El periodista i escriptor Lluís Permanyer i Lladós ha mort aquest dijous als 86 anys a causa d’un infart. Reconegut com a cronista de Barcelona –tot i que va rebutjar ser-ne nomenat oficialment–, estava especialitzat en art, cultura, urbanisme i història. Nascut a Barcelona el 1939, va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a La Vanguardia, on aquest mateix dijous s’ha publicat el seu darrer article.
Llicenciat en Dret, Permanyer va optar per dedicar-se al periodisme. Va col·laborar amb la revista Destino i el 1966 es va incorporar al diari de Godó, on va passar per la secció internacional abans d’especialitzar-se en la informació sobre Barcelona.
Permanyer deixa una extensa obra. A banda dels incomptables articles periodístics, al llarg de la seva trajectòria va publicar més de 80 llibres, la majoria amb Barcelona i la seva història com a eix central, però també biografies sobre poetes i artistes catalans. A més, va dirigir i presentar vuit documentals sobre la capital catalana a TV3, i va col·laborar en mitjans com Cadena SER i betevé.
Entre altres reconeixements, Lluís Permanyer va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura (2022), el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2012), el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat (2008), el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira (1996) i el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987).
