó de creure en allò que fas. Una anècdota que ens explica en Daniel ho demostra: “Hem rebut propostes d’agències americanes d’stand-up comedy que fan gira europea i volen parar a Barcelona… No miro les condicions per no caure-hi, però després de tot el que hem aconseguit, com ho diria a la gent del barri? O imagina si fem una discoteca, que és el que els operaris pensaven que faríem”, apunta tot parlant del sosteniment econòmic del projecte: “Sempre hem estat fregant la precarietat, però ara la veiem a mesos vista i no a setmanes, com abans. No deixem de ser una empresa petita, però estem en un moment de creixement”.
Ara per ara, tant per rehabilitar l’espai com per a la programació compten amb subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. El repte, d’ara endavant, és mantenir “la confiança de les institucions”.
Per rehabilitar l’espai i per a la programació compten amb subvencions de l’Ajuntament i la Generalitat [foto cedida].
“Després de nosaltres van a La Villarroel”
Finalment, els Teatres del Farró no s’entendrien sense l’acompanyament que fan a les companyies teatrals emergents de la ciutat. Quan alguna s’hi acosta, en Daniel els explica com crear una associació o com demanar una subvenció. Tot i que no és la seva principal activitat, també ofereixen residències, com ja fan a La Gleva des de fa anys, tot i que només accepten aquelles produccions que després s’estrenaran a sala.
En els darrers anys han acollit actors que després han fet el salt a grans escenaris com Berta Prieto (que després va estrenar el seu espectacle a la Beckett) o el duet teatral Pablo Macho i Emma Arquillué (van fer funcions al Lliure i La Villarroel la temporada anterior). Coneixent aquests exemples, es pot afirmar que, malgrat la manca de recursos i un ritme de feina que no s’atura mai, la família De la Torre demostra que encara és possible fer teatre des de la passió, el rigor i la proximitat.
Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes
