85 produccions competeixen en la primera volta de votacions de la 18a edició dels Premis Gaudí, la xifra més alta registrada en la història dels guardons de l’Acadèmia del Cinema Català. La primera ronda de votacions dels acadèmics estarà oberta fins al 10 de desembre i el 16 es donaran a conèixer les nominacions. La segona volta de votacions estarà activa fins al 26 de gener, i la gala de lliurament tindrà lloc el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu.
Les 85 produccions que competeixen als Premis Gaudí són 40 llargmetratges de ficció, 16 documentals, 4 films d’animació, 15 curtmetratges i 10 produccions europees. Enguany, 14 títols opten a ser nominades a la millor pel·lícula en català, i 26 en llengua no catalana.
“Celebrem un rècord en la producció en català, fet que, sumat a la consolidació de la mitjana pressupostària, ens acosta als estàndards europeus”, destaca Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia.
“Observem tendències positives en gairebé tots els indicadors de la nostra indústria, una prova que el cinema català ha recuperat salut i força. Ara, el gran repte és assegurar que aquestes històries arribin al públic, els interpel·lin i deixin petjada, perquè només així podrem continuar fent créixer la nostra cultura cinematogràfica”, afegeix.
Augmenten les produccions en català
L’Acadèmia destaca que el cinema en català manté la trajectòria a l’alça d’anys anteriors. Així, tenint en compte les produccions sense preselecció, de les 44 candidates, 18 s’han rodat en versió original catalana, 25 en castellà i una en àrab.
Si s’incorporen els documentals i curtmetratges preseleccionats, el balanç indica que 40 de les 75 produccions amb participació catalana, un 53% s’ha rodat en versió original en català, el que representa un increment respecte del 47% del 2024 i del 40% en comparació al 2023. L’Acadèmia ressalta el cas dels curtmetratges, amb 12 dels 15 que s’han rodat en català.
Millora l’equilibri de gènere
El balanç de gènere en la direcció de les produccions presentades als 18ns Premis Gaudí mostra un ascens en comparació a les xifres de l’anterior edició en termes globals. Així, un 48% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 34% de l’any passat, i amb una xifra gairebé idèntica a la de 2023). A més, un 50% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 41% de 2024 i el 48% el 2023), i un 38% en les de producció (36% el 2024 i 34% el 2023).
La relació entre finançament, llengua i gènere en els llargmetratges
Enguany, 14 llargmetratges de ficció igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost. D’aquests, set han estat signats per una directora i tres s’han rodat en versió original catalana. A més, onze pel·lícules se situen entre 1,5 i 3 milions, nou entre 0,5 i 1,5 milions, i sis més no arriben als 500.000 euros.
Les produccions catalanes mantenen, igual que el darrer any, un increment en el seu pressupost mitjà, en aquest cas del 8%. Els llargmetratges de ficció en versió original catalana s’han realitzat amb una mitjana d’1,83 milions (1,69 milions l’edició anterior). Per la seva banda, les produccions en altres llengües superen els 2,54 milions (2,32 milions en l’anterior exercici). L’Acadèmia destaca que aquesta diferència posa de relleu que la ficció en català continua creixent, tot i situar-se per sota dels pressupostos de la majoria de produccions en altres llengües.
Pel que fa als documentals, la mitjana de pressupost se situa en 403.742 euros, amb una diferència destacable segons el gènere de la direcció: les dones presenten una mitjana superior, de 435.294 euros, mentre que en els homes és de 375.233 euros.
Quant a la relació entre gènere i finançament, el pressupost mitjà per aixecar un llargmetratge a Catalunya dirigit per una dona creix i se situa en 2.349.315 euros (1,9 milions l’any passat), acostant-se a la mitjana dels homes (2.364.311 euros).
En el cas de direcció novella, la mitjana pressupostària d’òperes primes se situa en 1.745.808 euros i presenta un desequilibri de gènere més pronunciat: les dones debuten amb un pressupost mitjà d’1,3 milions d’euros, un 32% menys que els 1,9 milions dels homes.
