Joan Lluís Bozzo, Marcos Morau, Mari Chordà, Anna Rosa Cisquella, Marta Torrella i Helena Ros, Miquel Periel, Àngel Grau i Ernest Gallart [foto: CoNCA].
El plenari del CoNCA, que actua com a jurat, ha ressaltat “la capacitat dels premiats per emocionar i assumir riscos, tant en trajectòries consolidades com en talents emergents, aportant noves mirades i enriquint l’escena cultural”.
“Catalunya no seria Catalunya sense la seva cultura, és a dir, sense tots vosaltres”, ha dit Illa
“La cultura es manté com un refugi de dignitat, un espai de resistència i un llenguatge universal que uneix els pobles per damunt de les fronteres, les ideologies i la violència; una aposta pel diàleg, per la pau i per la llibertat”, ha destacat Margarida Troguet, presidenta en funcions del CoNCA.
“Al món calen més rialles, més empatia, més consciència i més esperança; és a dir, calen més sentiments, aquells que ens genera la cultura”, ha assenyalat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la clausura de l’acte. “Els premiats i premiades sou l’exemple que la cultura ens emociona i també que la cultura vertebra, cohesiona, transforma i dona sentit; és a dir que Catalunya no seria Catalunya sense la seva cultura, és a dir, sense tots vosaltres”, ha subratllat.
A l’acte també han assistit la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Tomeu Aspa, així com representants del sector cultural.
Al llarg de l’any, el CoNCA donarà a conèixer la figura i l’obra dels premiats a través de diferents activitats arreu del país. Cada guardó està dotat amb 20.000 euros (un increment de 5.000 respecte de les anteriors edicions).
Premis Nacionals de Cultura 2025
Dagoll Dagom ha rebut el Premi Nacional de Cultura per la trajectòria de 50 anys de produccions teatrals i audiovisuals. “La connexió amb el públic ha estat un dels trets distintius de la seva aportació cultural, particularment amb els seus muntatges escènics i musicals, tant en la dramatúrgia com en la direcció i la interpretació”, destaca el veredicte, tot recordant que s’acomiaden dels escenaris amb la reposició de Mar i cel, que “ja ha assolit la categoria de clàssic dels musicals catalans”. “El seu llegat perdurarà com una de les grans fites de les arts escèniques del país”, conclou.
Els responsables de la companyia, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, han estat els encarregats de recollir la distinció. “Amb la col·laboració gairebé clandestina i voluntarista de moltes persones, grups amateurs i associacions culturals, vam iniciar amb altres companyies de teatre independent la recuperació del teatre català i en català” han reivindicat. “Aquest premi voldríem que obrís les portes a l’esperança a tots aquells que comencen projectes teatrals amb la voluntat de transmetre valors democràtics, humans i ètics”, han reblat.
Per la seva part, el jurat ha premiat Tarta Relena per “la seva singular proposta musical amb la qual exploren diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a referència”. El veredicte afegeix que el duo format per Marta Torrella i Helena Ros destaca per “l’excel·lència en l’instrument vocal i l’ús de les tècniques més modernes, especialment remarcable quan el material de partida és de caire clàssic i d’arrel.
“Rebem aquest premi en un moment força inicial de la nostra carrera malgrat que ja fa deu anys que vam començar. És un premi que ens motiva a seguir mantenint el llistó alt, a continuar treballant des d’on ho fem i lluitant per buscar moments de silenci i reflexió profunda per fer la música que fem”, han indicat Torrella i Ros al recollir el guardó.
Mari Chordà ha estat premiada “per la coherència i la qualitat de la combinació de la seva aportació artística, fonamentalment des de la pintura, però també des de la poesia, amb el seu compromís cívic i cultural com a impulsora de projectes col·lectius socioculturals i feministes”. El jurat remarca que “la reivindicació de la llibertat es manifesta en el seu art mitjançant la bellesa i la normalització de la representació del cos femení en la pintura”.
“És un honor recollir aquest Premi Nacional de Cultura, que no és només un reconeixement personal, sinó una crida a seguir treballant amb compromís i creença amb el poder transformador”, ha apuntat la polifacètica artista. “El dedico a totes les dones que han obert camins, que encara lluiten contra la invisibilitat i les barreres. La cultura femenina no és complementària, és essencial”, ha reblat.
El coreògraf Marcos Morau ha rebut el Premi Nacional de Cultura “per la seva aportació al llenguatge coreogràfic i de moviment, que beu de l’abstracció per assolir la singularitat i l’excel·lència en el teatre físic i que combina la dansa amb elements visuals, escenogràfics i narratius”. El veredicte destaca que la seva marca persona és “reconeixible” tant en els treballs amb la seva companyia –La Veronal– com en les direccions coreogràfiques per a tercers que l’han dut a treballar arreu del món.
“Com a valencià que fa dècades que viu a Barcelona aquí m’heu fet sentir com a casa. Compartim la llengua, el Mediterrani i moltes de les tradicions”, ha dit en la seva intervenció Morau. “A través de la meva companyia, La Veronal, portem Barcelona i Catalunya a tot arreu amb orgull. Ballarins, músics i creadors d’altres països han trobat aquí un espai de trobada”, ha afegit.
Finalment, els Castellers de Vilafranca han estat premiats “per ser un dels referents de la cultura popular catalana arreu del món”. El jurat assenyala que la colla es distingeix “per la innovació tècnica en la realització dels castells a plaça i per la cura del benestar emocional dels seus membres, tot fonamentat en la filosofia del treball en equip i l’esperit de superació constant”.
Ernest Gallart, president dels Castellers de Vilafranca, i Àngel Grau, cap de colla, han estat els encarregats de recollir el guardó en representació de l’entitat. “Al llarg dels anys hem portat els nostres castells arreu del món, compartint la cultura catalana i els valors que la representen, uns valors que van més enllà de la força, l’equilibri, el valor i el seny. Són confiança, respecte, innovació, treball en equip i esforç col·lectiu. Cada aleta és una lliçó de superació, compromís i excel·lència, un símbol viu del que som com a poble”, han afirmat.
